Ponç Pons:«No començau a sentir que  Menorca, avui, ja no és nostra?»

«Avui el perill ja no són els turcs, sinó la massificació turística, la corrupció urbanística, l’exacerbada divisió política i el creixement incontrolat», afirma l’escriptor i filòsof Ponç Pons.

El poeta d’Alaior va intervenir a l’acte institucional del Nou de Juliol amb una reflexió des d’una doble mirada. Primer, amb el record de la Ciutadella que va conéixer els anys 60 i 80, quan es desplaçava cada dia en autobús per a estudiar el batxillerat a l’Institut Josep Maria Quadrado.

I després, va descriure la ciutat del 2025: «Ara sou més de 30.000 persones, s’està produint un canvi poblacional, i hi ha robatoris, prostitució, violència de gènere, okupes, narcotràfic, qualque assassinat... I el terrible és que tot açò ens acaba semblan normal i no ho hauria de ser».

Fins a on podem arribar

Ponç Pons va analitzar l’impacte i les transformacions que provoca la nova estructura socioeconòmica: «Menorca és una illa, però no vivim aïllats. El món s’ha tornat petit i ara esteim tots interconnectats. Menorca, encara que no ens ho sembli, és petita; té els recursos limitats, i el perill és no ser conscient dels perill amb què ens enfrontam. En la vida i en el món hi ha límits, i ser intel.ligents és saber com a illa, com a poble, com a persones, fins a on podem arribar», advertí.

I el pensador d’Alaior interpel.là als assistents: «¿No començau a sentir que Menorca, avui, ja no és nostra? No començau a sentir que l’esteim desvirtuant?».

Mesures i iniciatives

Després de la crítica de la realitat que ens envolta, les mesures, les accions i les    iniciatives. Proposà «consensuar un tipus d’economia que no sigui depredadora, posar seny i ordre, anar units, més units que mai, i tenir clar que Menorca ha d’estar per damunt de sigles i d’interessos de partit. El partit ha de ser Menorca i el programa, el bé dels menorquins».   

Reivindicà l’autor de «El salobre», «Abissínia», «Pessoanes» i «Nura» el paper dels pagesos i les madones en cuidar i mantenir el camp, i també elogià el sentit de les festes santjoaneres.

«Sense ells i elles, la gent del camp, no menjaríem ni hi hauria Festes de Sant Joan». Ponç Pons lloà el sentiment santjoaner de Ciutadella: «la festa, ho diu el filòsof Byung-hul Han, crea sentiment de poble, sentit de comunitat, i Sant Joan, que és més que una festa, resumeix qui sou i d’on veniu, conjuga el vostre càracter generós, de casa oberta, i és un símbol d’unitat». Del turisme va dir que «dóna feina i aquí hem de viure tots, però si no en volem dependre i ser només una illa de serveis, hauríem d’intentar crear un teixit empresarial que diversiqui l’economia; optar por un racional i consensuat decreixement, i sobretot, protegir Menorca de pirates i arribistes que la vulguin expoliar».

«El model econòmic del turisme de masses -exposà- crea masses de turisme que genera la vinguda de tanta gent que desborda les infraestructures, els serveis socials, l’educació, la sanitat, l’habitatge... i acaba impactant, volguem o no, sobre la llengua, la cultura i la identitat».

Normes i ètica

Proclamà que «estar oberts a tothom no vol dir que tothom que vengui pugui fer lo que vulgui. Hi ha lleis, hi ha normes, hi ha d’haver una ètica, i s’han de respectar. És una simple qüestió d’amor i supervivència. Turisme sí, però amb seny i regulat».

Afegí Ponç que «no es tracta de tancar portes, sino d’evitar l’embús, la saturació que ofega molts espais públics, la gentrificació qu, ho diuen els especialistes, fa fora els residents. I, així, a base de gestionar i regular, fer que Ciutadella sigui habitable i no perdi la seva personalitat».

L’escriptor reclamà «una feina més conjunta, cercant allò que ens uneix i, amb un diàleg positiu, arribar a acords que ens facin ser una illa més humana, més vivible, i, si pot ser, més poètica». «Pro aris et focis, per sa religió i sa pàtria, omnia vincit amor, l’amor tot ho guanyà», afirmà.

Lliurament dels premis del cartell i l’estampa de les festes de Sant Joan 2025

L’acte institucional del Nou de Juliol també va acollir aquest dimecres capvespre el lliurament dels premis als autors guanyadors dels dos concursos per a les festes de Sant Joan 2025 convocats per l’Ajuntament de Ciutadella.

La tinenta d’alcaldia Ester Mascaró entregà al guardó a Roser Piris Barceló, que guanyà el certamen per a la imatge del cartell de les festes, mentre que la tinenta d’alcaldia Maria Jesús Bagur s’encarregà del lliurment a Guiem Benejam Taltavull i Francisca Saura Salord, autors de la poesia i la imatge, respectivament, de l’estampa que es va entregar, el 24 de juny, als assistents a la Missa des Caixers, a la Catedral de Menorca.