Juan José Zacarías, conegut com Zaca, serà avui l’encarregat de pronunciar el pregó de les festes del seu poble, Sant Lluís. Il·lustrador i humorista gràfic, és l’autor de les populars vinyetes d’actualitat que setmana rere setmana han acompanyat els lectors d’aquest diari, on també va exercir de maquetador durant 36 anys. Ara, un any després de la seva jubilació, continua fidel al dibuix i al seu estil distintiu.
Com va néixer la seva passió pel dibuix i les caricatures?
—El primer record que tenc és a l’escola, quan el mestre Tirso Pons va dibuixar a la pissarra unes caricatures d’«El Gordo y el Flaco». Aquell dia vaig pensar «això es pot fer» i em va impactar molt. Devia tenir set o vuit anys i, a partir d’aquí, vaig començar a dibuixar a totes hores.
A l’institut feia caricatures. Com recorda aquella etapa?
—Jo era dels que sempre tenia un paper davant i anava dibuixant professors. Ens ho passàvem molt bé, tant els companys com els mateixos professors, que després em demanaven veure com els havia retratat. Com a estudiant no era gaire aplicat, però dedicava molt de temps a aquestes caricatures i ja tenia clar que volia ser dibuixant.
Va començar a estudiar Belles Arts, com va ser l’experiència?
—Encara que no la vaig arribar a acabar, va ser molt bona. Jo ja dominava una mica i pensava que hi hauria exàmens trimestrals, però no era així, i al final vaig canviar de camí. També vaig tenir durant un temps la idea de seguir la professió de mon pare, que era farer, però ell mateix ja em va advertir que aquella feina s’acabava.
Com va donar el bot al món dels mitjans de comunicació?
—Vaig començar col·laborant amb Última Hora a Mallorca. Quan vaig tornar a Menorca vaig entrar al Diari Menorca com a maquetador, però com que ja sabien que dibuixava, tot d’una em van demanar caricatures i vinyetes.
Com ha evolucionat el seu estil al llarg d’aquests anys?
—Al principi era molt rudimentari, però amb la pràctica i el contacte amb altres dibuixants vaig anar evolucionant i agafant altres idees. Internet va ser clau perquè em va permetre conèixer estils d’altres països. Al final, després de tants anys, reconec el meu estil: és clàssic, no transgressor, però amb el meu segell personal. Humor gràfic de tota la vida.
Quins recursos i tècniques utilitza a l’hora de fer humor gràfic?
—El més habitual és la comparació. Per exemple, si hi ha quelcom que s’enfonsa o que fracassa, fas una comparació amb el Titanic. Després també hi ha l’exageració o el detall imprevisible que sorprèn el lector. Sempre dic que la inspiració és important, però si no hi és, has de tenir tècniques a les quals pots recórrer.
Es podria dir que ha convertit l’humor gràfic en una eina periodística?
—Les meves vinyetes neixen de l’actualitat, dels titulars, i pretenen ser una lectura ràpida, però amb essència. L’humor gràfic és una altra manera d’explicar el que passa.
Quin és el dibuix que més recorda, el més especial?
—En record especialment un sobre l’expresident Aznar, que, quan va venir de vacances un any a Menorca va dir que ell només xerrava català a la intimitat. Era un dibuix senzill, però hi coincidien moltes coses: ell de vacances a Son Camaró, on es va allotjar, la tempesta que hi va haver aquells dies, l’expressió… Va sortir gairebé sol, pura inspiració.
Què ha estat el més difícil de fer humor gràfic a Menorca?
—És un lloc petit i tots ens coneixem i de vegades has de frenar una mica. Els polítics eren de la meva quinta i tampoc volia ferir gaire. Així i tot, la majoria s’ho han pres amb esportivitat i humor.
Fa quasi un any que es va jubilar, com ho viu?
—Ara tenc més temps i em motiva molt dibuixar, també faig altres coses més del dia a dia. Publico il·lustracions a les xarxes socials, sobretot a X, em segueixen milers de persones i això també m’anima a continuar. Faig vinyetes sobre el Real Madrid.
Què li diria a algú que vol començar en l’humor gràfic?
—Que tingui paciència i no defalleixi. És complicat, abans ja ho era i ara encara més, però la clau és tenir constància i cercar el teu propi segell. Pots aprendre tècniques, pots provar estils, però al final el que t’ha de fer diferent és la teva mirada personal. I sobretot, no oblidar que la part més divertida d’aquest ofici és dibuixar, gaudir del camí més que no del resultat.
Grande Zaca , enhorabuena!!