Una visió integral de les plantes silvestres medicinals de Balears i les Pitiüses, combinant l’enfocament científic amb la tradició etnobotànica. Aquesta és la descripció que fa el tècnic forestal i etnobotànic Marc Moll del seu llibre «Guía de las plantas silvestres medicinales de Menorca, Mallorca y Pitiüses», un compendi de 650 exemplars vegetals que formen el patrimoni botànic balear i que al llarg de 485 pàgines incorpora més de 350 fotos de Lluís Puighibet, Raul Sintes, Catalina Sebastià i del mateix autor i editor, a més de deu làmines de dibuixos a càrrec de Kaori Ishihara.
Marc Moll aporta la classificació de les plantes silvestres medicinals, juntament amb el cultiu de les plantes aromàtiques en cada una de les illes, els principis actius i els preparats medicinals com les infusions, les decoccions i les aplicacions terapèutiques, tot açò fruit d’anys d’investigacions, entrevistes i la revisió bibliogràfica que ha permès fornir el coneixement del patrimoni botànic de les illes Balears i Pitiüses, aportant un catàleg de 360 fitxes de plantes silvestres medicinals.
L’expert etnobotànic ciutadellenc assenyala que el poder curatiu de determinades plantes ha caigut en l’oblit i que amb el llibre pretén posar a disposició de la gent les aplicacions d’aquestes plantes, com és el cas de l’estèpera blava, l’herba santa i el fonoll marí, cada una d’elles aplicable a determinades afeccions. «Amb aquest nou llibre, pretenc donar valor a aquesta flora desconeguda i també de flora que té propietats medicinals, però que han passat a l’oblit perquè han vingut plantes de fora que s’han fet més famoses i explic el valor que tenen», assegura.
Així, quant a l’estèpera blava afirma que és una de les plantes més immunes que hi ha a l’arxipèlag balear, «va molt bé per grips, per la bufeta, és una de les plantes molt bones que tenim i a Balears només neix a Menorca, és una planta que no és gaire coneguda, se sap de fa uns anys, és una planta que serveis per moltes malalties a causa de fongs, i d’infeccioses», assenyala.
Una altra planta medicinal que s’emprava molt a Menorca és l’herba santa, una planta que segons Moll «s’emprava molt pes Migjorn Gran i Ferreries, i que ha passat a l’oblit, però és molt bona pels problemes de ronyons i de la bufeta, és una de les millores».
Del fonoll marí, destaca les seves propietats vitamíniques, amb les aplicacions tan medicinals com un poc alimentàries, «és una planta boníssima perquè té molta vitamina C, també es pot secar i fer pols i posar en brous, dins el menjar, a part de posar amb vinagre que és típic, el fonoll marí aporta un gust salat i aquesta vitamina C i altres minerals i vitamines», assenyala.
Interès creixent
Marc Moll indica que des de fa uns cinc o sis anys hi ha un interès creixent entre els més joves per conèixer i recuperar la tradició dels avantpassats menorquins de l’aprofitament de les plantes per a les pràctiques medicinals i també l’alimentació. En aquest sentit, Moll, menciona el queixal de vella, els colissos i els lletsons, «aquests són bons per l’ensalada, per fer roles i croquetes, hi ha molt d’interès per emprar les plantes en el món alimentari, es tracta d’una generació que demostra un interès per conèixer i recuperar-lo», subratlla.
Demà, a les 12 hores, hi haurà un taller d’herbes medicinals amb receptes del llibre i a les 12.30 hores es farà la presentació del mateix a la plaça de la Catedral, a Ciutadella.