Pels maonesos deu ser na Lali de Ca s’Esparter, pels que venim, com ella, d’arrel santclimentera, sempre serà n’Eulària «Magat», sobrenom originari de Mussuptà Amagat. En tot cas, Eulàlia Carreras i Tudurí, nascuda dia 3 de novembre de 1925, és una font inestimable de memòria oral per aquells que ens agrada furonar entre la història quotidiana del Sant Climent. Una dona que s’ha fet estimar, i ben presumida també, les meves disculpes per aquesta foto «robada».
Un ball que duria coa
L’any 1942, quan n’Eulàlia tot just tenia disset anys, va tenir ocasió de participar en dos balls de casa; bastant insòlits llavors ja que els primers anys de postguerra estaven vetats el balls de Carnaval al Casino de Sant Climent, on havien estat habituals des de la fundació i passats uns anys s’hi tornarien celebrar. En canvi, més discretament s’organitzava qualque ball en cases particulars, com el Molí de Vent o Can Rabassa, com veurem. En Benet «Claudis» i n’Aguedet «Cuc», pagesos de Can Rabassa, oficialment Mussuptà Nou, amb l’excusa d’arreplegar doblers per emblancar el casat del lloc, van organitzar aquells balls. Un es va perllongar més del previst, i no tant per la ballera que tenien –que també– com pel fet que va ploure fort tota la nit, com confirmaven en Santiago i en Pere de cas ferrer (pare de qui subscriu) i els altres músics.
Entre els participants hi havia en Martí Escudero de Ca s’Esparter, que hi havia arribat de Maó amb un amic en cotxe de cavalls, en Martí va fer set anys i mig de servei militar, com molts altres menorquins, aquell dia estava particularment content: al quarter li havien donat tres mesos de permís. Aquell ball va ser una xalada, afirma n’Eulàlia, i duria molta «coa», al cap de poc temps n’Eulàlia i en Martí es posarien a festejar, festeig que tan sols va durar tres anys, ben curt per l’època. L’any 1947, quan ella tenia 21 anys es van casar i es van establir a Maó.
El dimoni Cucarell
Quedaven enrere els anys d’infantesa i joventut viscuts intensament. Però un dels primers records de n’Eulàlia és aterridor. Quan tenia quatre o cinc anys es va amagar davall el llit, tan endins com va poder, el motiu s’ho valia: es va sentir amenaçada per dos dimonis; i no eren dos esperits sobrenaturals, eren tan reals com el sant Antoni antagonista en la festa portada des d’Artà per l’amo en Bartomeu Servera, festa que el pròxim gener també celebrarà el centenari amb un munt d’actes que prepara l’Associació de Veïns de Sant Climent.
Aquella retirada estratègica de n’Eulàlia davall el llit és el millor testimoni que tenim de la presència dels dimonis a la festa en el tombant dels anys vint als trenta. De la festa de Sant Antoni a Sant Climent n’he rallat repetidament amb n’Eulàlia, i l’any passat, vam gosar gravar un petit video –dipositat a l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca– en el qual n’explica la història, festers, carrosses i, fins i tot, canta la cançó més emblemàtica, que li hauria anat molt bé de conèixer quan s’amagava del dimoni.
A disset és Sant Antoni
dia vint Sant Sebastià
qui bones obres farà
no tindrà por del dimoni.
Filla i neboda de fusters, ferrers, ebenistes, carrossers i mariscals, de casada es trobà trasplantada a ran d’un comerç maonès amb una història mínima de dos-cent deu anys, Ca s’Esparter. N’Eulàlia va tenir vuit fills, i ara nou nets i nou besnets. Sigui aquesta breu evocació homenatge i mostra d’agraïment a una dona sempre disposada a donar una mà d’ajuda, que arriba al centenari en plena lucidesa i tan agradosa com sempre. Enhorabona Eulàlia!