El Museu de Menorca acollirà el pròxim divendres dia 22, a les 20 hores, un sopar de maridatge de plats amb cerveses ancestrals, on es combinaran cinc plats de la tradició culinària menorquina i cinc cerveses nacionals i europees basades en reinterpretacions de descobertes arqueològiques. Es tracta d’una experiència que serà conduïda per l’arqueòleg i sommelier David Bea i la xef menorquina Bàrbara Lluch.
David Bea assenyala que les cerveses ancestrals són aquelles que s’han conservat en algunes granges al nord d’Europa, bàsicament Noruega, però també a Finlàndia i als estats bàltics, tant Lituània, Estònia i Letònia. «S’han conservat com a fòssils, fa quinze anys poc en sabien d’aquestes cerveses que la gent havia continuat fent a les granges, on s’utilitzen uns llevats molt especials que la gent hereta dels pares, el llevat passa de pares a fills, són uns estils absolutament antics que han estat bracejant les granges, no sabem des de quan realment per celebracions, per tancar pactes, per tancar vendes, entre altres», assegura.
Ritualitat
Bea assegura que existeix tot una ritualitat entorn del consum d’aquesta cervesa que històricament s’havia fet quan es venia una casa o un vaixell, es segellava el pacte bevent cervesa amb uns vasos o copes especials o també en cerimònies funeràries.
«Fa una quinzena d’anys investigadors noruecs i del Bàltic van començar a recuperar aquesta tradició i a mi com a arqueòleg m’interessa moltíssim, perquè bàsicament es conserva una, a part dels llevats que passen de pares a fills i són superantics, es conserven tècniques de fabricació de cervesa que possiblement són molt semblants a les que es devien usar a la prehistòria, com escalfar l’aigua amb pedres afluents en lloc de foc directament, escalfar l’aigua per fer la cervesa, açò és el que em va cridar l’atenció i vam començar a viatjar-hi, a fer cervesa amb ells a les granges i a treballar-ho des de fa 4 o 5 anys», apunta.
En aquest sopar maridatge del Museu de Menorca hi haurà la cervesa sumèria, que s’elabora en una població al costat de Tarragona, la talaiòtica de Grahame Pearce, un híbrid de cervesa hidromel de Letònia, relacionat amb les restes d’una jove inhumada en una tomba a Dinamarca de 1.370 a.n.e., que portava un potet o recipient, i que evidentment està feta des del punt de vista d’avui en dia. «A més, hi haurà quatre o cinc vasos de fusta de Noruega, que van associats a la ritualitat, perquè la gent els pugui tocar i olorar, les fustes també s’oloren», subratlla Bea.