Vicent Marí emociona amb el seu pregó a tot Es Castell i a s’àvia

A Vicent Marí Catchot, director de l’escola Àngel Ruiz i Pablo, glosador i raper, des Castell de cap a peus i molt de Sant Jaume, tot i reunir totes les condicions per a ser un bon pregoner, li va costar acceptar la invitació del batle, Lluís Camps. Ho va fer, principalment, per fer feliç a la seva àvia, que ahir vespre era present a l’acte que obre les portes a les festes del poble. No només ella es va emocionar, sinó molts dels que van assistir. Perquè Vicent Marí va voler convertir en pregoners a tots els que l’han acompanyat en els seus primers 43 anys de vida, «aquells que m’han fet com som». La plaça Esplanada estava ahir fosquet plena a vessar. Es respirava la vida del poble des Castell.

Després de recordar els seus pares Vicent i Juana Elena, i el seu germà en Nito, hereus d’una família que sempre ha tingut barca a Calesfonts, va descriure les seves competicions d’optimist i tots els que eren membres del Club Nàutic a principi dels anys 90, especialment Pedro Pons. I arribà la primera actuació, de Pau i Beni del grup Entonats, per cantar «Som un poble mariner». Però per causa de l’optimist, un any va haver de competir a Santander i es va perdre Sant Jaume. Per aquest motiu, la fabiolera Cristina Fullana li dedicà un toc de dol. (Després en tocà un altre de molt emotiu en record dels que ja no hi són). D’aquells anys de fillet recordà la caldera de llagosta «de casa pobra» dels seus avis, amb tota la família, i els amics, sempre presents, com en Selmo i en Miki, que es van convertir en cavallers de Sant Jaume.

El carrer de Sant Jaume

Vicent Marí va fer pregoners també a la família que va formar, n’Aina i els seus fills Vicent i Francesc i com vivien la festa des del carrer de Sant Jaume. No és possible reproduir tots els noms que ahir vespre va citar el pregoner, però de la vida d’aquell carrer on vivia va recordar, també amb imatges, a Pedro es Ceguet, que tocava cançons quan passava la Banda.

També va explicar com es va iniciar en la glosa, de la que ara és un mestre, com ho va ser per ell en Nanis Fortuny, a qui convidà, junt amb en Joan Moll, a pujar a l’escenari per compartir algunes gloses festives, acompanyats per en Toni i es Ganyito. I després explicà com va créixer en el rap, que li ha donat algunes alegries, després de les «peleas de gallos» a Cala Corb. Un dels que li va mostrar el camí és en Marc Sánchez, Fausto pels rapers, qui el va acompanyar a l’escenari per rapejar una estona, un dels moments culminants del pregó.

De la seva feina a l’escola des Castell en va parlar una bona estona i va noms propis d’abans i d’ara a una experiència com a estudiant i després professional molt enriquidora. Explicà que al hall de l’escola hi ha un piano que els alumnes toquen a les entrades musicals a les aules. Dos alumnes, Jan i Pablo, van mostrar ahir com sona la música de festa, com si fossin a l’escola.

Per acabar, va fer pujar a Gabino, Chema i Carlos, els autors de l’himne «Som, som som», perquè tothom el cantés. Un esplèndid final de pregó.

El pregoner va ser ahir capaç de fer sentir les emocions personals dels citats, però també va fer sorgir el sentiment de poble, al voltant d’una festa que uneix. Un pregó que valia la pena escoltar.