Benjamin Sintes Camps (Es Castell, 22 abril de 1935) vidu de Catalina Mercadal. Fill de Josep Sintes Capó i Juana Camps Marí. El pare era sabater de banqueta, muntant calçat d’artesania per a fabricants molt apreciats per la qualitat dels seus productes. La mare va treballar molts anys a la fàbrica Industrias Salinas Sabat, que confeccionava roba interior per a dones. Quant als avantpassats, els seus besavis, Juan Capó Pons, (Es Mercadal 1852) i Catalina Ferrer Ballester, (Mallorca 1854) que s’havien convertit a l’Evangeli essent molt jovenets, per mediació d’un matrimoni anglès que vivia as Castell i que actuaven com a missioners Metodistes. En Benjamin té la satisfacció de poder dir que a dia d’avui, la majoria de descendents, inclosos els seus nets, segueixin conservant la fe i les creences heretades dels seus besavis.
Benjamín, a on vares estudiar?
—Els estudis primaris els vaig fer a l’Escola Pública des Castell, però els meus pares tenien interès en què cursés estudis superiors. Vaig passar de l’Escola Pública des Castell, a l’Escola Fontirroig de Maó, regentada per la professora donya Magalena Humbert. Ella va ser la que me va preparar, junt amb altres alumnes, per ingressar a l’Institut de Segona Ensenyança.
Jo tenia ja onze anys, el meu pare me va acompanyar per tal de formalitzar la matrícula, la gran sorpresa i decepció va aparèixer en el moment que el director, crec que era el senyor Gutiérrez, ens diu (paraules textuals): «Si no es bateja per l’Església Catòlica aquí no pot estudiar». (Desengany, pena, ràbia, etc.etc.)
El fet de ser protestant te va impedir continuar estudiant... què va passar a partir d’aquell moment?
—Cercar feina. Dia 2 de setembre de 1949 començ a treballar a l’oficina d’una fàbrica de calçat. Tenia sols 14 anys, però no vaig quedar braços plegats. Amb professors particulars i amb classes individuals, vaig començar estudis de música i violí de 2 a 3 des capvespre i a «Teneduría de Libros» i preparació per entrar a la banca de 8 a 9 de la nit. Tots aquests estudis van durar fins l’any 1953. Les pràctiques de violí les feia després de sopar, a partir de les 10 de la nit. No vaig aconseguir cap títol, però vaig satisfer els meus desitjos.
Quins foren aquells teus desitjos aconseguits?
—L’any 1953 vaig ingressar a l’Orquestra Simfònica de Maó, com a segon violí. Vaig participar en tots els concerts que es van celebrar al Teatre Principal de Maó, fins l’any 1957, data en què va morir el director José Maria Taltavull, i l’orquestra va desaparèixer. Aquest mateix any em vaig incorporar a la Infanteria de Marina, forçós com podeu pensar, i que vaig viure com una pèrdua de temps.
Acabat el servei militar continues amb la música?
—A partir de 1959, una vegada lliure del servei militar, vaig formar part del Grup Filharmònic de l’Ateneu de Maó, amb el que vaig actuar durant casi 40 anys. Més tard el meu bon amic Xavier Martín i jo ens reuníem per interpretar peces clàssiques, guitarra i violí o flauta dolça i violí.
Ho passàvem molt bé, però després d’uns mesos vam comentar, si busquéssim altres músics podríem formar un conjunt. Dit i fet, ell per un costat i jo per l’altre vam aconseguir formar el que avui es diu Gaudium et Musica, era l’any 2011. Pel que hem dit queda clar que no vaig ser fundador en solitari, sinó cofundador junt amb Xavier Martín. Jo era el més gran del conjunt i vaig aguantar col·laborant fins l’any 2018. El mateix any 2011, amb l’aprovació de la Junta Directiva del Club de Jubilats des Castell vaig fundar la Coral de Jubilats, que vaig dirigir també fins a finals de 2018.
Llocs on vares fer feina i càrrecs?
—Vaig fer feina a Calzados Fenimanglés, Jover y Carreras S.L. Aeropuertos Españoles, Itutco, S.L. Bàsicament comptable. Tresorer de SEBIME 1972/1978. Gerent y després president de Institut Tecnològic de la Bijuteria. Vocal de Associació POIMA. Vocal de Música de l’Ateneu de Maó. Vocal de Cementiris de l’Ajuntament de Maó. Col-laboració requerida pel Batle Rafael Timoner.
Com veus el món actual?
—Aquesta es la «del millón». A la humanitat ens fa falta utilitzar el do més preuat que Déu dona a tota criatura, la capacitat de estimar, llàstima que s’utilitzi tan poc i tan malament. Tan fàcil i tan difícil com posar en pràctica totes i tots, les ensenyances de Jesús. Tothom coneix o hauria a Jesús i la seva obra, però pocs l’escoltem i li fem cas. El món està governat majoritàriament per persones sense compassió... L’afany de poder està per davant de tot. Resumint, està fatal.