Quan la pesca i la caça brillaven a s’Albufera

La història del lloc de s’Albufera des Grau, a Maó, ha estat lligada durant segles a l’activitat pesquera, sobretot, i cinegètica, amb una major transcendència que la seva explotació agrària, com queda reflectit en el llibre «Tradició, recerca i conservació. Memòries de s’Albufera des Grau» que, coordinat per Agnès Canals i Ariadna Ferrer, ha editat la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern balear amb motiu del 30è aniversari del Parc Natural de s’Albufera des Grau.

Documentació del segle XVIII ja demostra que la propietat de s’Albufera des Grau llogava la finca per a la pesca i la caça, unes activitats que es van perllongar durant el segle següent, com recull a finals d’aquella centúria l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria en els toms dedicats a Menorca de la seva obra «Les Balears descrites per la paraula i la imatge», i que va continuar d’una manera prominent durant el segle XX.

Alfons Buenaventura és l’autor de l’apartat «Es Grau: poble d’estiueig i llacuna de pescadors», en què narra la importància de la pesca a s’Albufera des Grau, que es duia a terme quatre modalitats, com eren el bolitx, els gànguils, els corrals i la pantena, els dos darrers mitjançant unes instal·lacions úniques a l’Illa que estaven situades en una zona pròxima de ses cases del lloc. Es capturaven grans quantitats de llises, gambó i anguiles, entre altres, que es duen a vendre al mercat des peix a Maó i, en el cas de les anguiles, també s’exportaven a Barcelona.

Pescadors

Buenaventura cita com a pescadors els germans Pepe i Toni Redó i les dues darreres nissagues, els Mateus, els germans Albertí, a més d’Antoni Seguí Sintes -en Toni de sa Bufera- que va ser el pagès en dues ocasions entre 1894 i 1928, any de la seva mort, i en deixar-ho la seva família va ser rellevat per Bartomeu Andreu. Precisament, l’autor assenyala que el propietari de s’Albufera, el senyor Joan Mercadal, a les darreries de 1890 i 1900 concedia als pagesos el dret de 20 per cent del valor de les captures, per la qual cosa els pagesos s’estimaven no els temporals de la mar, que de fet no els afectaven, com les espectaculars torrentades que permetien fer grans pescades.

Per altra banda, durant anys va ser habitual la caça de conills i tot tipus d’aus, sobretot fotges, fins que als voltants de 1995 es va prohibir l’activitat cinegètica.