Principals indústries a Maó a finals del segle XIX i principis del XX

Fou un període de notable activitat industrial i comercial, segons ens han relatat els historiadors Miquel Àngel Casasnovas, Alfons Méndez, entre d’altres, no obstant sempre es poden afegir algunes informacions respecte al teixit productiu de l’època.

Algunes de les indústries més rellevants:

INDUSTRIAL MAHONESA. Fàbrica de filats i teixits, ubicada al fons de Cala Figuera. Fundada inicialment l’any 1856, el seu primer director fou l’enginyer britànic Archibald Renny. A final de segle aquesta societat va fer fallida i la fàbrica passà a ser una nova societat anomenada LA FABRIL MAHONESA expansionant la producció quan arribà a fabricar unes 50.000 peces de roba de 70 metres cada una. La factoria es construí sobre un terreny de 9.344 m2, i l’edificació ocupava 5.874 m2. El número d’operaris ocupats arribà a prop de 500, y una de les produccions més destacades foren les peces de roba de color blau, que encara avui són conegudes com azul Mahón. L’any 1911, per motiu de crisis exògenes diverses, la fàbrica esdevindria clausurada.

LA MAQUINISTA NAVAL. Creada l’any 1890 i formalitzada per escriptura pública de 21 de setembre de 1895 pels germans Ruiz, iniciant primerament la activitat de treballs mecànics de tipus naval, ubicats a un petit magatzem llogat a l’Arsenal de l’Estat, el qual resultà completament destruït com a conseqüència d’un incendi (1894). La factoria reinicià l’activitat i progressaria gràcies a la inversió de capital de l’empresa Navilia, canviant de denominació per Sociedad Anglo Española de Motores Gasógenos y Maquinaria en General, abans Julius G. Neville, constituïda el 19 de novembre de 1902. Coneguda sarcàsticament pels locals com «La martingala» dedicant l’activitat a la construcció i reparació de tota classe de maquinària industrial, motors per a embarcacions a motor i a vapor, estructures metàl·liques, etc. Aquesta nova singladura permetria la construcció d’amplis tallers i magatzems. L’empresa arribà a ocupar a 400 operaris.

L’any 1911, es veuria greument afectada per la crisi general de l’època i la fàbrica acabaria fent fallida.

LA ELÉCTRICA MAHONESA. ‘S’Elèctrica Vella’ Fundada el 4 de gener de 1892, Inicià el seu funcionament el 6 de setembre del mateix any, constituiria la primera central elèctrica del tipus tèrmic de les illes Balears, onze anys abans que l’endegament de l’electricitat a Palma.

S’instal·la en el moll de Ponent números 42-46, disposant d’una xemeneia de 25 metres d’alçària que sobresortia respecte a la maquinària instal·lada a l’interior.

Al mes d’agost de 1892 es practicaren els primers assajos i en el comerç ubicat al carrer Nou del Sr. Pedro Papelcudi s’exposaren les primeres llumetes que nombrós públic admiraria davant la contemplació de la brillant i clara llum, i la admiració de veure una llum encesa dins una peixera plena d’aigua. S’havia adoptat «...i una hermosa electricidad»

SOCIEDAD GENERAL DE ALUMBRADO, S.A. Constituïda també l’any 1892, construint una fàbrica de gas de carbó per proveir a la ciutat d’una xarxa d’il·luminació mitjançant fanals de gas i pels particulars que volguessin adoptar aquest tipus de subministrament. La fàbrica s’aixecà sobre terrenys del moll de Llevant    tancant les portes l’any 1969, víctima de la crisi que provocà la introducció de l’ús domèstic dels gasos liquats.

FRANCESC F. ANDREU. Menorca, pionera a les Illes Balears en matèria d’electricitat, s’inicià de la mà de l’insigne Francesc F. Andreu, nascut l’any 1860. Home investigador en tot el que suposés prosperitat i progrés, interessant-se pels avanços tècnics d’electricitat, l’automoció i la telefonia, impulsant la introducció d’aquests avanços a l’illa, promotor i director de la «S.A. Automóviles de Menorca» introduint l’automòbil de vapor. El 1892 fundà La Eléctrica Mahonesa apart d’altres destacades innovacions.    Francesc F. Andreu fou declarat fill il·lustre.

ALTRES ACTIVITATS COMERCIALS. El port fou un important centre dedicat a desbastir vaixells de diverses nacionalitats, tant de fusta com de ferro, especialment a Cala Figuera i al Cos Nou. La relació de barcos desmuntats és prou coneguda i molt extensa.

En el Cos Nou, a la vora de l’Anglo Española hi havia una fàbrica de cuiros i també una altra d’assaonadors. A s’Hort Nou existia una serradora de troncs d’arbres.

Junt a la Eléctrica Mahonesa s’ubicava una fàbrica de sabons. Al llarg dels molls s’hi trobaven dos tallers de reparacions navals Manent i Parpal, la fundició Olivé, la indústria de farines La Minerva, vàries fàbriques de gin, i el magatzem conegut com a ‘Cas veler’ el qual segons ens indica el seu nom es dedicava a la confecció de veles i al subministrament de cordes i aparells per a les arboradures dels barcos de l’època, el propietari era Mateu Ponsetí, el qual es destacava i recordaven per les seves llargues barbes que el caracteritzaven.

El port prestava vida i puixança a la ciutat que a l’interior desenvolupava fàbriques de moneders de plata, abundants factories de calçats, espardenyes de pis de goma, proliferant bijuteries i altres com les de xocolates i de pastes de sopa.

La major part de les petites indústries acabarien desapareixent pel motiu principal que havien d’importar la matèria primera i seguidament exportar-les un cop manufacturades. Això, afegint els elevats nòlits, imposts, etc. impedien la competitivitat amb les indústries de l’exterior que desequilibraren l’activitat illenca.