Sant Lluís viu un jaleo rodó

Sense temps per pair la ressaca i amb les emocions de la nit anterior encara a flor de pell, Sant Lluís s’ha despertat avui ben prest, disposat a viure intensament el segon dia gran de les seves festes patronals. Després d’una nit llarga, però sense incidents destacables, han estat els gegants del poble els encarregats de recordar que la disbauxa encara no havia acabat i, amb la seva diana florejada, puntual a les vuit del matí, han tornat a posar en marxa els engranatges de la festa.

Ben d’hora també s’ha començat a reunir la qualcada, que enguany ha continuat creixent fins a assolir els 90 cavallers. Avui n’han estat una setantena els qui han protagonitzat el segon jaleo de les festes. Abans, però, ha calgut agrupar-los en una comitiva que s’ha anat formant al pas de la fabiolera Victoria Riera, una jove de 14 anys que s’ha convertit en la primera dona a assumir aquest càrrec a Sant Lluís. La seguia la caixera fadrina, Patricia Muñoz, encarregada de portar la bandera blanca del poble.

Durant les primeres hores del dia, els carrers respiraven un ambient genuí i familiar, mentre el replec avançava i la gent es preparava per tot allò que encara havia de venir. Entre els membres de la qualcada hi havia Maria Vidal, tècnica de Festes de l’Ajuntament, que avui ha tornat a viure el jaleo des de dalt del cavall, amb una barreja de nervis i emoció, després de set anys sense fer-ho.

També estava nerviós, tot i que menys que dissabte, el caixer batle, Jorge de Diego, que just abans d’entrar a la missa de caixers recordava les emocions viscudes durant el primer dia, i confiava a gaudir encara més d’una segona jornada que afrontava amb més tranquil·litat, després de la descàrrega d’adrenalina de la nit anterior. Ell i en Joan Camps, la capellana, comentaven els darrers detalls, i tot apuntava ja a l’esclat de la festa.

A la qualcada també cridava l’atenció en José Titos, policia local, que un any més ha fet de caixer municipal, una figura que només existeix a Sant Lluís i Alaior. També s’ha fet estrany veure Jordi Orell dalt d’un cavall, després que dissabte assolís la seva vintena participació a les festes com a fabioler.

La missa de caixers s’ha desenvolupat sense problemes, a diferència de dissabte, quan un error d’organització de l’Ajuntament va fer que l’aigua-ros no estigués preparat a l’església durant les completes i calgués anar a cercar-lo enmig de la confusió. A més, ha estat l’última participació a les festes del rector Jesús Llompart, que es jubila després de 23 anys al capdavant de la parròquia.

Comença el jaleo

L’inici del jaleo s’ha produït amb mitja hora de retard, un temps durant el qual els regidors han aprofitat per repartir capells des de la tarima d’autoritats, per ajudar la gentada a protegir-se del sol.

Amb l’inici de la música, a càrrec de la Talaiòtic Band, i l’entrada dels cavalls a la plaça, la temperatura ha pujat ràpidament al Pla de sa Creu, gràcies a una primera passada que ha transcorregut amb agilitat. Poc després, han sonat les primeres notes del jaleo i els cavalls han començat a entrar de dos en dos, en una primera volta que, a poc a poc, ha anat guanyant intensitat.

Aquesta primera volta ha acabat una hora després, passades les 14 hores, amb l’entrada a la plaça de la capellana i el caixer batle, i ha deixat les imatges que tothom esperava, amb els cavalls i els cavallers fent bots al ritme de la música. Durant aquesta volta s’han retirat dos cavallers, un dels quals ha estat Domingo Gayón, caixer casat, a causa d’un còlic del seu cavall.

Una hora més tard, ha acabat la segona volta, donant pas al moment culminant de la jornada: l’entrega de canyes verdes i culleretes, que ha fet arribar la temperatura al punt d’ebullició, mentre sonava la tradicional melodia d’«El maniquí».

En aquesta darrera volta ha tornat a destacar Mari Carmen Carrasco, una amazona que ha deixat bocabadats els presents a la plaça amb els seus bots. L’emoció i les llàgrimes dels cavallers, mentre s’acostaven a la tarima per recollir la seva canya verda, han posat el punt final a un jaleo rodó, tot i que la festa encara ha continuat.