Guillermo Pons Pons (Torret, Sant Lluís Menorca, 1931) sacerdot. Doctor en Història de l’Església per la Universitat Gregoriana (Roma), ha tingut diferents càrrecs a la Diòcesi de Menorca i durant uns anys missioner a Perú (Abancay). Ha publicat articles de diferents temàtiques en revistes i és autor de varis llibres. És col·laborador habitual al diari «Menorca» i també al «Full Dominical» de la Diòcesi de Menorca.
Senyor Guillermo, a on va anar a escola de petit?
—De petit vaig anar a ca ses monges des Cós a Maó, Col·legi de Sant Josep fins que va començar la guerra. Durant la guerra ma mare va contractar una senyora que era mestressa d'escola i me donava classes en privat. Acabada la guerra me va apuntar als germans de La Salle, on vaig anar fins als deu anys. Quan vaig complir els deu anys, vaig entrar al Seminari a Ciutadella.
Com va ser el període al Seminari?
—Els estudis al Seminari venien a ser com un batxillerat cinc anys, d'estudiar llatí, tres de Filosofia i quatre de Teologia, per acabada la carrera ser ordenat capellà.
Quin any i a on va ser ordenat?
—Vaig ser ordenat el 1954 pel bisbe Bartomeu Pasqual Marroig a la Parròquia del Carme a Maó, junt amb Alberto Valls. Ell estava vinculat a Santa Maria i jo a Sant Francesc per la qual cosa el bisbe va triar la parròquia del Carme perquè fos camp neutral. Jo tenia 22 anys i vaig haver de demanar dispensa a Roma (permís per poder ser ordenat, perquè l’edat establerta per ser ordenat era de 24 anys). M'ho varen concedir perquè a Menorca en aquell moment, quedaven pocs capellans. Molts havien estat llevats d’enmig durant la persecució de la guerra. Vaig celebrar la primera missa a Sant Francesc el dia de Sant Llorenç.
Aquell any va coincidir amb l’any Marià declarat pel Papa Pius XII, any en què la Mare de Déu del Toro va ser passejada amb processó per tots els municipis de Menorca.
Ordenat capellà quin va ser el seu primer càrrec?
—El primer càrrec va ser anar de vicari a Sant Lluís durant cinc anys, per ajudar al senyor Fermín, que era el rector, ja molt gran. Jo me vaig dedicar a recórrer el poble per conèixer la gent, sobretot visitar aquelles persones grans que no puguin sortir de ca seva. De Sant Lluís vaig a Roma per ampliar la formació sacerdotal.
En què va consistir aquest període de formació a Roma?
—A Roma hi vaig estudiar durant tres anys, per fer el Doctorat en Història de l’Església. De tornada a Menorca vaig anar as Mercadal com a vicari durant cinc anys. Després d’aquest període vaig anar destinat a Maó com a rector de la Parròquia de sant Francesc durant cinc anys, moment en què vaig demanar al bisbe per anar a fer una temporada al Perú.
Com va ser aquesta idea d'anar al Perú?
—Va ser arran de conèixer uns capellans de Girona que anaven allà i jo vaig decidir també anar-hi. Allà vaig fer vuit anys, exercint de vicari de la catedral d’Abancay i professor del Seminari on impartia religió i altres assignatures. El bisbe era Enric Pèlach (gironí) amb ell vam procurar fer progressar el poble, ajudant a la gent amb més dificultats, col·laborant amb l'ajuntament. Passats els vuit anys al Perú torn cap a Menorca.
Regressa del Perú i quin va ser el seu proper destí?
—Arribat del Perú vaig anar de rector a Sant Climent alternant amb la parròquia de la Concepció de Maó. Parròquia a la qual continuo vinculat d'ençà que estic jubilat.
Què va representar per a l’Església el Concili Vaticà II?
—El Concili va aportar canvis importants, afavorint la participació dels seglars dins l’Església, nous aires (aggiornamento) com es va definir aquell moment.
Com definiria la seva vida com a capellà?
—Un goig i la satisfacció d’haver servit i acompanyat a molta gent de la millor manera que he sabut. Com a capellà he viscut una època d’esperança,
No podem acabar sense fer referència a la seva dedicació a l’escriptura?
—Sí, he escrit articles per a revistes agustinianes i carmelitanes; també he fet traduccions d’obres dels sants Pares, i diferents llibres de divulgació i investigació, història de Menorca entre d’altres... Alguna cosa a la «Revista de Menorca», també a «s'Auba», revista d’informació de Sant Lluís i, habitualment al diari «Menorca» i «Full Dominical».
Com veu la situació del món d’avui?
Preocupant. No podem generalitzar però esteim davant una pèrdua de fe i de valors. Sembla que es vol viure d’esquena a Déu i pretenem ser autosuficients i aquest abandonament de la fe, ens ha dut a una situació molt difícil.