Sant Jaume 2025 serà especialment emotiu per a Cristina Fullana Díez i per a Toni Sans Cardona, els dos caixer fabiolers que, després de lustres exercint aquesta funció i d’haver forjat un planter eficaç que assegura el futur, s’acomiaden en l’edició d’aquest any.
Cristina es va convertir en fabiolera el juliol del 1988 gairebé per atzar; un problema de salut de l’entranyable Mevis Deyà va precipitar, de pressa, la seva elecció, gairebé sense marge de preparació. «Sent a més la primera dona, a la qual cosa llavors tampoc se li va donar importància, però que amb el pas del temps sí que és un motiu d’orgull», rememora.
Va repetir el 89 i després d’un parèntesi, va reprendre, ja quan es va instaurar el Primer Toc, el seu camí, el 1995. I un any després, el 1996, va entrar en escena Toni Sans Cardona, a qui van convèncer la pròpia Cristina i Ester Riudavets, per fer el rol de fabioler de forma conjunta.
Des de llavors, Cristina i Toni han conformat un duet infrangible, alternant i compartint les emocions de tota mena que Sant Jaume els proporciona.
Tant Cristina com Toni admeten en aquestes pàgines que ha estat un «orgull» i un gran compendi «d’emocions i alegries», com també de «responsabilitat» haver estat durant tants lustres «part de les festes i del poble». Òbviament, aquest 2025 no serà un Sant Jaume més.
«Serà molt sentit, sempre ho és, però aquest any, amb més motiu», concedeix Cristina sobre això. «Aquests dies, l’emoció és més gran que en anys previs», afegeix Toni per part seva.
Tots dos entenen que «ha arribat el moment» de lliurar el relleu, que les noves generacions «en puguin gaudir, diguem, del privilegi que hem viscut nosaltres durant tant de temps». I tantes festes i moments dóna per a moltes vivències. Impossible, admeten, quedar-se amb una sola edició, si bé «les primeres» van tenir un significat especial. «Aquestes també ho seran, ja que el meu pare ens va deixar fa un mes», cita Cristina Fullana. «Recordo un any que al meu sogre li quedava poc i sense dir-nos res, ens ho vam dir tot», abunda Toni per part seva.
En aquest context, els dos fabiolers coincideixen en lo «emocionant i íntim» que arriba a ser quan visiten persones grans, impedides de poder anar a la colcada, «això fa molt de Sant Jaume», precisa Toni Sans. I acaben, ell i Cristina Fullana; «ens sentim agraïts i orgullosos», d’haver pogut formar part tant de temps de les Festes de Sant Jaume.