Uns 140 membres del Club Democràtic de Jubilats i Pensionistes de Sa Nostra, de Ciutadella, van gaudir ahir de les tradicionals porquejades de l’Hotel Sagitario Playa. És una cita anual a la qual no falten, de fet, fins a nou esplais de tota Menorca, que any rere any repeteixen amb una experiència que fa reviure molts records a més d’un.
L’hotel de Cala Blanca ha posat en marxa una vegada més aquesta iniciativa, que acumula ja 36 edicions, des de 1990, l’any de la seva inauguració. Ahir hi van participar els membres del club de jubilats del Camí de Maó, però entre febrer i març hi passaran nou clubs.
Per a l’ocasió van comptar amb un porc de 12 arroves (120 quilos) i es van embotir uns 40 quilos de pasta de sobrassada. En el procés hi va participar personal de la casa, com n’Àngel, el carnisser, o en Joan Taberner, que ajudava. «Cada any fem sobrassades i m’agrada molt, sobretot capolar la carn».
Mans a la feina
En l’elaboració hi van participar activament membres del club de jubilats, com na Maria Forners, qui valorava el fet que «es faci el mateix procés que fan els pagesos». Així, «està molt bé que es faci» aquesta activitat, «és una manera que ho vegi gent que no ho solia veure». Però no només. L’activitat provoca molts records i sentiments. Ho explicava na Catalina Marquès Bonet. «Jo venc del camp, ho havia fet sempre i sempre m’ha agradat molt». I és que «era molt petita i ja anava amb una tia a fer net els budells», labor important dins d’un procés llarg. «Les porquejades duen una feinada, avui tal vegada no tant, perquè s’empren màquines, però abans, hi feies tot el dia».
Aquestes porquejades populars van tenir convidats forans. Clients de l’hotel que visiten l’Illa amb l’Imserso, com Loli Pérez i Pepe Bueno, de Màlaga, que ho van gaudir de forma especial. «Hem estat carnissers durant 30 anys, sobrassada no en vam fer mai, però sí xoriços, morcillas, embotits, salsitxes». Per açò afirmaven que «és molt polit veure-ho, estem encantats d’haver coincidit amb aquesta festa», deia ella, mentre que ell trobava moltes similituds. «La majoria de les màquines són iguals, l’embotidora o la picadora, la pastadora és diferent», concloïa l’andalús, mentre observava atentament el procés.
... llevar al cerdo al patíbulo en condiciones sanitarias estipuladas no es un retroceso, es un avance... más que nada porque matar un animal superior de tal calibre con esa espantosa puesta en escena en cualquier sitio, frente a personas sensibles, no era de recibo en pleno siglo XX... las cosas se tienen que hacer bien, y el resto del proceso sigue su curso no pasa nada...