Síguenos F Y T I T R
Hoy es noticiaEs noticia:

Memòria col·lectiva de la repressió durant els darrers anys del franquisme a Ferreries

El llibre «S’Aplegada. Ferreries 1973» recull dues cròniques sobre les detencions al poble a la dictadura

Llorenç Febrer i Joan Janer, els dos autors del llibre que ja es pot trobar a diferents llibreries de tot Menorca

| Ferreries |

Hi ha fets que queden gravats per sempre en la memòria col·lectiva d’un poble, i S’Aplegada n’és un clar exemple: un episodi que va sacsejar Menorca durant els anys més durs de la dictadura franquista. Coneguda popularment com s’Aplegada, aquesta història fa referència a la detenció dels veïns de Ferreries en ple procés de desfeta del règim, un fet que va commocionar el poble i va provocar una concentració espontània de suport. Més enllà de ser una narració repressiva, «s’Aplegada» simbolitza el pols antifranquista i democràtic que encara resistia a Menorca, malgrat les dècades de persecució i silenci imposades pel règim.

El passat 13 d’agost, la Biblioteca pública de Ferreries es va convertir en l’escenari d’un emotiu acte de record i reconeixement amb la presentació de «S’Aplegada. Ferreries 1973», un llibre que recupera amb rigor i sensibilitat la crònica de les detencions i els esdeveniments que van marcar aquell període comprès entre 1973 i 1976. Aquesta obra, signada per Llorenç Febrer i Joan Janer i editada per Josep Febrer, ja està disponible per a tots aquells interessats a conèixer una part fonamental de la història local.

Els assistents a la presentació del llibre.

Cinquanta anys més tard dels fets, el llibre ofereix dues perspectives sòlides i complementàries que expliquen uns mateixos esdeveniments des de l’experiència personal i la recerca rigorosa. En Crònica d’un altre temps, Llorenç Febrer narra amb proximitat i intensitat uns anys en què no només Ferreries, sinó tota Menorca, es va mobilitzar. Aquesta crònica transmet la vivència directa i l’emoció d’un moment convuls, ple de tensions i esperances. Paral·lelament, quan la dictadura va reprimir la dissidència, de Joan Janer, és el fruit d’una feina exhaustiva de recerca i d’entrevistes amb tots els detinguts que van viure aquells fets de primera mà. La combinació d’aquests dos relats sota un mateix títol, segons els autors, aporta una mirada més completa i justa sobre allò que realment va passar.

Aquest projecte editorial no hauria estat possible sense l’impuls i la dedicació de Maria Florit, que va posar en marxa la iniciativa des del primer moment. La seva tasca de recopilació d’imatges i documents ha estat imprescindible per contextualitzar i donar vida a la Ferreries dels anys setanta, teixint un relat visual que fa més palpable la memòria d’aquell temps convuls. Sense aquesta cura i entrega, la història de S’Aplegada hagués quedat incompleta i menys accessible per a les noves generacions.

Na Carme Coll a principis dels anys 70, al barco, per una trobada de la JOC a Palma

Per a Josep Febrer, fill de Llorenç Febrer, aquesta publicació té un valor profundament personal. Es tracta d’un homenatge póstum al seu pare, que va escriure el text original deu anys després dels esdeveniments narrats i que, anys més tard, va patir un vessament cerebral que va marcar la seva vida. Josep reivindica així no només la memòria dels fets sinó també l’esperit i la veu d’un home que, des de la seva experiència, va deixar un testimoni clau per comprendre una etapa difícil però imprescindible de la història local.

D’altra banda, Joan Janer destaca que, durant la seva recerca, va descobrir la implicació de moltes altres persones que, de manera discreta però fonamental, van ajudar i van donar suport als detinguts i a les seves famílies. Aquesta mirada ampliada enriqueix la comprensió del context social i humà que envoltava aquells fets, oferint una fotografia més àmplia i humana de la repressió franquista a Menorca.

Retall del diari Menorca del 14 de desembre del 1973.

En Joan posa especial èmfasi en la doble funció del llibre: «No només és un exercici de memòria i un homenatge a tots els que van patir repressió, especialment els veïns de Ferreries, sinó que també és una eina per fer escola, per ensenyar i preservar una història que els opressors voldrien que s’oblidés». Per a ell, fer memòria no és només una qüestió de justícia històrica, sinó un deure ineludible perquè, com afirma, «l’oblit és la victòria dels que van reprimir».

