Jorge de Diego, caixer batle: «Rebre el bastó serà un dels moments més emocionants»

Amb 50 anys i una vida repartida entre la seva Astúries natal i la Menorca que l’ha acollit des de fa més de dues dècades, Jorge de Diego serà el caixer batle de Sant Lluís d’enguany. Serà la primera vegada del tercer tinent d’alcaldia en una qualcada. Vinculat a la festa gràcies a la seva dona, santlluïsera, ha dedicat l’últim any a preparar-se per a assumir un repte que va acceptar amb entusiasme quan l’alcaldessa del municipi li ho va proposar.

És la primera vegada que participa en una qualcada de les festes patronals?

—Sí, és la primera vegada que hi prenc part. De fet, dalt del cavall, només havia fet alguna excursió puntual amb egua. Amb aquests animals, no tenia experiència més enllà d’això.

Com s’ha preparat per afrontar aquest paper?

—La primera setmana de setembre de 2024 ja vaig començar a muntar, i no he deixat de fer-ho. Quan arribin les festes portaré un any sencer d’entrenament. Aquesta preparació m’ha donat seguretat i control sobre el cavall, que és clau quan hi ha tanta gent al carrer.

Quines sensacions té ara a dalt del cavall?

—Són molt diferents de les del principi. El més important per mi és sentir que tinc el control, perquè el cavall ja està acostumat a la festa, però enmig de tanta gent és fonamental que hi hagi seguretat. Ara em sento còmode, segur i amb un vincle molt especial amb tots els cavalls que he anat qualcant.

Què destacaria d’aquesta relació l’animal?

—El primer que vaig sentir va ser respecte. M’han ensenyat a muntar i, sobretot, a estimar el cavall. Ell és el veritable protagonista de la festa; nosaltres hi anem a sobre, però el paper principal és seu. El vincle que s’hi crea és semblant al que pots tenir amb una mascota. Jo, per exemple, estimo els cavalls amb què he muntat tant com estimava el meu ca.

Com va rebre la seva família la notícia?

—Amb incredulitat, sobretot la meva família d’Astúries, que no acaba d’entendre que surti a cavall davant de tanta gent. En canvi, la família d’aquí ho ha viscut amb molta il·lusió. Les meves filles estan especialment emocionades, acostumades a veure a altres participar i ara amb ganes de veure el seu pare a la festa.

Quins moments creu que seran els més especials per a tu?

—Rebre el bastó de la Loles serà un moment molt especial, potser el més intens emocionalment. També recollir la canya, que és un moment bonic, però amb el punt de tristor de saber que la festa s’acaba.

Es veu repetint l’any que ve?

—M’agradaria repetir. Potser com a caixer normal, però amb l’experiència d’aquest any crec que voldré tornar-hi.

Com se sent ara que ja s’apropen les festes?

—Comencen els nervis, sobretot perquè la gent ja parla del compte enrere. Fins ara estava tranquil, però ara ja hi ha l’expectativa. L’únic que demano és que tot surti bé, que no hi hagi incidents, que el temps acompanyi i que la gent gaudeixi de la festa.