Les badies somes, un dels ecosistemes més fràgils i desconeguts del litoral menorquí, van ser les protagonistes d’un taller de fotografia ambiental celebrat recentment al port de Maó. La iniciativa, impulsada per MARE i l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM), s’emmarcava en les jornades de portes obertes organitzades per l’Autoritat Portuària de Balears i va combinar divulgació científica i pràctica visual per acostar la ciutadania a la riquesa i vulnerabilitat d’aquests hàbitats costaners.
Immersió científica i creativa
Una quinzena de persones van participar en l’activitat, que va tenir lloc a Cala Teulera, una zona de transició entre els usos portuaris i els entorns naturals. El taller va començar amb una introducció científica i va continuar amb una sessió pràctica sobre el terreny. L’espai escollit va permetre observar de prop un entorn amb una notable biodiversitat, però també exposat a una forta pressió derivada de l’activitat humana, els usos recreatius i el desenvolupament infraestructural.
Les badies somes són entrades de mar poc profundes, amb escàs intercanvi d’aigua amb el mar obert. Aquestes condicions generen ambients marins particulars, amb presència de fanerògames com la posidònia oceànica, esculls biòtics formats per estructures de posidònia mil·lenàries, i algues del gènere Cystoseira, totes elles protegides. A Menorca, aquests ecosistemes són especialment presents a la costa nord, amb indrets com Sanitja, Fornells, Addaia, Es Grau o el mateix port de Maó, considerat un dels millor conservats del Mediterrani occidental.
Totes aquestes explicacions científiques van anar a càrrec de les investigadores Aina Blanco i Irene Estaún. El primer es va centrar en la fauna d’invertebrats marins, destacant el seu paper ecològic i la seva vulnerabilitat. Estaún, per la seva banda, va exposar les funcions de les comunitats vegetals, clau en el filtratge natural de l’aigua, la retenció de sediments i l’absorció de CO2. Totes dues van incidir en les principals amenaces que afecten aquestes zones: des de la contaminació difusa fins a l’increment de fondejos, el trànsit marítim o l’alteració dels hàbitats per l’acció humana.
La part pràctica del taller la va conduir Abraham Calero, fotògraf i divulgador de MARE. Durant la sessió, va convidar els participants a utilitzar la fotografia no només per captar imatges estètiques, sinó com a eina per observar, interpretar i comunicar. Segons Calero, «fotografiar és una manera de mirar, i mirar amb atenció és el primer pas per protegir». Aquesta perspectiva, centrada en la relació entre llenguatge visual i consciència ambiental, va permetre obrir un espai de reflexió compartida entre ciència, art i emoció.
MARE treballa amb aquest enfocament des dels seus inicis. Sota el lema «De l’objectiu a l’acció», impulsa tallers, exposicions i accions comunitàries que connecten art, ciència i participació social per donar veu a la mar Balear i a les problemàtiques que l’afecten. L’activitat al port de Maó exemplifica aquesta línia de treball, en mostrar com la divulgació científica i la creativitat poden anar de la mà per fer visibles realitats sovint ignorades i fomentar una nova mirada cap al litoral.
Iniciatives com aquesta posen en valor la col·laboració entre entitats i reforcen el paper actiu de la ciutadania en la protecció del medi marí.