Síguenos F Y T I T R
Hoy es noticiaEs noticia:

Un tresor verd que sobreviu: les sargantanes de Menorca, una espècie en creixement

L’estratègia de conservació de la biodiversitat reflecteix el bon estat en general de les poblacions de sargantanes

L’estudi ha detectat la presència de la sargantana balear en disset de les divuit poblacions d’aquesta espècie conegudes als illots

|

Les disset poblacions en què s’han detectat la sargantana balear (Podarcis lilforfi) als diferents illots al voltant de l’illa principal de Menorca, de les divuit conegudes, presenten en general un estat de conservació bo o fins i tot excel·lent en diverses, segons es desprèn de la memòria de 2024 de l’«Estratègia de conservació de la biodiversitat en la Reserva de Biosfera de Menorca», del Departament de Medi Ambiente, Reserva de Biosfera i Cooperació del Consell insular.

La població insular de sargantana balear està distribuïda en divuit subpoblacions assentades en petits illots al voltant de l’Illa principal: Illa de l’Aire, a Sant Lluís; Illa del Rei, d’en Colom, Mel, Addaia Gran i Petita, ses Àguiles, Carbó i en Carbonet, a Maó; illots de Binicodrell Gran i Petit, as Migjorn Gran; illes Bledes, Porros, Sargantana, Rovells, Porros de Fornells, Tosqueta, i ses Mones, as Mercadal.

El document, elaborat pel tècnic en biodiversitat Félix de Pablo Pons, assenyala que les densitats del 2024 reflecteixen un increment important en la majoria de les poblacions existents, i únicament quatre d’aquestes poblacions presenten una tendència lleugerament negativa, que són Illa del Rei, Addaia Gran, Binicodrell Gran i Sanitja. També recomana la col·locació de cartelleria en totes les poblacions amb sargantanes.

Tendència negativa

En el cas de l’Illa del Rei, assenyala que la situació és complexa i incerta a causa de la intensa activitat humana i, per tant, recomana paralitzar l’enjardinament i l’arborització dels arbusts. A Addaia Gran destaca la seva estabilitat en els darrers anys encara que la seva tendència mostra un lleuger descens que és important controlar. A Binicodrell Gran assenyala un fort increment els últims anys que s’ha revertit el 2023. Per tant, la densitat continua sent alta, però assegura que la proximitat de la platja de Sant Adeodat és una amenaça que s’ha de controlar. Quant a l’illot des Porros, a Sanitja, afirma que no té vegetació arbustiva i presenta unes condicions ambientals extremes. La memòria recull unes densitats estables, però la seva població ha de ser controlada.

Supervivència superior al 95 per cent anual en la tortuga mediterrània

La tortuga mediterrània és una espècie abundant a la Reserva de Biosfera de Menorca, però està amenaçada a nivell nacional i internacional, circumstància que ha condicionat que des del 2003 es dugui a terme un seguiment anual de la població. S’utilitza com a mètode de seguiment la captura-marcatge-recaptura d’exemplars en cinc poblacions amb diferents hàbitats (barranc des Bec, Alforí, Barranc de Cala en Porter, Tirant i Son Bou) i que permeten inferir la seva evolució en el conjunt de l’Illa. Per a cada població se’n determina la mida i la densitat, les taxes de supervivència, l’estructura d’edats i el sex-ràtio, duent a terme controls a la primavera i a la tardor. També s’està actualitzant anualment la distribució insular de l’espècie.

Durant el 2024 s’han observat un total de 1.202 exemplars de tortuga de les quals 324 han estat exemplars recapturats (ja marcats en anteriors anys), i 25 exemplars s’han trobat morts.

Les densitats de tortugues a poblacions controlades han estat molt bones, superiors a 10 tortugues/ha. Les taxes de supervivència adulta trobades mostren que gairebé totes les poblacions presenten supervivències superiors al 95 per cent anual molt altes en el context de l’espècie. Les taxes de supervivència juvenil han presentat variacions importants entre poblacions i anys, però igualment amb valors adequats per a l’espècie.

La presència d’amfibis als punts de reproducció ha tornat a ser molt baixa

Durant el 2024 s’ha continuat el seguiment d’amfibis a la Reserva de Biosfera de Menorca. Com a metodologia de mostreig es duen a terme mostrejos diürns mensuals, mitjançant observacions visuals i acústiques, durant les quals s’anota la presència/absència d’amfibis, així com la seva activitat reproductora, si n’hi ha (còpules, ous o larves).

La tendència general en la presència d’amfibis als punts de reproducció ha tornat a ser molt baixa després de dos anys amb valors alts. Aquest any 2024 s’ha obtingut el valor més baix en els darrers deu anys, amb un 44 per cent de presència als punts de reproducció. Aquests valors baixos s’han obtingut tant per a la granoteta meridional, amb el valor més baix de tots els anys (22,2 per cent), com per al gripau balear, amb un 44,4 per cent encara que per a aquesta espècie es va trobar un valor menor l’any 2021.

Les escasses precipitacions d’aquest any han tingut segurament un paper important en l’obtenció d’aquests. Hi ha una sèrie de punts de reproducció que requereixen aportacions contínues d’aigua durant l’època de cria dels amfibis. Aquest any s’ha tornat a posar aigua al punt de reproducció de l’Aeroport de Menorca, que es va quedar sense aigua ben prest. També s’ha continuat controlant l’únic punt de reproducció de gripau parter que hi ha a l’Illa, situat en un viver de plantes del terme municipal de Maó.

Sin comentarios

No hay ningún comentario por el momento.

Lo más visto