Adelaida Pons té 42 anys i la seva vida sempre ha estat lligada a Sant Climent. Enguany, serà la caixera batlessa de les seves festes patronals. Tot i no tenir cavall propi, ha estat sempre molt vinculada al món eqüestre i fa quatre anys que participa a la qualcada del seu poble. Amb una combinació d’il·lusió, respecte i responsabilitat, afronta un dels papers amb més responsabilitat de la festa.
Quants anys fa que participa a la qualcada?
—Aquest serà el quart any que hi surto. Sempre he participat a Sant Climent, no he sortit mai a altres pobles. Aquesta perquè festa és molt especial, molt pròpia. Enguany també qualcaré a Llucmaçanes i a Maó.
És la primera vegada que formes part d’una Junta de Caixers?
—Mai abans havia tingut un càrrec dins l’organització de la qualcada. Em fa respecte, però també molta il·lusió. És un pas més dins aquest món que m’agrada tant.
Com va sorgir que fos la caixera batlessa d’aquest any?
—Sovint costa trobar qui vulgui assumir aquest paper, perquè requereix temps i dedicació.
M’ho van proposar i vaig pensar que potser era el meu moment. No tenia cap any propi assignat, però vaig sentir que hi podia aportar i vaig dir que sí.
Com s’ha estat preparant?
—En el moment que vaig saber que seria caixera batlessa, és a dir, des del gener, més o menys, vaig començar a entrenar amb més regularitat. Tot i no tenir cavall propi ara mateix - en vaig tenir, però va morir - sempre he estat molt vinculada a aquest món. He muntat tota la vida. Ara, a mesura que s’apropa l’estiu, hi vaig entre tres i quatre vegades per setmana per sentir-me preparada i còmoda el dia de la festa.
D’on li ve aquesta afició per muntar a cavall?
—Crec que m’ha acompanyat sempre. He tingut cavall, he muntat molts anys i sempre he estat connectada a aquest món. Per qüestions familiars i de temps, durant una etapa ho vaig deixar una mica de banda, però mai del tot. Ara ho visc d’una altra manera i amb la mateixa estima i entrega.
S’hauria imaginat mai fent de caixera batlessa?
—No era una cosa que m’hagués proposat, però quan estàs dins aquest entorn, ho penses.
És un càrrec amb responsabilitat, perquè no només representes una figura dins la qualcada, sinó que assumeixes part de la coordinació i has de fer d’exemple. Fa respecte, però també il·lusió. És com un reconeixement.
Quins moments creu que seran més especials durant les festes?
—Els moments previs a pujar al cavall segur que seran els més intensos. Quan tens un instant per pensar, t’envaeixen els nervis i l’emoció. L’entrada a missa també és un moment molt sentit. Ara mateix encara no estic gaire nerviosa, perquè no hi he pensat massa, però quan s’apropi, sé que tot això es multiplicarà.
Quin suport està rebent del teu entorn?
—Moltíssim. Tant el meu home com les meves filles i els meus pares m’empenyen i em donen suport. Les nenes, que tenen 11 i 13 anys, viuen aquest paper amb molta il·lusió. Saber que hi són, que m’acompanyen, em dona força. És una festa que també viurem com a família.
Per acabar, què espera d’aquestes festes?
—Sobretot, xalar. Viure-les intensament, amb respecte, però també amb alegria. Tenc ganes de viure el moment, de formar part d’aquesta festa tan estimada pel poble i de fer-ho de la millor manera. També espero que hi hagi bon ambient, respecte entre públic i genets, i que tothom pugui gaudir amb seguretat i harmonia.
Enhorabona i molta sort!!!!