Les festes de Gràcia floreixen amb Vidalba

Com la flor de la vidalba, que s’enfila i floreix quan troba un suport on arrelar-se, ahir vespre el Club Esportiu Vidalba va pujar al balcó de l’Ajuntament per donar vida a un pregó especialment emotiu. No hi va haver un pregoner únic, sinó moltes veus que, entre rialles, records i orgull, van convertir la plaça de la Constitució de Maó en una autèntica celebració de la inclusió i de l’esperit de les festes de Gràcia.

El primer toc de fabiol, solemne i vibrant, va obrir la cerimònia i alhora va fer emmudir el murmuri expectant que va omplir la plaça. Davant l’Ajuntament no hi cabia ni una ànima més: famílies, amics i veïns omplien fins al darrer racó per viure un moment inèdit. No es presentava una sola veu, sinó una entitat disposada a explicar, des del balcó i des de la tarima instal·lada als seus peus, la seva pròpia història.

Quan el batle de Maó, Héctor Pons, els va donar la paraula, no només inaugurava oficialment les festes. Amb aquell gest reconeixia la trajectòria d’una entitat que fa gairebé trenta anys que obre camins a través de l’esport, les activitats lúdiques i l’oci a persones amb diversitat funcional. Així, ahir vespre el pregó va ser «el compromís de tots els maonesos amb la societat que volem», va posar èmfasi el batle de la ciutat.

Un pregó coral

El vicepresident del club, Llorenç Nuevo, va ser l’encarregat d’obrir el parlament i ho va fer recordant el moment en què els van anunciar l’orgullós repte de ser els pregoners: «Era un dilluns a l’Esplanada, en plena partida de petanca de Ses Dolces... primer fou sorpresa i, finalment, una alegria immensa».

La plaça no només va escoltar l’anècdota, sinó que la va reviure amb les imatges projectades, on es veien les cares d’il·lusió i sorpresa dels joves que ahir vespre també varen pujar al balcó.

Tot seguit, va ser el torn de Lita Triay, una de les fundadores de l’entitat 28 anys enrere. Va parlar de la flor de la vidalba, símbol del club, i va explicar que «necessita suport per créixer, per fer-se forta, per florir i per donar fruits». Una imatge senzilla per descriure també els joves de l’entitat, que floreixen quan compten amb l’acompanyament de la seva comunitat.

Triay va remarcar que aquesta és també la seva manera d’entendre l’esport: no com una activitat aïllada, sinó com una manera de participar plenament en la societat. «El Club Vidalba té com a objectius la promoció i la pràctica de l’esport, i d’activitats de lleure per a persones amb altres capacitats com a eines necessàries i molt importants per al desenvolupament harmònic i integral de les persones», va subratllar.

Van ser els mateixos joves, durant el parlament en van pujar fins a 16 d’ells, els que van mostrar, mitjançant fotografies i vídeos, tots els esports que practiquen: petanca, natació, atletisme, kàrate, ioga... i bàsquet.

Aquest darrer esport va donar pas a Toni Carreras, president del Club Bàsquet La Salle Maó. Va recordar com fa més d’una dècada varen començar a entrenar junts i com, amb els anys, el projecte s’ha convertit en un pilar fonamental del club: «El que ens doneu és molt més del que nosaltres us podem oferir».

Finalment, el president de Vidalba, José Giménez, va cloure el pregó amb una anècdota que reflecteix millor que cap altra història la missió del club. Va explicar el cas d’una mare que li va confessar que el seu fill «no sortia mai de casa» fins que va descobrir el bàsquet: «En Carre li va posar una pilota a les mans i, des de llavors, ja no entra mai». A Gimènez l’acompanyava n’Adrián, l’orgullós protagonista de la història. Junts van teixir un relat senzill i revelador que va resumir l’essència de la nit.

Amb tot, el pregó es va tancar amb tots els joves de Vidalba cantant «Es Mahón» al costat del batle, transformant la plaça de la Constitució en una única veu. Tot seguit, va ser el torn de la pregonera popular, Loli Reynés, que, amb el seu decret glosat, va iniciar les festes de Gràcia.

Als protagonistes, però, encara els esperava la Sireneta Mô, que els van entregar a la convidada dins l’Ajuntament, amb batles i autoritats d’arreu de l’Illa.

Així, amb l’acte d’ahir, va començar la festa pels carrers, al mateix temps que va servir com a demostració de què, amb suport, tota la societat floreix.