Les festes de Sant Jaume d’enguany han comptat amb un nou gegant, un cavall de raça menorquina que no ha sortit en el passacarrer del programa oficial, però sí que ha omplert d’alegria i orgull al seu creador i la seva família. Ell és en Pablo Montiel, un fillet des Castell de només 10 anys, que per fer realitat el seu somni ha comptat amb la inestimable col·laboració i complicitat de son pare, en Fernando.
Aquest cavall, de capa negra, vestit amb la corresponent sella, els adornaments festius, els flocs en els renclins i la buldrafa en què es pot llegir el seu nom és en Jaumet, una autèntica obra d’artesania que ha estat construïda utilitzant materials reciclables des de principis d’any i durant les estones disponibles de sis mesos.
Fernando Montiel assegura que en Jaumet és el resultat de la passió que sent el seu fill per tot allò que envolta les festes patronals. De fet, els dos darrers anys han construït altres dos gegants, en Jordi i na Georgina «En Pablo és un apassionat del tema de les festes patronals, com els gegants, els cavalls, a més ell és fabioler, toca el fabiol i el tambor, en la setmana de les festes patronals de Sant Lluís ha participat els dos darrers anys en la festa infantil en què fillets surten vestits de caixers, el meu fill sona el primer toc de fabiol i tots fan un passacarrer pel poble.
Projecte
La idea de fer un cavall de festes gegant se li va ocórrer, com era d’esperar, a n’en Pablo, sempre amb la imaginació activada per poder donar vida a qualsevol idea. «Em va dir si enguany fèiem un cavall gegant semblant al que surt a les festes de Maó. Primer de tot vam fer un croquis en un paper i a principis d’any vam començar a construir-lo a la cotxeria de ca nostra agafant sempre materials reciclables per un tema d’economia. Hem estat sis mesos per fer-ho durant estones cada setmana, sobretot perquè el meu fill té les seves activitats, va a qualcar a cavall, també surt amb els geganters de Llucmaçanes i aquest any ha cantat amb Es Ranxo, és un fillet molt ocupat i molt inquiet pel tema de les festes, ho du molt dins, com a massa i tot, després m’hi implica a jo, però perquè en el fons també m’agrada», afirma Fernando.
Quan el cavall gegant va estar enllestit, a punt per gaudir de les festes patronals des Castell, en Pablo i la seva família van exhibir en Jaumet a ca seva, a més de mostrar-lo també durant els sopars de carrer de les festes, tant en el carrer de Sant Jordi, on viuen, com en Cala Padera on viu un amiguet d’en Pablo i li feia il·lusió exhibir-lo. «Al sopar del nostre carrer vam fer una presentació del cavall gegant, a més sol venir el fabioler de les festes en Toni Sans a fer el primer toc i a continuació el meu fill també el sol tocar. Com que en Toni enguany s’ha retirat de fabioler, en teoria al sopar de carrer de l’any que ve el sonarà el meu fill tot sol».
La il·lusió d’en Pablo és inalterable, «fa dos dies que han acabat les festes i ahir mateix me va dir si ja teníem plans per l’any que ve», subratlla son pare.
Enhorabona!!! Que mai falti sa il·lusió!!!!