Síguenos F Y T I T R
Hoy es noticiaEs noticia:

Santa Àgueda reneix amb la restauració de la Casa d'Armes

Un equip dirigit per l’arqueòleg Carlos de Salort revertirà l’estat de deteriorament greu que pateix aquest espai

El president del Consell insular, Adolfo Vilafranca, el conseller de Cultura, Joan Pons Torres, i el batle de Ferreries, Pedro Pons, van recòrrer aquest dijous la zona de la fortalesa en què s’està fent la intervenció arqueològica | Foto: Katerina Pu

| Ferreries |

El Consell insular ha començat les obres de restauració de la Casa d’Armes del Castell de Santa Àgueda, a Ferreries, una estructura de planta rectangular d’uns 75 metres quadrats situada al recinte oriental de la fortificació medieval, amb un pressupost de 271.550 euros. La intervenció va a càrrec d’un equip dirigit per l’arqueòleg Carlos de Salort i està previst que els treballs finalitzin a principis de 2026, moment en què l’espai podrà obrir-se a la visita pública.

La intervenció arqueològica permetrà revertir l’estat de deteriorament greu de la Casa d’Armes de la  fortalesa com a resultat del col·lapse parcial dels seus murs, situació que posava en perill l’estabilitat de la volta de canó i comprometia seriosament la conservació de l’edifici.

L’arqueòleg i director de les excavacions, Carlos Salort, va assegurar aquest dijous que el Castell de Santa Àgueda es va construir entre el segle X i XIII, quan Menorca era poblada per berbers i àrabs, i que la intervenció té lloc en un dels tres recintes de la fortalesa, que el segle XIX l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria va anomenar Casa d’Armes en el tom dedicat a Menorca de la seva magna obra «Die Balearen in Wort und Bild geschildert».

En aquest sentit, De Salort assenyala que «la nostra feina consistirà a excavar tot el perímetre de l’estructura per a poder definir quina volumetria tenia, i després excavar l’interior. A mesura que hem anat davallant en el perímetre ens han anat sorgint sorpreses, que ens poden suggerir que el que tenim és una entrada al Castell. No es conserva cap entrada original del castell, i aquesta és bastant clara. És una entrada a doble porta amb colze, que tenia l’objectiu de dificultar l’entrada d’un enemic, i que donaria accés al Camí del Nord que comunicava Maó amb el Castell i Ciutadella».

Rellevància

El president del Consell insular, Adolfo Vilafranca, va subratllar la rellevància de l’enclavament,  com a única fortificació islàmica que queda dempeus a Menorca, a més de ser una de les actuacions més importants del projecte de restauració de Santa Àgueda que impulsa la institució insular, «posam en valor la importància històrica, patrimonial i natural de Santa Àgueda, i farem accessible a la ciutadania aquesta zona de Menorca», va assegurar.

Per la seva part, el conseller de Cultura Joan Pons Torres, va assegurar que després de la primera fase del projecte, «hi haurà feines forestals i de poda del castell, que seran bàsiques per a poder observar de nou les murades i l’estructura. No només volem restaurar la Casa d’Armes, sinó acabar restaurant tot el Castell de Santa Àgueda. Fins ara no s’havia fet una actuació patrimonial tan important aquí».

El apunte

El projecte de recuperació inclou la restauració de béns etnològics

A més de la intervenció arqueològica a la Casa d’Armes, el projecte global de Santa Àgueda avança amb estudis topogràfics per representar i analitzar les característiques físiques del terreny; un inventari i catàleg de la flora del recinte; i la preparació de la licitació per a la poda i treballs forestals, amb un pressupost de 242.000 euros. També s’han enllestit els projectes tècnics per a la restauració del bouer, l’era i la cuina vella, amb una inversió prevista de 714.000 euros. Per l’any 2026, s’acondicionarà el camí d’accés al castell i es crearà un itinerari de visita que recorri la fortificació amb panells explicatius dels béns patrimonials restaurats.

1 comentario

manu menorca manu menorca | Hace 2 meses

... denominar santanosecuántos a este espacio emblemático de la cultura ISLÁMICA demuestra otra vez la dichosa manía del catolicismo imperante de marcar con sus firmas de olor a toda otra riqueza cultural anterior, no para apropiarse de ello, sino para taparlas y ningunearlas...

Lo más visto