La Reserva Marina del Nord de Menorca és percebuda de forma positiva pels menorquins. Segons un estudi, el 82 per cent considera que contribueix a la conservació marina i un 68 per cent creu que ha millorat les condicions de la pesca artesanal. No obstant, un 54 per cent percep deficiències en la comunicació amb l’administració que fa la gestió i es detecten desequilibris en la distribució de beneficis i en l’accés a oportunitats socioeconòmiques.
Aquestes són algunes de les conclusions generals que aporta l’informe preliminar d’EqualSea, un projecte finançat per la Unió Europea, que cerca desenvolupar un nou marc per avaluar i promoure l’equitat oceànica, combinant punts de vista socials, ecològics i polítics.
La Reserva Marina s’estén al llarg de 5.085 hectàrees marines i es creà el 1999 a partir d’una iniciativa impulsada pel sector pesquer, entitats conservacionistes, científics i el Consell insular.
Aquesta àrea protegida té un paper clau en l’activitat pesquera artesanal, però també en cultural, científica i turística, amb activitats que depenen directament i indirectament de la reserva (ecoturisme, busseig, embarcacions).
L’èxit de les àrees marines protegides depèn, en gran part, de l’acceptació social i la percepció de justícia per part de les comunitats. En aquest punt pren rellevància el concepte d’equitat.
Índex d’Equitat Oceànica
L’Índex d’Equitat Oceànica (OEI) permet avaluar fins a quin punt els beneficis, les responsabilitats i les oportunitats que generen les àrees marines protegides es distribueixen de forma justa entre els diferents sectors que interactuen amb la mar. Per obtenir dades s’han fet enquestes, per una banda a científics, investigadors i experts en el coneixement de l’àrea marina en estudi (Institut Espanyol d’Oceanografia, Observatori Socioambiental de Menorca), i per l’altra, a actors locals, com ara pescadors, empresaris d’activitats nàutiques i esportives, d’entitats ecologistes, de l’administració pública, personal de vigilància i control de l’àrea protegida.
A partir d’aquí, es conclou que hi ha una alta acceptació de la reserva menorquina, sobretot si es compara «amb llocs d’Amèrica Llatina, on només assoleix un 30 per cent». Són «el que es diuen ‘parcs de paper’, perquè encara que existeixen reserves, no funcionen amb criteris de conservació». Així ho exposava Andrés Ospina-Álvarez, un dels investigadors que ahir van presentar l’estudi al Centre de Patrimoni Marítim Thalassa, des Castell. «En general, a Europa les reserves puntuen bastant bé, perquè hi ha més vigilància i una legislació forta».
Quant a la reserva menorquina, hi ha consens sobre la seva utilitat i els seus beneficis ambientals, i els enquestats entenen la reserva com un mecanisme d’ordenament i millora de l’entorn. Però hi ha preocupacions emergents en l’àmbit econòmic. Tot i que genera més ingressos, més llocs de treball o més serveis, es percep que les càrregues no es reparteixen equitativament entre sectors i que n’hi ha que pateixen més costos per adaptar-se a les restriccions que comporta una reserva natural. Per altra banda, quant a la gestió, es detecta una manca de connexió entre els actors locals i l’administració, i es consideren molt insuficients els recursos, tant econòmics com de personal per al control i la vigilància.
Reserva integral de tot Menorca ja! Tot serien ventatges! Multa per qui tregui una canya o fusell, barca de bou o llagusterus pes guiris. Sa llotja per jugar a dominu i a menjar verdura tothom! 🥕🐰