Amb una mirada crítica cap al present, lamenta que encara avui dia hi hagi qui banalitza aquell passat i menysprea la lluita contra la dictadura: «Al Parlament Balear hi ha diputats que fan ofensa del franquisme, i això demostra que la repressió i la negació del passat no són qüestions tan llunyanes». Aquesta realitat, segons Joan, fa que sigui més necessari que mai que les noves generacions coneguin aquesta història amb profunditat, perquè moltes només n’han sentit fragments, i sense aquesta consciència, els errors del passat podrien repetir-se.

Retall del diari Menorca amb la informació del vaixell que va portar els detinguts cap a Palma.

Malgrat tot, Josep i Joan no posen les seves expectatives en grans xifres de vendes o en l’èxit comercial del llibre. Per a ells, el que realment importa és que aquesta obra serveixi per mantenir viva la memòria, per estimular la reflexió i per retre un reconeixement sincer a totes aquelles persones que van patir en silenci. Qualsevol lector que s’apropi a aquestes pàgines serà, en si mateix, un triomf i una contribució fonamental perquè aquesta part tan important de la història local no caigui en l’oblit. Així, més enllà de les expectatives materials, la prioritat és que la història de S’Aplegada es mantingui present i accessible, perquè només així es podrà honrar amb dignitat la memòria de tots aquells que van viure aquells moments difícils i essencials per entendre el passat i construir un futur una mica més just.

9 comentarios

manu menorca manu menorca | Hace 4 meses

... me parece perfecto que se edite esta obra para dar a conocer unos aspectos poco conocidos del pasado... los que no estén de acuerdo, visto el resto de opiniones, los que no pueden estarse callados si no va con ellos, pues que editen otro libro para contar su sesgo que será diferente, y listo...

xec xec | Hace 4 meses

me parece una vision sesgada que siempre ha sido manipulada para que los de izquierdas vayan de victimas,pero no cuentan las atrocidades que ocurrieron entre 1933 y 1939 por parte de los grupos radicales tanto en la peninsula como en las islas, asi que digan la verdad de los dos bandos.

Music menorquí Music menorquí | Hace 4 meses

aaai Nito Nito....sou més de la ceba que Ferreriencs!! quina pena...

user Chloe | Hace 4 meses

Josep PonsTotalmente de acuerdo! si se hace un libro de "memoria histórica de la represión colectiva", que se cuente todo, de ambos bandos y veremos al final quienes fueron los represaliados, esto es el victimismo acomplejado de los republicanos que a día de hoy aún no lo han superado, lo que hay que hacer es pasar página y no volver a esos tiempos que no trajeron nada bueno a este País.

user Josep Pons | Hace 4 meses

Ya va siendo hora de reconocer también a los cientos de asesinados por criminales del frente Popular en el Ayuntamiento de Ferreries, la Mola, Plaza del Borne de Ciutadella, cuesta de Ferreries, Cala Figuera, barco-prisión Atlante, cementerio de es Castell, cementerio de Mahón, carreteras y campos de Menorca... Y a los miles de menorquines que por sus ideas políticas o fe religiosa fueron encarcelados en la Mola, barcos prisión Atlante, Aragón y Verdaguer y diferentes inmuebles reconvertidos en cárceles, a los que fueron encuadrados en batallones disciplinarios o deportados a campos de concentración del Frente Popular en la Península como el de Clariana, donde algunos fueron asesinados o fallecieron como consecuencia de las penalidades que padecieron...

user buho | Hace 4 meses

lamodesonparrolMemoria selectiva

user Hasta aqi | Hace 4 meses

De las épocas más prósperas de España para el que supo trabajar y remar y no dedicarse a ser el revolucionario de turno.

user Cati | Hace 4 meses

Este tipo de gente siempre igual: viven del franquismo, del cual la inmensa mayoría de la gente ya ni nos acordamos.

user lamodesonparrol | Hace 4 meses

Represión dicen, no me hagan reír, cuatro reuniones con una merienda en la rectoría, represión es cuando asesinaron por su fe a nuestro beato, esto no conviene recordarlo, pero sí se quieren hacer los héroes ahora…

Lo más visto