Com s’elaboren els carquinyols d’ametlla? Quina paraula menorquina s’empra per definir un dipòsit artificial d’aigua? Què és un espiadimonis? Quan floreix el fonoll? Com acaba la llegenda del Gorg d’Albranca? Quan s’implantà la melodia del jaleo a les festes patronals?
Per trobar resposta a totes aquestes -i a moltes altres- qüestions haurà de fullejar la nova edició del Parenòstic Menorquí que any rere any publica «Es Diari». Aquest almanac de butxaca, que pretén donar pautes perquè els amants de la terra i els costums gestionin el seu temps correctament, es pot adquirir des d’avui a les llibreries i oficines del rotatiu, a Maó i Ciutadella. L’aplec manté la imatge renovada tant en impressió com en continguts iniciada l’any passat permetent una lectura amena i de qualitat.
La publicació, que enguany ja arriba a la seva onzena edició, fa una menció especial a les llegendes menorquines, aquests tresors del patrimoni illenc que passen de generació en generació. Recorda històries com Xoroi, Sa senyora de sa Cova de sa Por i Ciutat de Parella, entre altres.
A més, de la mà de l’expert en Genealogia Antoni Tudurí, apropa la vida i obra d’importants glosadors illencs que, sens dubte, han marcat la cultura i costums menorquins. Fa referència a Miquel Ametller, Catalina Pons ‘Na Ponsa’ o na Guida Rotja, per citar-ne alguns. La gastronomia és una de les seccions amb més pes de la publicació. Dotze receptes elaborades amb producte local i de temporada permeten assaborir els sabors i olors menorquins. Caramels de torró cremat, crespells de suquet, bolletes de ratjada, coquetes d’espàrrecs, codonyat o sèpies farcides són algunes d’aquestes propostes gastronòmiques que podrà llegir i elaborar de la mà de Rosa Rotger, autora del blog de cuina Tiberis.
Qui coneix bé el Parenòstic Menorquí sap de la importància que se li dona al vocabulari illenc i a aquelles paraules i expressions que ens acompanyen en el nostre dia a dia. La nova publicació no només inclou una relació de frases fetes sinó que submergeix el lector en un món de diversió per aprendre vocables a partir del joc. Així, la guia de costums inclou un encreuat menorquí, una sopa de lletres sobre eines del camp i una relació de definicions entre les quals esbrinar la correcta per a cada paraula.
Aquesta guia també parla de plantes i arbusts, des de la morera salvatge fins al garrover passant per la figuera de moro o l’alfabeguera, entre altres.
Hi ha seccions que s’han convertit en imprescindibles i que, per tant, no hi poden faltar en cada nova publicació. Una d’elles és la relació de sants i les hores de les sortides i les postes del sol i de la lluna. Es relacionen les fires i els mercats que se celebraran arreu de l’Illa, així com també les festes patronals, laborals i cíviques previstes per al 2026.
El Parenòstic inclou un calendari de productes de temporada facilitat per l’Associació Leader Menorca. També estableixen els dies hàbils de caça i pesca perquè els amants de l’activitat cinegètica tenguin en les seves mans una primera aproximació dels dies que podran anar a caçar, a l’espera de la publicació del calendari definitiu del Consell. El lector podrà descobrir, a més, què té preparat l’horòscop per a cada signe dels zodiac de cara a l’any que ve.
Com a novetat i en clau cultural, la publicació parla de la història de la melodia del jaleo i com es va convertir en símbol musical de les festes.
Aquest almanac s’ha convertit en una publicació de consulta diària que ajuda a gestionar cadascun dels 365 dies de l’any.