L'interrogant cerveser

M’agrada una bona cervesa. No parlo de certes lager industrials que et serveixen a la majoria dels bars i restaurants, fetes amb cereals baratos, i que tristament són les que coneix gran part de la gent, sino la bona cervesa. Imaginau la diferència entre un ‘tintorro’ i un bon vi. Idò això. I també som un poc cervesòfil: m’interessa llegir sobre temes relacionats amb el daurat brebatge i sempre que puc en faig ‘evangeli’. Com deia un cervesòfil veterà: darrere la cervesa hi ha molta història i molta cultura.

Fa uns anys vaig preparar un breu document per una colla d’amics cervesers sobre la història de la cervesa a les Balears, una simple recopilació d’informació ja penjada a Internet. Hi vaig incloure un paràgraf extret d’un interessant article sobre la fàbrica de cervesa El Cisne de Maó [1]. Deia així:

«La isla de Menorca estuvo ocupada por los británicos entre 1708 y 1802 y aún se puede rastrear esta presencia en la lengua y en la arquitectura local. Esta particularidad nos abre el interrogante sobre si se llegó a fabricar cerveza en la isla durante este periodo… salvo desconocidos antecesores ingleses, [Francisco Prats] fue el primer fabricante de cerveza menorquín». (I també de les Balears.)

Aquest interrogant em rondava pel cap. Tenia la seva lògica. Els vaixells que venien d’Anglaterra carregats amb barrils de cervesa podien tardar fins a 6 setmanes o més si feia mal temps, en arribar a Menorca. I a més estaven exposats a que la beguda tornàs dolenta durant el viatge (encara no havien descobert la cervesa de tipus IPA -1-). No era gens estrany pensar que també se’n fabricava a la mateixa illa -2-. Però com confirmar les sospites?

Recentment, llegint una tesi molt completa sobre Menorca sota la dominació britànica [2] em tornà a rondar el tema de la fabricació de cervesa a l’Illa, i a la mateixa tesi vaig trobar un camí per resoldre l’interrogant pendent. Ara vos ho contaré. Abans, però, el dramatis personae, que és d’alt nivell:

El primer protagonista d’aquesta història és en John Martin Baker, un anglès nascut a Menorca a mitjan segle XVIII, de vida molt intensa i curiosa trajectòria. Un personatge polifacètic. Se’n podria escriure un llibre, sobre la seva atzarosa vida. No vos puc mostrar com era realment. No he pogut trobar un gravat o retrat seu. Encara.

L’altre és el Sr. William Petty, 1r Marqués de Lansdowne, 2n Earl of Shelburne (Lord Shelburne per als amics), abans ministre del Tresor i després primer ministre de la Gran Bretanya del 1782 al 1783. Fou ocupant aquest càrrec quan li tocà de ple la guerra de la Independència de les tretze colònies americanes. Ell no n’era partidari, de la independència, però al final el 1783 es firmà el Tractat de París i els americans se’n sortiren amb la seva.

Thomas Jefferson i James Madison (tercer i quart president dels Estats Units) també tenen el seu paper a la història d’en Baker, però uns quants d’anys més endavant. I, last but not least, les tropes espanyoles, que juntament amb les franceses, han posat setge al castell de Sant Felip, darrer reducte de les tropes britàniques. Aquesta darrera baralla tanca el segon període de dominació de la Gran Bretanya a Menorca. Després de mesos de resistència, els anglesos capitulen, i els guanyadors cerquen el botí de guerra.

És en aquest moment que a John Martin Baker, comerciant com el seu pare Charles Baker, de vincles familiars amb el ja finat Vicealmirall John Baker, li prenen les seves pertinences: cases, tendes (amb tota la mercaderia) i l’equipament d’una cerveseria.

Que com ho sé? El senyor Baker va esperar a veure com acabava tot, però es va rendir a l’evidència quan, en paral·lel al Tractat de París, es firmaren acords bilaterals (Pau de París) entre la Gran Bretanya i altres països. Per l’acord amb Espanya Menorca tornava a la corona espanyola, allunyant Baker de poder recuperar tot o part del que li havien pres.

Finalment, es decideix a escriure una carta -3- a Lord Shelburne, per demanar-li ajuda econòmica. La podeu veure més avall. Hi ha un paràgraf que diu…

«That on the land of the Spanish Army as said island Your petitioner actuated by Loyalty and affection for his King and Country, immediatly quitted his family and Effects to a very considerable amount which consists of Houses and Stores with Effects and all utentials of a Brewery»

Que es pot traduir lliurement com que...

«Amb el desembarc de l’Armada espanyola a la dita illa el seu peticionari, mogut per la lleialtat i l’afecte al seu Rei i a la seva Pàtria, abandonà immediatament la seva família i béns, en una quantitat molt considerable que consisteix en cases i tendes amb mercaderia i tot l’utillatge d’una cerveseria».

Uep! Ja ho tenim. Sembla la constatació del que estàvem cercant: que a la Menorca britànica, més de 80 anys abans que Francisco Prats posàs en marxa la seva fàbrica El Cisne (1865), i a part d’importar-ne del Regne Unit, ja hi havia com a mínim una cerveseria: la d’en John Martin Baker

Molt bé. Queda resolt l’interrogant. I ara, què tal si per celebrar-ho tastam una cervesa semblant a la que molt possiblement fabricava el Sr. Baker, una cervesa de clàssic estil britànic i feta actualment a Menorca, que ens ajudi a ambientar-nos més dins la història que acabam de contar?

Una Brown Ale de Grahame Pearce, per exemple. La mise en scène serà perfecte.

Salut!

P.S.- Que com va acabar la història d’en Baker i el ministre britànic? Idò que el menorquí va insistir a demanar ajuda, però no li van fer ni punyeter cas. Empipat, es traslladà als Estats Units, i va demanar la ciutadania americana. Però això ja pertany a un altre capítol de la vida, obres i tresques de John Martin Baker. Si en voleu més, ja ho direu.