Maó va sonar ahir capvespre com cada 5 de setembre. Les guitarres, les veus i l’ambient festiu de Va Gros van omplir els carrers en el recorregut que anuncia la festa de la Mare de Déu de Gràcia. La sortida d’enguany, però, va ser especial: l’agrupació celebra quinze anys de vida.
El repertori, fidel als himnes de sempre, es va tenyir de novetat amb la cançó del 15è aniversari i la força d’una trobada que fa pocs dies va reunir 400 cantaires de l’Illa.
El director del grup, Jordi Cardona, explica que el cançoner es decideix cada estiu, però que hi ha peces imprescindibles: «’Festes de Gràcia’ o la cançó del Va Gros són pilars que no movem». També hi figuren «Himne a Menorca» i a «Sa Boca des Port», que s’han convertit en himnes propis i que el públic espera amb devoció.
El repertori, de deu cançons, es completa amb peces que varien cada any per mantenir la frescor. Cardona diu que solen renovar quatre cançons cada estiu i incorporar popurris, que «solen agradar molt». Entre els més celebrats hi ha els d’Els Parranderos, Pinyeta Pinyol o els Golden Girls, que enllacen fragments populars i converteixen el concert en un cant col·lectiu.
Tampoc falten temes com «Plora Guiterra» o «La Festa dels Pobres», que connecten amb la tradició menorquina. I és que la força de Va Gros no només recau en les veus, sinó també en l’acompanyament musical. Una base de trenta o trenta-cinc guitarres, dos acordions i una secció instrumental amb metalls, fustes i percussió «és el que dona profunditat a les cançons i ajuda a animar-les», diu Cardona.
«Fa quinze anys que va gros»
«Fa quinze anys que va molt gros; Passa es temps, qui ho diria; De sa festa en som un tros». Amb aquests versos arrenca la gran novetat d’enguany, una cançó plena d’emoció i d’orgull per dur la samarreta groga. És l’homenatge de Va Gros a la seva història, el relat d’un camí que ha passat de quatre veus a més de 200 cantaires. El glosador Juanjo Orfila en va escriure la lletra i el músic Ricard Ramisa la melodia i els arranjaments, però, com recorda Cardona, «és obra de tots». La cançó es va estrenar la setmana passada en la trobada d’agrupacions populars de l’I’lla.
Amb tot, ahir, la peça es va sentir amb força on tot va començar: el Bar Infanta. Des d’allà, cap a les set, el Va Gros va iniciar el recorregut.
La música va omplir la plaça Reial, va passar pel claustre i la plaça del Carme i va acabar a la plaça de la Constitució. A les escales de l’Ajuntament, el grup va interpretar el repertori complet, afegint l’«Es Mahón» i el «Jaleo». Així, amb una estima especial, el Va Gros va preparar els carrers per a l’alegria de Gràcia.
Va Gros ...amb Gràcia!. Ha perdut part des nom original. Algú sap per què li han tallat es nom? També ha perdut en calitat musical, quan es batle dirigia era una altra cosa. Hi ha cançons que les treuen molt bé, però s' ha convertit en un reality ...