La volta a Menorca corrents amb avarques de Jordi Segura

Recórrer tot el Camí de Cavalls en unes 35 o 40 hores i calçat només amb avarques menorquines. Aquest és el repte que s’ha proposat pel pròxim 14 d’agost Jordi Segura, un barceloní de 40 anys amb cor menorquí. El seu objectiu no és un altre que demostrar la resistència del calçat tradicional de l’illa i, alhora, fer una reivindicació cultural.

La sortida, el 14 d’agost, serà des de Sa Farola, a Ciutadella, amb l’objectiu de completar els 190 quilòmetres que volten l’illa de forma ininterrompuda i sense dormir.

Repte cultural i físic

«La gent d’abans ho feia així, amb avarques», explica Segura, que considera que aquest tipus de calçat, fet de manera artesanal amb pell i sola de pneumàtic, és molt més que una peça funcional. «És el calçat predilecte dels menorquins, part de la identitat de l’Illa i del seu orgull», assegura convençut. Per ell, les avarques són una metàfora perfecta del caràcter de l’illa: resistents, senzilles, humils i fidels a la terra.

El repte no és només físic, sinó també emocional i simbòlic. Segura entén aquest trajecte com una manera de reconnectar amb l’essència de Menorca i posar en valor la manera de fer popular que segons ell, ha anat quedant en segon pla: «Vull demostrar que la tradició i la modernitat poden conviure, fins i tot en l’esport. No es tracta només de fer quilòmetres, sinó de recuperar una manera de fer més arrelada i conscient». Per això mateix, documentarà cada etapa amb imatges, sensacions, dificultats i reflexions, que compartirà posteriorment amb l’objectiu de generar debat, així com memòria col·lectiva.

A més, amb l’esforç físic que demanda el repte, també s’ha preparat a consciència. Fa mesos que entrena llargues distàncies, fa proves amb les avarques en diferents terrenys i ajusta l’alimentació i la logística per resistir el desgast físic. «No serà fàcil. Serà posar-se al límit. Però vull fer-ho fidel als valors que vull defensar», assegura. Té previst hidratar-se de forma constant, fer breus aturades per menjar i mantenir un ritme sostingut, tot i la calor i la duresa del recorregut.

Més enllà del desafiament personal, Segura explica que la motivació principal és l’estima per Menorca i tot allò que representa: «Ho intentaré aconseguir per Menorca, per la nostra cultura, pels qui estimo i per mi mateix».

Amb aquest gest vol fer visible que l’Illa no només és paisatge, sinó també patrimoni viu. Un patrimoni que es pot defensar també des del compromís, l’esforç, la passió i la voluntat de caminar fidel a les pròpies passes.