Ramon Roselló Garriga (Maó 1951) casat amb na Pili Anglada. Compta amb una trajectòria laboral que va transcórrer entre l’hostaleria i correus. Creador i director del grup teatral Set de Menorca.
Ramon, a on vares a anar a escola?
—Vaig anar a escola a La Salle, al carrer del Carme on hi vaig cursar els estudis primaris. Després vaig fer tres cursos de formació professional a Mestria.
Alguns records de la teva infància?
—Sí, devia tenir deu anys i m’aixecava a les cinc i anava a repartir pa amb bicicleta, del forn de Can Tito del carrer del Carme. Va ser la primera feina en què em varen pagar amb un pa i cent pessetes, que en aquell temps era molt per un al·lot.
Feines de més adult?
—Durant un temps vaig passar a fer feina dins el món de l’hostaleria. Bar Miranda, Agamenón, Port Mahón... Vaig gestionar durant un temps es restaurant de s'Aeroclub, fins que vaig decidir canviar de feina.
Quin va ser aquest canvi?
—Feina totalment diferent. Vaig entrar a correus començant com a carter, acabant com a cap de carteria. Dins l’època de correus, vaig demanar una excedència de deu mesos i vaig anar a fer feina a Anglaterra.
Què hi vares fer a Anglaterra?
—Allà vaig tornar a recuperar la feina d’hostaleria, entrant a fer feina a un restaurant francès situat a la barriada residencial de Harbone (Birmingham) que es deia «Michels» com a encarregat i, encarregat també d’un «Delicatesen» de la mateixa empresa. Els matins delicatessen i els vespres restaurant, fins a les dues de la matinada que tancàvem el local. Després havia de fer caixa (comptar els doblers i fer l’ingrés al banc.
A les dues de la matinada anaves a fer l’ingrés?
—Sí, he de dir per començar que quan tancàvem el restaurant me quedava tot sol comptant la recaptació del dia. El pis era de llenya i de tant en tant feia qualque cruixit, que amb el silenci que hi havia... a vegades pensaves si no hauria quedat algú amagat, i me feia tenir qualque escarrufament.
I l’ingrés al banc a aquelles hores?
—Jo tenia una clau del banc que me permetia entrar en el vestíbul, on hi havia una bústia a través de la qual dipositava la bossa amb els doblers. El trajecte era curt però s’em feia molt llarg, sempre anava amb por de ser assalta, però puc dir que mai me va passar res. Passats alguns mesos –que me varen passar volant–, i que se m’acabava l’excedència, vaig tornar a Menorca.
De bell nou a Correus?
—És clar que sí, no me volia perdre el lloc de feina, me vaig tornar incorporar a la plantilla i hi faig fer feina, fins que me vaig jubilar. Entremig però, va ocórrer un fet que va resultar molt important dins la meva vida. Fet del que he de dir, que he pogut gaudir des del principi fins avui en dia.
Me tens intrigat. Me pots contar aquest fet tan important?
—El fet és que va ser a correus on me vaig enamorar de na Pili, la meva dona. Un grup d’empleats varen decidir muntar una obra de teatre i a jo me varen encarregar els efectes especials. Un d’ells era imitar les potades d’un cavall mentre caminava, amb unes closques de ‘coco’. Na Pili ho va passar tan malament amb aquella representació, que no va voler pujar mai més dalt un escenari i per jo va ser l’inici d’entrar dins el món del teatre. D’allà va sortir el grup Set de Menorca. I fins el dia d’avui.
Grup Set de Menorca del qual ets el director i creador de les pròpies obres.
—No totes, però la majoria les he escrit jo, n’hauré escrites i dirigides un bon grapat, amb la satisfacció de que totes han tingut molt èxit. Tant que les hem representat arreu de Menorca i també fora de l’Illa. La darrera ha estat «S’Apurat» que ha tingut un gran èxit.
S’Apurat un èxit brutal. Què té d’atractiu aquesta obra?
—Bé, per començar he de dir que està escrita a partir d’un fet real, que li dona molt de joc. Està feta amb gran humor i fa vibrar el públic des del principi fins al final.
Heu representat qualque obre que no sigui de creació teva?
—Sí. «Pisito de solteras» per exemple de Jaime de Armiñán a petició d’Alba (Associació de Dones Afectades de Càncer de Mama. La vàrem representar per tots els pobles de Menorca, Mallorca, Eivissa i València.
Quines aficions tens a part del teatre?
—Som aficionat al tennis, la música i també m’agrada cantar.
Com t'agradaria ser recordat?
—Com un apassionat pel teatre, que m’ha donat molts moments de felicitat i alegries i haver-me trobat, acompanyat i seguit per molt bona gent.
Com veus la societat actual?
—Amb un futur incert, sobretot pels joves que tenen molta dificultat per independitzar-se. Una societat en què les males notícies predominen per damunt les bones. On la mentida i les fake news (falses notícies) estan a l’ordre del dia.
Qué grande!!!! I na Maria que no ve!!!!! Muy bueno!