Amb una mentalitat tan ferma com una xarxa ben tensada, Elsa Pons jugarà divendres de Sant Llorenç el partit més emocionant. Empunyarà la raqueta de la seva vida i romprà el servei per fer-se guanyadora de la nit. Cada set serà una lliçó de perseverança i cada punt una mostra de passió per l'esport, pel tenis. Mai no ha temut els tie-breaks de la vida i en alguna ocasió ha hagut de jugar els cinc sets per sortir vencedora.
Elsa Pons, més coneguda com n'Elsa des tenis, serà l'encarregada de donar el tret de sortida a les festes de Sant Llorenç pronunciant el pregó institucional. Ha estat una figura cabdal per a l'impuls d’aquest esport en el municipi i pionera en nombroses iniciatives.
Elsa Pons va començar a jugar a tenis cap a finals dels anys 60, quan encara no existia el Club Tenis Alayor. El seu marit jugava i «a jo no m’agradava, fins que després m'acabà entusiasmant més que a ell», assenyala. Primer practicava a les pistes que hi havia as Plans, per, més tard, forjar la seva passió pel tenis en les pistes que ara són casa seva. No hi havia gairebé dones jugadores llavors. «Jugàvem na Juana Arias, na Magdalena Ameller, jo i alguna més», afegeix. Però res no la frenà per aconseguir tres campionats absoluts de Menorca consecutius i guanyar tots els opens organitzats a l'Illa. La captivà el fet de ser «un esport educat, de poca confrontació, però amb molt de contacte personal i moltes amistats». Recorda que al principi jugava amb unes vambes Victòria i la seva primera raqueta fou una Snauwaert. Però la seva companya de partits més longeva fou una Dunlop Mcenroe. Ambdues pengen al local social del Club.
El Club Tenis Alayor s'inaugurava l'any 1974 després «d’hores i hores de feina» dels més de 60 socis que s'implicaren en la iniciativa. Ben prest nasqué una escola de tenis per a fillets i també per a adults, aconseguint que les dones, que fins al moment no tenien moltes opcions esportives, s’iniciassin en aquesta disciplina. «Vam obrir la porta de l’esport a les fèmines», assenyala orgullosa. Amb 52 anys Elsa Pons va haver de penjar la raqueta i les esportives per motius de salut. Però «quan veig jugar, m’agafa ‘mono’, tenc una juguera loca», confessa i assegura que «a vegades faig quatre saques a pista».
L'any 1992 va ser un any important per a Pons. Els socis fundadors plantejaren a l'Ajuntament una cessió de compravenda del solar i els equipaments. Elsa Pons treballava de soldadora de bijuteria amb el mestre ferrerienc Nel Mir (ja difunt). Quan va sorgir aquesta proposta, Pons va anar a treballar i el seu mestre la notà trista. Quan li va explicar el motiu, aquest li proposà comprar les instal·lacions a mitges. I Elsa Pons, el seu marit Llorenç Ameller, juntament amb l'empresari ferrerienc es convertiren en els propietaris. Elsa Pons en va liderar la reactivació com a presidenta i propietària, convertint-se en la primera dona a presidir un club de tenis a Espanya. A més, l'any 1997 fou elegida delegada de Menorca de la Federació Balear de Tennis, títol que encara ostenta.
Pons sempre havia anhelat que el Club fos per al poble i va lluitar fins a aconseguir-ho. Acabà comprant la part de Nel Mir per tal de fer possible aquesta visió social i popular del Club. La mostra més clara és que les instal·lacions no estan mai tancades. Els llums s'encenen des de fora perquè si algú vol anar a entrenar, no tengui problemes per fer-ho. Aquesta voluntat permeté rellançar el tenis i augmentar els afeccionats.
L'any 2005 va posar-se de moda el pàdel i el Club no fou aliè a aquests nous aires. De fet, conta que hi havia una pista de frontó que tenia les mides exactes necessàries per a una pista de pàdel i, per tant, es reconvertí sense necessitat d'ampliar ni reduir espais. Aquest esport ha anat en augment i el Club ha crescut amb ell. Actualment, acabats de complir els 50 anys del Club, té cinc pistes de pàdel i tres de tenis, de les quals dues són de terra batuda i una d'herba. Parlar de pàdel és fer-ho de Gemma Triay, l'esportista més cèlebre que ha dut el nom d'Alaior i del Club arreu del món. Elsa Pons es mostra orgullosa de la trajectòria de Gemma Triay qui «va aprendre a jugar a tenis i va començar a jugar a pàdel aquí». De fet, dimarts se li ret un homenatge en el Club.
L'any passat Elsa Pons va rebre el premi balear Cornelius Atticus que lliura el Govern. A més de l'esport, aquesta emprenedora ha contribuït activament a la vida del municipi com a regidora de l'Ajuntament, presidenta de la comunitat de propietaris de la zona escolar i presidenta de la Cooperativa Sant Josep Artesà. També va exercir de mestra soldadora a l’Escuela de Maestría durant dos anys.
La pregonera explica que el batle li va telefonar per fer-li aquesta proposta i «no m’ho esperava gens». Afegeix que «no hi ha res més guapo que ser la pregonera del teu poble, és un orgull, però alhora una responsabilitat» i indica que «molta gent em coneix i, per això, pens que si no surt bé, supòs que em perdonaran».
Assegura (en el moment de l’entrevista) que encara no ha començat a perfilar el pregó, però parlarà de la seva trajectòria en el món del tenis i de l'evolució del poble. «La meva generació ha viscut uns canvis molts grans, perquè abans les dones tenien poques opcions per fer esport, el poble no tenia instal·lacions més enllà del futbol, no hi havia poliesportiu, però amb els anys Alaior ha crescut en instal·lacions, en esports i en esportistes».