Les 15 espècies de ratapinyades que hi ha a Menorca, unes aliades invisibles

La natura és plena de silencis que teixeixen una xarxa de connexions crucials per mantenir l’equilibri ecològic. Per a les persones, hi ha molts de processos que passen desapercebuts; tanmateix, són molts d’aquests esdeveniments que ocorren sense que ens adonem, els que sustenten els nostres ecosistemes. Un ecosistema, per definició, és un sistema biològic on els éssers vius interaccionen amb l’entorn físic que habiten. Així, els diferents organismes que s’hi troben constitueixen la biodiversitat.

Menorca posseeix una gran biodiversitat, gràcies a la insularitat i la situació geogràfica de l’illa, hi trobam moltes espècies de flora i fauna, entre les quals es troben espècies endèmiques, migratòries i autòctones. A més, si considerem el punt de vista històric, quan observam la biodiversitat que ens envolta, podem veure reflectida la cultura que ha modelitzat la nostra illa durant moltes dècades. Per tant, les plantes i animals que hi trobam no són tan sols protagonistes del paisatge, sinó també un important factor del patrimoni cultural i natural de l’Illa.

Durant el dia si ens fixam en l’entorn, podem observar un gran nombre d’animals, tant salvatges com domèstics, com per exemple els milans i les miloques, protagonistes del cel diürn. Ara bé, quina és la rellevància d’aquells que no veim, aquells que es desperten amb la caiguda del sol i quan el cel s’enfosqueix, és l’essencial invisible als ulls? Doncs, en aquest cas, sí. Quan el poble dorm, els camps, les marines i els boscos de Menorca s’omplen de vida i d’activitat. Sota les estrelles, apareixen les òlibes a la caça de petits mamífers, i escarabats copròfags que reciclen la matèria orgànica i mantenen viu el sòl. No obstant això, els veritables protagonistes de la nit són les ratapinyades —uns animals sovint temuts i malentesos socialment a causa de pel·lícules de vampirs i mites de por— però que exerceixen un paper ecològic fonamental.

Els quiròpters, 15 espècies

Els quiròpters (del grec cheir -mà- i pteron -ala-) són mamífers autòctons de l’Illa i els únics capaços de volar activament. Hi conviuen a Menorca fins a 15 espècies diferents, com la ratapinyada de cova (Miniopterus schreibersii), la ratapinyada comuna (Pipistrellus pipistrellus) i la ratapinyada grossa de ferradura (Rhinolophus ferrumequinum). Aquestes espècies, que probablement van arribar durant el període quaternari, han sobreviscut a través dels temps: des de l’era prehistòrica passant per l’època romana, entre els cartaginesos, els turcs, francesos i britànics. És a dir, aquests animals fa temps que es refugien en les cavitats, fissures o encletxes d’arbres de l’illa, sobrevivint als canvis constants produïts per les civilitzacions i les condicions ambientals.

La importància de les ratapinyades recau en les funcions ecosistèmiques insubstituïbles que exerceixen. A causa de la seva alimentació basada en artròpodes, com els mosquits, borinots i escarabats, dia sí i dia també, se’ls atribueix la funció de control biològic de plagues. La seva dieta inclou alguns dípters que poden ser paràsits de bestiar, insectes que són plagues de cultius o la processionària (Thaumethopoea pytocampa) dels pins. Algunes espècies poden arribar a viure fins a 40 anys i, durant aquest temps, consumeixen grans quantitats d’aliment. De fet, hi ha estudis que demostren que un sol individu pot arribar a alimentar-se de mil insectes en una nit.

Disminució poblacional

Els antecedents dels estudis de quiròpters a Menorca reflecteixen una disminució poblacional al llarg de les darreres dècades, aquest és un indici que els nostres veïns nocturns, que tant de bé fan, sofreixen amenaces que posen en perill les espècies.

Per exemple, les ratapinyades cavernícoles es poden veure seriosament afectades per les pertorbacions humanes quan es troben a les coves. Especialment durant períodes crítics com la hibernació (de novembre a març) i l’època de cria (d’abril a l’estiu), quan les colònies són més vulnerables. La presència de persones pot provocar l’abandonament dels refugis o fins i tot la mort de cries que depenen completament de la seva mare.

D’altra banda, l’expansió urbana i la construcció en zones abans naturals ha provocat la fragmentació dels hàbitats i les zones que utilitzen per l’alimentació. El cel nocturn, sobretot en zones rurals, cada vegada es més lluminós. Això, comporta una pressió afegida per a les ratapinyades, ja que altera els seus patrons d’activitat nocturna i els dificulta la caça. Si bé algunes espècies més generalistes han aconseguit adaptar-se als ambients urbans aprofitant l’abundància d’insectes al voltant dels punts de llum com les faroles, la majoria d’espècies es veuen perjudicades per la contaminació lumínica, que fragmenta el seu hàbitat i desorienta els seus vols.

A Menorca, es comencen a dur a terme iniciatives per estudiar aquesta situació, com ara un projecte sobre la contaminació lumínica, duit a terme per l’associació IRBI, impulsat amb l’ajuda del Consell Insular per a projectes d’investigació a la Reserva de la Biosfera de Menorca.

Altres iniciatives com la instal·lació i el seguiment de caixes refugi per part de l’Ajuntament de Ciutadella, situades en zones urbanes, tenen com a objectiu promoure l’estudi de ratapinyades, per impulsar altres mesures de conservació més específiques i útils. Així com també sensibilitzar la població menorquina sobre la importància d’aquests animals per als nostres ecosistemes i les activitats humanes, especialment en els sectors de l’agricultura i la ramaderia.