Observant Ciutadella des de dalt, hom pot copsar com ha anat creixent la ciutat amb el pas dels segles, especialment a partir de dos moments molt concrets: L’època musulmana d’entre els segles XI XIII, i la Menorca cristiana d’ençà de 1287.
Açò és, precisament, el que aportava la segona visita del programa «Tast de Cultura», que l’Ajuntament de Ciutadella organitzà ahir, amb la col·laboració de la Catedral de Menorca, Sa Cooperativa del Camp i l’intèrpret Elena Armenteros.
Unes vuitanta persones van participar en la visita, que duia per títol «La Catedral de Menorca i l’urbanisme medieval», que situà el temple com a centre neuràlgic de la Ciutadella antiga.
La historiadora Majo León i el gerent de l’àrea de Cultura, Josep Marquès, van ser els encarregats d’explicar l’evolució urbanística de la ciutat, des de la Medina Menurka musulmana fins als temps actuals.
De fet, incidia León en el fet que la Ciutadella andalusina «era molt més petita» del que es pot pensar, ja que, segurament (l’època musulmana ha estat menys estudiada i no hi ha encara moltes certeses), devia anar des de l’actual placeta des Be (que llavors era la plaça principal, molt més gran que ara), fins a la plaça des Born. En direcció nord-sud, es devia estendre des del Bastió de sa Font i el Museu de Can Saura —on es trobaren restes arqueològiques d’una antiga necròpolis musulmana—, ja devia ser extramurs, per l’altre costat.
Sembla provat que hi hagué tres mesquites, que es degueren ubicar on hi havia cementeris, al mencionat Can Saura, a l’actual plaça Nova i, la principal, allà on s’aixeca la Catedral de Menorca.
I és que, com recordaren, l’església de Santa Maria de Ciutadella es construí en temps dels cristians sobre l’antiga mesquita. Va ser a partir de finals del segle XIII quan la ciutat es començà a expandir a banda i banda, inicialment, per la cessió de terres a les monges clarisses i als monjos franciscans. Allò va fer créixer Ciutadella, fins a la Contramurada d’avui, on s’aixecaren els murs de protecció.
El rector de la Catedral, Josep Manguán, va oferir explicacions sobre l’origen del temple major de la Diòcesi de Menorca i la seva importància, no només com a lloc de culte, sinó com a lloc d’enterrament. Els assistents van visitar dues criptes al subsol, uns sota l’absis, on romanen restes de preveres i personatges vinculats amb l’Església. L’altra, just davall el campanar, on hi ha enterrat Pedro Antonio Juano, bisbe de Menorca entre 1803 i 1814.
L’activitat va concloure amb un recital d’arpa a càrrec d’Elena Armenteros, i un tast de producte local a càrrec de Sa Cooperativa del Camp.
... la frase está incompleta... " L’època musulmana d’entre els segles XI XIII, i la Menorca cristiana d’ençà de 1287 "... y hay que añadir desde 1287 hasta 1979, en que Menorca es al fin ACONFESIONAL ...