El recent centenari migjorner Jaume Pelegrí, que va néixer el 19 de novembre de 1925, és un valuós testimoni en primera persona de la història d’una de les empreses emblemàtiques que hi ha hagut a Maó, Sumadoras Comerciales (Sumco), que ha recollit el professor d’Informàtica Kico Borràs al pòdcast de pioners NuraLeaks.
Pelegrí va ser el projectista i dissenyador de Sumco, director de la part mecànica en la construcció de peces i, els darrers anys, també comptable i soci d’una empresa que va arribar a donar feina a més d’un centenar de persones i va exportar fins al Brasil les màquines que feien operacions de sumar, restar i multiplicar.
El centenari migjorner recorda que durant la seva infància va tenir un bon mestre a l’escola des Migjorn Gran, tot i que als sis anys ja sabia llegir i escriure perquè havia assistit a classes de parvulari que donava un home del poble, «quan vaig anar a escola, hi havia un únic mestre que donava les assignatures des que començaves fins quan acabaves, estàvem asseguts per grups i el mestre preparava els millors per anar a l’institut a Maó».
Pelegrí conta que a l’inici de la Guerra Civil, el juliol de 1936, es van suspendre les classes i un any després es van reprendre, va ser quan el mestre va xerrar amb els seus pares recomanant que continués els estudis a l’institut. «El 1937 el professor Joan Hernández Mora era el director de l’Institut, em vaig examinar d’ingrés i vaig aprovar, al cap d’una setmana va ser l’examen de primer curs i vaig aprovar juntament amb un altre al·lot des Migjorn Gran. Dos mesos va ser l’examen de segon i després vam fer tercer complert. El quart curs, en matemàtiques vaig treure un excel·lent, gràcies al fet que el mestre ens havia preparat a consciència i va ser quan va acabar la Guerra», recorda.
Primera feina
El 1939, Pelegrí va començar a treballar a Sumco quan tenia una quinzena de treballadors, gràcies al fet que un conco seu coneixia al mecànic i soci de l’empresa, en Toni Mèrvil, en què va desenvolupar pràcticament tota la seva trajectòria professional fins al tancament d’aquesta el 1978.
Al principi va treballar amb el torn o fent ajustaments de les peces que componien aquestes màquines, després que el propietari Carlos Ruiz li fes una prova per constatar la seva aptitud. «El procés de fabricació de les màquines era un canvi continuat del mecanisme, si no funcionava, es canviava, la dona de l’empresari venia a la fàbrica i feia els plànols de les peces. Hi havia el torn amb el qual es feien les peces redones, una premsa de mà amb què es tallaven les peces i també es serraven a mà, després es posava la plantilla i es llimava», recorda.
En 14 anys vaig començar feina en es ram de ses sumadores i registradores, vaig veura i participar a la introducció de ses sumadores a sa plaça de Maó mentres es sumava sa compra amb un paperet i de cap, va ser tota una revolució, vaig esser a sa fàbrica i vaig conèixer els mecànics, i es record que tenc es com mostra sa foto, homes asseguts a un minim taulell a un tabalet que supos farien mes de 8 hores dissabtes inclòs, molta feina