Síguenos F Y T I T R
Hoy es noticiaEs noticia:

Teodor, el diputat oblidat

El professor Nel Martí recupera la memòria silenciada del líder del Partit Republicà a Ciutadella, assassinat en 1936

Teodor Canet, diputat a Corts el 1931 per la Coalició Republicana-Socialista i el 1933 per la Coalició Radical-Socialista | Foto: Família Canet

| Menorca |

El 14 d’agost de 1936 el republicà Teodor Canet, juntament amb quatre persones més -els seus cunyats, els germans Josep i Gabriel d’Olivar d’Olives, el primer, baró de Lluriach; el dentista José Anglada Marquès, president de la Unió de Dretes de Ciutadella i membre significat d’Acció Catòlica; i Gabriel Saura de Sintas- va ser afusellat a prop de Ferreries per un grup de milicians addictes al Front Popular comandats per Pere Marquès, que pocs dies abans s’havia autoproclamat cap militar de Menorca.

Des d’aquell mateix dia s'instal·là sobre Canet Menéndez el més absolut dels silencis, enterbolit per afirmacions falses i esbiaixades que desacreditaven i anul·laven la seva trajectòria com a empresari i polític compromès amb el republicanisme federal, d’esquerres i menorquinista. La realitat, emperò, és una altra.

Fotografia de la família Canet Menéndez: el pare Josep Canet Guitart (amb barba llarga), la mare Teresa Menéndez, els dos fils, Teodor i Ramon, i les tres filles, al xalet de Miramar. Foto: Rosa Canet

El professor i investigador Nel Martí ha esbrinat aquesta realitat i l’ha escrita en una obra valenta i necessària, titulada «La història obligada del líder republicà Teodor Canet», que Miquel Àngel Anglada Marquès ha publicat a la Col.lecció Jamma.

Presentació, aquest divendres

La presentació del llibre es celebrarà aquest divendres, a les 19.30 hores, a la sala d’actes del Casino 17 de Gener, entitat amb la qual Teodor Canet va mantenir una estreta vinculació, tota vegada que va desempenyar la presidència el mandat 1904-1906.

Revista «Baleares». 16 de juny de 1923.

Intervendran l’autor, Nel Martí; Rosa Canet, que pertany a la família del diputat republicà, i l’editor de «Es Diari».

Teodor Canet desempenyà la presidència del Casino 17 de Gener de Ciutadella durant el mandat 1904-1906.

El treball recull la biografia de Teodor Canet, recuperant la seva tasca com a regidor de l’Ajuntament de Ciutadella, diputat de la Diputació Provincial i diputat a les Corts republicanes. Nel Martí també revisa el paper de Canet en la proclamació i implementació de la República a Ciutadella l’any 1931, i en la sublevació militar de juliol de 1936.

Resultats a les Balears de les eleccions a les Corts Constituents de 1931. «La Voz de Menorca», núm. 8399. Edició del 30 de juny de 1931. Foto: Arxiu Històric de Maó.

Portada del diari La última Hora amb els diputats per les Illes Balears a les Corts Constituents. Foto: La última Hora.

La recuperació de la memòria d’aquest significatiu republicà, únic diputat de Menorca que exercí com a parlamentari durant pràcticament tota la Segona República, no és només un acte de justícia històrica, sinó també de reivindicació de la radicalitat democràtica que fonamentà el republicanisme federal de Josep Teodor Canet Menéndez.

Nel Martí, de la política activa a la docència i la investigació

Llicenciat en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona i professor de Matemàtiques a l’IES Mª. Àngels Cardona de Ciutadella, ha excercit com a conseller de Cultura del Consell de Menorca i diputat del Parlament. Avui és membres de l’Institut Menorquí d’Estudis i del conseller assessor de l’Anuari de l’Educació de les Balears. Després de deixar la política activa, ara compagina la docència amb la recerca històrica i la publicació del resultat de les seves investigacions. Entre les seves darrers obres cal esmentar «Genoveva Pons Rotger. La mestra republicana de Ferreries que volia canviar el món» i «El Pòsit de Pescadors de Fornells».

4 comentarios

user Humanista | Hace 8 meses

Fueron asesinados!!!!

user Humanista | Hace 8 meses

Josep PonsGracies per recordar . Per cert hi ha que ser miserable per posar-te negatius.

user Josep Pons | Hace 8 meses

¡Muy bien! Ya va siendo hora de reconocer también a los cientos de asesinados por criminales del frente Popular en el Ayuntamiento de Ferreries, la Mola, Plaza del Borne de Ciutadella, cuesta de Ferreries, Cala Figuera, barco-prisión Atlante, cementerio de es Castell, cementerio de Mahón, carreteras y campos de Menorca... Y a los miles de menorquines que por sus ideas políticas o fe religiosa fueron encarcelados en la Mola, barcos prisión Atlante, Aragón y Verdaguer y diferentes inmuebles reconvertidos en cárceles, a los que fueron encuadrados en batallones disciplinarios o deportados a campos de concentración del Frente Popular en la Península como el de Clariana, donde algunos fueron asesinados o fallecieron como consecuencia de las penalidades que padecieron...

user Pedro | Hace 8 meses

Teodoro

Lo más visto