«La pau es fa aquí i ara. Si els maonesos som capaços de viure en pau i harmonia entre nosaltres, estem contribuint a la pau del món, i els nostres gestos i accions solidàries amb els països que viuen el drama de la guerra seran sinceres i significatives», ha afirmat el bisbe Gerard Villalonga a l’homilia de la Missa de Caixers.
El pastor de la Diòcesi, junt amb l’arxiprest Joan Miquel Sastre i el clergat de Maó, va presidir la celebració litúrgica a l’església parroquial de Santa Maria, amb la seva capacitat que es va veure desbordada per la gran afluència d’assistents. Va començar amb l’entrada de la imatge de la patrona de Maó, traslladada per quatre caixers des del convent de les Concepcionistes.
Va ser acompanyada pels regidors de la corporació municipal que llueixen la medalla amb la cinta de la bandera espanyola, i els 141 caixers que integren la qualcada, ordenats de menor a major edat, amb el caixer batle i el caixer capellà, l’alcalde Hèctor Pons i el rector de Sant Francesc, Llorenç Sales, que tanquen la comitiva. Als primers bancs es van situar, a la dreta, els caixers; i a l’esquerra, els membres de l’Ajuntament i les autoritats.
Arrels familiars
El bisbe Gerard inicià l’homilia amb vivències sobre les seves arrels familiars a Maó. Explicà que la seva mare nomia Ana i que el 26 de juliol es celebrava una gran festa a la casa dels Villalonga Hellín en la que hi participaven tots els membres d’aquella família. «Avui vivim una cosa semblant: la Mare de Déu i mare nostra ens reuneix entorn de la seva bella imatge per a celebrar amb alegria exultant la seva festa», assenyalà.
Després de proclamar que «aquí i ara no hi forasters» aportà una segon record de la seva infantesa. Explicà que la seva mare havia nascut a un poble de Múrcia, Puerto Lumbreras, el 1923, i amb 16 anys, just acabada la guerra civil, arribà a Maó on hi vivia la gemana gran, casada amb Andreu Coll Guasteví. No li agradava gens, a la mare del prelat de l`Església de Menorca que alguns l’anomenessin ‘n’Annita sa forastera’ prquè «ella a Maó no es va sentir estranya i el 8 de setembre celebrava i ens feia celebrar de tot cor la festa de la Mare de Déu de Gràcia perquè la seva devoció va arrelar en ella molt prest».
A partir de la lectura del profeta Miquees, Villalonga va trasmetre un missatge de pau i germanor, reivindicant que els governs treballin avui a favor de la pau «perquè, certament, no constatem que la manera de governar general en el món ens porti precisamente la pau. Tot el contrari. La pregària col.lectiva d’avui demana que el fruit d’aquesta festa sigui la pau».
Jubileu i camí sinodal
A la segona part de l’homilia, el titular de la seu episcopal de Ciutadella es referí al Jubileu de l’Esperança que es celebra enguany. «I aquí i aquí, la comunitat cristiana de Maó, seguint l’ensenyament del papa Lleó XIV, proclamam que Maria és una ‘dona jubilar’ perquè ‘comença sempre de nou escoltant la Paraula’. Com Maia, l’Església de Menorca no ha de cansar-se de cultivar el diàleg amb Déu plantejar-li preguntis incòmodes, com fa la Mare de Déu en el moment de l’Anunciació: com passarà això?», afegí el bisbe.
Destacà que «aquesta festa d’avui ens convida a continuar el nostre camí d’esperança jubilar, aprofondint en la sinodalitat». L’objectiu pastoral del curs passat es va condensar en l’expressió «caminem amb esperança». Ara, en línia de continuitat i en comunió amb l’Església universal, tots els fidels menorquins són convocats aquest nou curs que prest començarà perquè la vida de l’Església diocesana sigui cada vegada més sinodal.
Gerard Villalonga demanà als membres de l’Arxiprestat de Maó a seguir llegint, estudiant i aprofundint en el document final de la 16 Assemblea General del Sínode dels Bisbe, que qualificà com a «la carta de navegació per a l’Església del nostre temps».
Cap a l’ermita
La Missa de Caixers, que va incloure el repartiment d’aiguarrós entre els nombrosos participants a la celebració, finalitzà amb la sortida de la imatge de la Mare de Déu de Gràcia. En una galera va ser transportada després a l’ermita santuari dedicat a la patrona de Maó.
... mi madre de pequeño nos decía, terminaros el plato, pensad en la cantidad de niños que pasan hambre en otros lugares del mundo... y yo me preguntaba qué tenía eso que ver con el hecho de que yo me alimentase bien y estuviera bien saciado, y el pensar en estos otros niños desfavorecidos, ¿acaso el hacernos sentir mal les haría algún bien a esos niños? ¿no era acaso ese un método erróneo de hacernos comer, pues parecía que nos endurecía en el egoísmo y yo primero para mí todo y los demás que se fastidien?... siempre pensé que no era esa la cuestión, era contraproducente el hacernos mirar el ombligo, intentar anular la empatía humana que todos tenemos y como correr un tupido velo sobre los males ajenos... igual lo interpreté mal, pero desde entonces intento pensar en las cuitas de los otros seres humanos allende los mares que lo pasan mal, en cualquier otro momento MENOS cuando estoy comiendo...