Cas Sastre tanca després de set dècades d'història a Ferreries

Cas Sastre, de Ferreries, és un d’aquests comerços emblemàtics, de tota la vida, que acumula una llarga trajectòria de 71 anys i que malauradament en un parell de mesos tancarà les portes per sempre, arran de la jubilació de la seva propietària Maria Cardona Allès.

L’origen de Cas Sastre es remunta a principis dels anys cinquanta del passat segle XX quan José Cardona Serra anava a Ciutadella a visitar un germà seu, en Biel, que feia de sastre i amb ell va començar a aprendre l’ofici. Dia 1 d’octubre de 1953 en José es va casar amb Catalina Allès Pons, es van instal·lar en una casa del carrer Fred, a Ferreries, a la qual ja van habilitar un estudi que l’anomenaven es taller per fer costura.

L’any següent va obrir una petita botiga, que tot d’una va ser coneguda popularment per Cas Sastre. «Mon pare tenia dues germanes, na Maria i na Magdalena, que sabien bastant de cosir i l’ajudaven en aquell estudi de la casa; a més, tenia una tia fadrina, sa tia Anna, que era molt bona modista» afirma na Maria.

En José no va deixar mai d’aprendre el seu ofici, ja de casat durant uns mesos anava de tant en tant a fer uns dies a Barcelona per acabar d’ensenyar-se i també estar en contacte amb una acadèmia de la mateixa ciutat que li enviava molts de patrons i altres accessoris. «També tenia un amic ferrerienc que feia de sastre a Barcelona i quan aquest venia a Ferreries es solien veure, li donava molts consells, l’orientava», assenyala.

Cas Sastre només feia roba per home, els clients anaven a la botiga i ell prenia les mides que apuntava en una llibreta; a més, solia tenir les mosses, unes jovenetes que hi anaven per aprendre l’ofici. «Si ma mare i jo mateixa volíem un abric, ell ho feia, però no volia fer-ho per ningú més, només es dedicava a la roba d’home. Per la botiga van passar moltes mosses que venien a aprendre i se n’anaven ben ensenyades, perquè mon pare era molt meticulós, fins que no fèien la primera puntada de ver passaven uns quants mesos», recorda.

Na Maria, nascuda el 1959, va començar a fer feina amb son pare quan tenia 14 o 15 anys, per la qual cosa durant una dotzena d’anys encara va poder gaudir del mestratge d’un autèntic sastre d’en primer, fins que son pare es va jubilar el 1986 i sa mare se’n va fer càrrec del comerç familiar, treballant-hi totes dues. En aquells anys, l’activitat tèxtil ja s’havia modernitzat i la confecció es va imposar davant la roba de vestir feta a mida, «compràvem la roba feta, tant per home com per dona, quan vam ampliar el local molts d’anys també solíem vendre juguetes i merceria, gairebé de tot. Quan arribava Nadal buidàvem mitja botiga per posar les juguetes, però al cap d’un ranxo d’anys els vam llevar», recorda amb enyorança na Maria.