La Junta de Caixers de Maó inaugura bienni: qui és qui?

Petita i coqueta, l’ermita de Fàtima s’alça entre camps de pedra seca i vegetació. La seva arquitectura modesta i l’absència d’edificacions al voltant li donen un aire de retir i silenci. La llum càlida tenyeix les parets i realça les textures de la façana, construïda amb pedra vermella de la zona, convertint aquest racó en un lloc perfecte per captar l’essència de Menorca, la mateixa que encarnen els caixers i cavallers. Ells simbolitzen tradició i passió per la cultura menorquina. És per això que enguany hem volgut immortalitzar els membres de la Junta de Caixers en aquest indret carregat d’història i emoció. S’alça allunyada de la ciutat i aliena a la festa, però Maó i Fàtima es donen la mà i dialoguen, unint el batec de la ciutat amb la calma ancestral del camp.

La Junta de Caixers obre bienni amb cares ben conegudes dins la qualcada, però noves en assumir el càrrec que ara ostenten. Només repeteixen missió el batle Héctor Pons, qui serà la màxima autoritat per sisena vegada; el rector Llorenç Sales, qui ja va exercir de caixer capellà els anys 2017 i 2018 i Lito Vinent, un experimentat fabioler. Cal assenyalar que Josep Villalonga és enguany l’encarregat de portar la bandera, mentre que l’any que ve serà el torn d’Ana Madrid Vilches. A més, els caixers vocals suplents són Guillem Company Sintes i Bartolomé Mercadal Muntaner.

Enguany, la qualcada de les festes de Maó té 183 caixers inscrits, dels quals 157 sortiran el dissabte de les festes, dia 7, (92 homes i 65 dones) i 163 el dia de Gràcia, el 8, amb 94 homes i 69 dones. De tots aquests, dotze s'estrenen per primera vegada a les festes. El cavaller més jove serà Arnau Carreras, de 12 anys; i el de més edat és José Luis Aracil, de 71.

Héctor Pons, caixer batle

Serà la sisena vegada que el batle de Maó, Héctor Pons, assumeixi la màxima autoritat de la qualcada. S’estrenà com a caixer batle l’any 2016 essent regidor de Cultura i Festes. L’any 2019, ja elegit batle de la ciutat, va emprendre de nou aquesta responsabilitat, un càrrec que segueix ostentant amb orgull i gran sentiment. Assenyala que quan observa les culleretes que té guardades s’emociona de pensar que ja ha viscut sis festes dalt cavall. De fet, cal recordar que Héctor Pons és el caixer que en més ocasions ha assumit aquest càrrec després d’Arturo Bagur qui va ser caixer batle 15 vegades.

Enguany sortirà de nou amb Esclat, el cavall que entrena al Club Hípic sa Creueta. Aquesta missió que emprèn cada 7 de setembre compensa, assegura, tots els maldecaps que comporta ser el batle de Maó. Indica que per a un maonès és difícil destacar un moment o un altre de la celebració perquè cada racó, cada instant, té un significat i passen coses que, per petites que siguin, són ja part de l’àlbum de records.

Així i tot, indica que l’acció de pujar al cavall, l’obertura del jaleo i l’entrada a Santa Maria són alguns dels instants que ben mereixen una menció.

Llorenç Sales Barber, caixer capellà

El migjorner Llorenç Sales és el rector de les parròquies del Carme i Sant Francesc. Les festes de la Mare de Déu de Gràcia no li són noves. Es va estrenar com a caixer capellà de Maó l'any 2017 i repetí missió l'any 2018, completant el bienni. Coneix bé les festes dels altres pobles, tenint en compte que ha sortit en nombroses celebracions patronals. De fet, Maó serà la seva vintena festa, la vintena cullereta de plata que aconsegueixi. Enguany ja ha participat a Sant Martí i Sant Cristòfol i tancarà acció cavallera a Maó. Ell bromeja indicant que haurà sortit a les tres M: Mercadal, Migjorn i Maó. Entrena al Club Hípic Sa Creueta i el seu company serà Ximec. Assenyala que és un caixer estacional perquè no entrena tot l'any sinó que va començar a principis de maig i conclourà un cop passades les festes de la Mare de Déu de Gràcia.

Per a ell, els moments de recolliment personal són els més importants de cada celebració. En concret, de Maó destaca l'entrada de la Mare de Déu a l'església de Santa Maria, quan es produeix «un moment grandiós». Per simpatia personal, li agrada també el recorregut a cavall que fan passant per les barriades on és rector i on es generen gestos o situacions molt agradables.

