Els foners menorquins Lluís Pons Livermore i Joan Barber Rotger han estat els convidats especials en el Lughnasa Festival, una festa celta celebrada fa un parell de setmanes a la finca rural Jim of the Mills a Irlanda, amb el suport de l’associació menorquina Honderos de la Isla Menor. «Ha estat una experiència inoblidable, en què la història, la mitologia i la tradició es van entrellaçar, i on vam descobrir que l’esperit dels pobles insulars continua sent el mateix, encara que separats per milers de quilòmetres d’oceà», assegura Lluís Pons.
El Lughnasa Festival rememora una antiga festivitat cèltica que celebrava l’abundància de la terra, la florida dels fruits i la unió de les persones amb la Mare Terra. «Durant la trobada hi va haver tallers per reconnectar amb l’univers, ponències per al creixement personal i també competicions de jocs tradicionals irlandesos: aixecament de roques, llançament de troncs, hurling -un esport que barreja elements de l’hoquei herba i el rugbi- i, per descomptat, el tir amb fona», afirma.
Indrets
La presència de Lluís Pons i Joan Barber al Lughasa Festival, juntament amb els foners guamians Roman de la Cruz, Antonio Susuico, Guelo del Rosario i Kristopher, s’explica pel fet que el març d’enguany els dos foners menorquins van viatjar fins a Guam, al Pacífic Occidental, per dur a terme un intercanvi cultural i de germanor amb foners de l’illa més meridional, més gran i més poblada de les Mariannes. «Després del nostre viatge a Guam, on vam voler unir cultures a través del tir de fona, va néixer la idea de trobar-nos en un tercer indret del món. L’octubre de l’any passat ells van venir a Menorca, el març noltros vam anar a Guam… i per què no coincidir en cap altre punt del mapa? La resposta va ser el festival de Lughnasa, a Irlanda», assegura.
En terres irlandeses, els foners menorquins i els guamians van organitzar tallers i classes de llançament de fona amb tres dianes amb les mides reglamentàries de la Federació Balear de Tir de Fona i decorades amb imatges representatives de les dues illes i cultures, és a dir, els talaiots de Menorca, els llate stones de Guam i els dòlmens d’Irlanda. «L’experiència també ha estat de convivència. Vam dormir en tendes de campanya, compartint campament amb els altres participants dels diferents esports. Al voltant de les fogueres, les xerrades i l’intercanvi d’idees ens transportaven als temps antics quan els foners convivien al costat de les tropes de Roma o Cartago», subratlla.
"Honderos de la Isla Menor"? Que són de la Gomera o de Menorca?