La millor mostra de l'arquitectura a Menorca dels darrers anys

Ahir es va presentar el llibre «Premis d’arquitectura de Menorca», corresponent a la sisena (2013-2017) i setena (2018-2022) edicions del guardó, a la seu menorquina del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (Coaib), amb la celebració d’una taula redona per reflexionar sobre la importància d’aquests certàmens i la situació actual de l’arquitectura a Menorca i Balears, en què van participar Antonio Armesto, Bernat Nadal, Carmen Navas-Parejo, Enric Taltavull i Joan Enric Vilardell.

El llibre inclou els diferents habitatges unifamiliars i col·lectius, els edificis d’ús públic i/o privat no residencial, a més de les actuacions en edificis existents, que han guanyat els dos certàmens i també els que han estat distingits amb mencions per part del jurat qualificador. En aquest sentit, l’actual president de la demarcació de Menorca del Coaib, Llorenç Seguí, subratlla la importància de la publicació del llibre, «perquè d’aquesta manera queda un registre de l’arquitectura que s’ha anat fent a Menorca que es distingeix per un cert interès com a arquitectura, separant un poc el que és construcció de l’arquitectura com a art».

Quant a la situació actual de l’arquitectura a l’Illa, Llorenç Seguí assegura que cada vegada hi ha més arquitectes i clients que valoren l’arquitectura com a fet cultural i l’arquitectura moderna, quan abans era quasi com una excepció. «Jo fa més de trenta anys que som arquitecte, tot el que sortís de les teuladetes i els arquets era quasi una lluita i ara ja no és així, hi ha molta gent que et demana innovacions. Açò no vol dir que tot el que es faci amb un estil modern tengui interès, no per ser d’un estil o un altre és més bo o més flac», assegura.

Seguí assenyala que s’han de donar una sèrie de condicionants perquè una obra resulti premiada i que, per exemple, el seu cost econòmic o les seves mides no tenen perquè influir en la decisió del jurat. «Una casa no ha de costar dos milions perquè resulti premiada, no és açò, hi ha cases premiades que són cases molt austeres, ben igual que es pot premiar un edifici d’habitatges de protecció oficial, no es prima ni l’ostentació ni les seves mides, sinó l’arquitectura que per si mateixa creï espais interessants i que la il·luminació, el volum i altres elements de l’arquitectura tenguin un cert interès», afirma.

Al marge

Una de les reflexions del jurat del VII Premi d’Arquitectura de Menorca (2018-2022) assenyala que, «centrat en la demanda del xalet, la instal·lació hotelera o el lloguer turístic, el sector de la construcció ha vist reduir les promocions d’edificis plurifamiliars, les cases de pisos, fins a extrems insospitats. En definitiva, l’activitat immobiliària es desenvolupa al marge les necessitats socials d’allotjament».