Miquel Company Pons, caixer casat

Maonès i de 39 anys, Company acumula una llarga experiència dalt del cavall i també a les celebracions patronals. És la primera vegada que és membre de la Junta de Caixers de les Festes de Gràcia, tot i que anys enrere es va apuntar per ser caixer fadrí i no va sortir elegit. Porta des de 1998 participant a la qualcada. Afirma que vol estar a l’altura del càrrec, complir tots els protocols i representar amb orgull la seva ciutat. Per a ell, el moment més especial és quan puja al cavall rodejat de la seva família.

Javier Comas Anglés, caixer pagès

Fa des del 1988 que munta a les festes patronals, per tant, la seva experiència és més que dilatada. Des de llavors, afirma que només ha faltat una vegada a la qualcada de les Festes de Gràcia, a més dels dos anys de pandèmia. D’igual manera, no és el primer cop que forma part de la Junta. Va ser el caixer fadrí de Llucmaçanes, Sant Climent i Maó durant el bienni 1991-1992. Assegura que muntar a les festes de la seva ciutat és un orgull i un sentiment especial que no es pot equiparar amb cap altre.

Josep Villalonga Moya, caixer fadrí

S'estrena com a membre de la Junta de Caixers després de 13 anys muntant a les festes de Gràcia. Maonès i de 25 anys, portarà la bandera de la ciutat amb l’orgull i la il·lusió de qui s’estrena i representa la seva gent. Sense dubte, el moment en el qual li entreguin el penó serà el més especial, seguit de la primera entrada a la plaça el dissabte vespre. Aquesta participació en la Junta serà també molt especial, ja que gaudirà de l’acompanyament de qui ha estat el seu professor d’hípica durant molts anys, l’actual caixer casat.

Sergi Mercadal Pons, caixer vocal

És la primera vegada que forma part de la Junta de Caixers, però després d’haver exercit el càrrec a Llucmaçanes i Sant Climent, encara les de ‘Gràcia’ amb un sentiment molt especial. De 38 anys, fa des del 2002 que participa en les qualcades de les festes patronals, per tant, ja acumula diversos estius d’experiència. Malgrat això, serà la primera vegada que viurà molts dels moments més representatius del seu càrrec, i que més il·lusió li fan: el primer bot, les canyes, les corregudes al Cos i el darrer toc de fabiol.

Vanessa Carreras Capó, caixera vocal

Debuta a la Junta de Caixers després d’acumular 10 anys participant en les qualcades patronals. La seva família ha tingut cavalls de trot i la seva passió ve des de molt petita. Després de ser membre de la Junta a Llucmaçanes i Sant Climent, està il·lusionada per viure moments tan especials com recollir el caixer batle i la canya, l’entrada a Santa Maria i enguany, a més a més, el darrer toc o l’assistència al pregó, tenint en compte que els viurà per primera vegada sent membre de la Junta.

Adelaida Pons Olives, caixera de Sant Climent

Caixera batlessa de Sant Climent, ja ha viscut de primera mà què suposa representar el seu poble a les festes patronals. De 42 anys, serà la quarta vegada que formi part d’una qualcada, i la primera que ho fa sent membre de la Junta de Caixers. La seva família sempre ha tingut cavalls, així que ha crescut impregnada d’aquest esperit. Destaca l’estima cap a Sant Climent, ja que «sempre m’han ensenyat a valorar el lloc on vius i a fer poble». I afegeix que «és un honor representar Sant Climent en els dies grans de Maó».

Sito Seguí Olives, caixer de Llucmaçanes

Feia anys que no qualcava a unes festes patronals, però després de diverses peticions, sabia que enguany seria el caixer batle de Llucmaçanes, on resideix des de fa molts anys. Explica que havia deixat pas a les seves filles, però quan li van brindar el càrrec, no va poder dir que no. Té 56 anys i havia estat caixer vocal de Maó durant el bienni 1989-1990, però des de llavors no havia tornat a exercir cap càrrec. Afronta les festes de Maó sabent que seran dies intensos, però amb ganes de passar-s’ho bé i fer xalar.

Lito Vinent Riudavets, fabioler

Lito Vinent va sortir com a fabioler dos biennis consecutius, entre els anys 2017 i 2022 (amb pandèmia entremig). I enguany serà la cinquena vegada que espargeixi el so del tambor i el fabiol pels carrers de Maó. És un fabioler experimentat i així ho demostra el fet que les de Maó seran la trentena festa que exerceixi de fabioler arreu de l’Illa. Es queda amb la immensitat del primer i el darrer toc de fabiol. «És increïble viure i sentir la solemnitat, el respecte i l’estima que es generen en una plaça plena a rebentar», indica.