El grup d’animació infantil Pinyeta Pinyol va oferir un alegre i, a la vegada, musical pregó en què van rememorar vint-i-sis anys de festeig amb Llucmaçanes i les seves festes patronals, donat que durant aquest període ha estat fidel en l’animació de la festa infantil que any rere any es celebra el dilluns de Sant Gaietà.
Dalt l’escenari van pujar els actuals integrants del grup musical, com són Nito Martí, històric cofundador d’aquest, Ernest Martí amb la guiterra i Tomeu Febrer a la bateria que, en aquesta ocasió tan especial, van estar acompanyats de Miquel Camps, també històric membre fundador, però del que fa uns anys no forma part.
Precisament, Nito Martí i Miquel Camps van ser els que al llarg del pregó, i intercalant amb les cançons que el grup anava interpretant, van posar veu per explicar al públic present les vivències festives del grup a Llucmaçanes durant la segona festa de Sant Gaietà, amb la interpretació del seu repertori musical adreçat als més petits, però que també cerca la complicitat i participació dels pares i els majors de la família, perquè una actuació musical es converteixi en una autèntica festa per gaudir-ne tothom.
Tot un caramull de records i anècdotes que durant més de dues dècades han consolidat un lligam entranyable i afectuós, que molts dels presentats ahir a Sa Plaça van poder rememorar amb un somrís i fins i tot alguna rialla.
Ahir Pinyeta Pinyol va interpretar algunes de les seves cançons més emblemàtiques i conegudes per vàries generacions, com «Bugui-bugui», una de les primeres que el grup va cantar, «Pinyeta pinyol», «Cançó de gresca», «El ball de la maniera», «Cucut i la guimbarda», i «Passiu bé», entre altres, que van animar als assistents, sobretot els més petits.
Entre les anècdotes recordades per Martí i Camps es va fer referència al fet que no és necessari que en les seves actuacions a Llucmaçanes es llenci el fum cap a l’escenari on actuen, com es sol fer en els grans concerts per la seva espectacularitat, perquè ja és suficient amb el que es genera quan a la zona es prepara la sardinada de la segona festa. També es van referir a la gran feinada i el dinamisme de l’Associació de Vesins durant tot l’any.
Pinyeta Pinyol va acabar el pregó amb un emotiu recordatori per a la gent que ja no hi és, a més de deixar constància de la seva preocupació davant la situació mundial i també per la preservació de la identitat de Menorca, que sí que han sabut fer els llucmaçaners al llarg de la història.
Llucmaçanera de s’any
Acabat el pregó, es va fer públic el Llucmaçaner de s’any: l’escollida va ser Caterina Rosselló Roca, autora de l’escut del poble que va ser escollit per votació popular fa uns trenta anys.
Quan era petit vaig viure una experiència molt traumàtica amb una actuació de Pinyeta i Pinyol. Em van ridiculitzar públicament fins a fer-me plorar, i tant ells com el públic van riure a costa del meu patiment. Allò no va ser humor, va ser crueltat disfressada d'espectacle. No només em va marcar profundament, sinó que va demostrar la manca d'empatia i professionalitat d'aquest duet. Sincerament, mai no degueren tenir un espai al món de l'entreteniment infantil. Cuando era pequeño viví una experiencia muy traumática con una actuación de Pinyeta i Pinyol. Me ridiculizaron públicamente hasta hacerme llorar, y tanto ellos como el público se rieron a costa de mi sufrimiento. Aquello no fue humor, fue crueldad disfrazada de espectáculo. No solo me marcó profundamente, sino que demostró la falta de empatía y profesionalidad de este dúo. Sinceramente, nunca debieron tener un espacio en el mundo del entretenimiento infantil.