Podríem definir l’art com aquell llenguatge universal que, sense necessitat d’articular paraula, és capaç de connectar les persones més enllà de fronteres. I les festes de Sant Llorenç són art en estat pur perquè les tradicions no només es veuen o s’escolten, sinó que se senten. Et fan admirar, sentir, escarrufar la pell, crear un sentiment de pertinença i, també, reflexionar.
És per això que enguany les imatges de la nova Junta de Caixers han estat preses en un altre indret carregat d’art, LÔAC, entre obres de Joan Miró, Miquel Barceló i Antoni Tàpies, entre altres.
La Junta de Caixers obre bienni i es renoven gairebé tots els càrrecs, exceptuant la caixera batlessa, que continua recaient en Maria Antònia Pons i el caixer policia que també reté Carlos Camps. Jordi Pons, en canvi, repeteix com a membre de la Junta, però ostenta un títol diferent. La gran sorpresa de la cita és el fabioler. Josep Coll és nou en aquesta tasca d’espargir el so del tambor i el fabiol arreu del poble.
La qualcada estarà enguany formada per 93 membres, inclosa la Junta de Caixers. No sortiran tots els dos dies, sinó que n’hi haurà que faran tanda. Així, dissabte està prevista la participació de 76 caixers i diumenge -que enguany coincideix amb la festivitat de Sant Llorenç- seran 77. Els més joves seran Narcís Carreras, Isaac Moll i Mayra Iniesta, de 14 anys. Mentre que els de més edat seran Bartolomé Mascaró, de 72 anys (ha sortit 41 vegades a la qualcada d’Alaior), i Joan Benítez Salort, de 71 anys (qui ho ha fet en 53 ocasions). Cal assenyalar també que Jordi Petrus Pons serà reconegut per haver participat 25 anys a la qualcada. Enguany hi haurà deu caixers que s’estrenaran a Sant Llorenç.
L’Ajuntament aprofita per fer una menció especial a Xim Benítez, un caixer ja jubilat i gran amant de les tradicions. L’any 2019 fou el darrer exercici en participar havent acumulat una experiència de 39 qualcades. Enguany seguirà amb gran atenció la mestria damunt del cavall del seu fill i netes.
93 ido ni sobren 92...ams sa pkasa/tan petita