Un batle de Menorca, en una antiga campanya electoral, va prometre als membres del club de jubilats del poble que una millora pensada per a ells seria l’ampliació del cementeri, per quan ells traspassessin a formar part de la història de la població. Tot i que alguns es van enfadar, és ben cert que els cementiris són, en part, un museu que explica el passat de cada poble. Ciutadella va recuperar ahir les visites al seu cementiri vell, que es van suspendre al començament de la pandèmia. L’investigador i periodista Miquel Àngel Limón, que el 2018 va preparar un estudi sobre aquest espai sagrat, es el guia d’aquests recorreguts.
El recinte central és la part més antiga del cementiri, que es va inaugurar el dia 11 de febrer de 1838. La zona de l’entrada, en forma de mitja lluna és posterior, del 1873, quan l’espai inicial es va saturar amb unes persones enterrades. L’autor de l’ampliació va ser Ramón Cavaller Gelabert, que també havia dissenyat el Teatre des Born. La part posterior, l’última ampliació, es va obrir el 1959 amb la benedicció del bisbe Pasqual Marroig.
Els fets més luctuosos
El grup escultòric per la tragèdia del transatlàntic «Général Chanzy», del 10 de febrer de 1910, es va aixecar amb una donació de 2.000 francs aportats per la naviliera i una escultura d’Indalecio Rodríguez, resident a Logronyo, que va costar 4.000 pessetes.
Hi ha un altre grup escultòric per l’accident aeri d’un avió italià a les tanques de Son Tarí, la nit del 13 al 14 d’agost de 1937, que tornava a Mallorca després de bombardejar Barcelona. Hi ha enterrats quatre militars italians. Els dos supervivients van ser condemnats a mort, però al final es van bescanviar per presos republicans.
Els que han deixat petjades
Passejant pel cementiri s’ha de vigilar no trepitjar la sepultura d’algun fill il·lustre de la ciutat, algú de família noble o personatges molt coneguts de la cultura i la literatura local.
Rafel Oleo i Quadrado, mossèn Josep Salord i Farnés, el pintor Pepe Torrent, l’apotecari Martí i Bella, Casilda Caymaris o el pedagog Joan Benejam Vives. A la sepultura d’aquest darrer s’aixeca un àngel d’ales caigudes, obra d’un escultor molt destacat de Mallorca, Miquel Arcas, l’avi de Toni Arcas que va ser molts anys director de l’Escola d’Art.
A les quatre cantonades del recinte central original del cementiri hi ha quatre casetes rodones, amb cúpula vermella. Són la dels canonges, de la família Trèmol, avui de Joan Pons Anglada, del marquesat d’Albranca i ducat d’Almenara Alta i de la família de Jaume Gelabert Caules, l’única amb cúpula amb capitells de marès.
Bon dia, despues de haber leido la cronica de la visita al cementerio de Ciutadella, me ha llamado la atención la tumba de el avión que cayo en la finca de Son Tari, de la cual estaba mi abuelo de payes de la cual siguio mi padre, yo Juan nieto de dicho abuelo, recuerdo muy bién que cuando tenia tres o cuatro años un superviviente vino ha dicha finca a depositar un enorme ramo de clavelinas sobre la paret donde cayo dicho avión. Al dia de hoy aun tengo ésta foto junto a dicho aviador. Saludos de Juan Ametller.