La major densitat d’espècies de flora introduïdes a Menorca és al llevant, concretament a la zona de Maó, i també al litoral del sud-est, des de Sant Lluís i Es Castell fins a Cala en Porter i Son Bou; en canvi, les zones que estan protegides, com l’Albufera des Grau, o poc urbanitzades, es caracteritzen per estar més lliures de la presència d’espècies introduïdes, amb la localització de 117 espècies introduïdes, de les quals 13 són noves cites a l’Illa, segons l’estudi elaborat per un equip de la UIB format per Joana Cursach, Joshua Borràs, Juan Rita i Miquel Capó, i Pere Fraga de l’IME.
El treball de camp de «La flora exòtica de Menorca: hàbitats vulnerables i prioritats de gestió», projecte que va aconseguir un ajut a la investigació de l’IME, va ser realitzar l’octubre de 2023, donat que és l’època en què es podien identificar molts de teròfits exòtics que floreixen a l’estiu i a principis de la tardor.
L’Illa es va dividir en cel·les de 10x10 km i es va establir com a zona d’estudi les cel·les on la superfície terrestre representa almanco el 5 per cent de la superfície. Els hàbitats es van categoritzar en murs, cultius, dunes, boscos, voreres de carretera, litoral rocós, torrents i zones humides. En cada hàbitat i cel·la es van dur a terme tres inventaris de flora exòtica anotant la posició GPS, la superfície mostrejada i la presència i abundància d’exòtiques.
Les 117 espècies localitzades
Joana Cursach assegura que en conjunt van localitzar 117 espècies diferents introduïdes, de les quals 13 són noves cites a l’Illa i, fins i tot, 4 d’elles també ho han estat a Balears. «El tema de l’arribada d’espècies introduïdes és un fet continu en aquest context de globalització, tot i Menorca essent reserva de biosfera ja fa dècades s’estan fent esforços amb aquest tema de gestió d’espècies introduïdes, però continuen arribant», assegura.
Cursach assenyala que també es va fer una anàlisi de la fisonomia d’aquestes plantes de botànica, que en termes més col·loquials es refereix als arbres, arbusts, petits arbustos, plantes herbàcies, «i vam veure que hi havia una major proporció d’arbres i arbust d’espècies introduïdes respecte de la flora autòctona i també una major proporció de petits arbustos. En canvi, la proporció de plantes que tenen un cicle anual va ser baix», afirma.
Quant al tipus d’hàbitats, el major percentatge de cobertura es va trobar en hàbitats de torrents respecte d’hàbitats que s’havien classificat com a litoral rocós, boscos i dunes, i per contra, «quant al nombre d’espècies vam veure que hi havia més diversitat a voreres de carretera respecte a les dunes, les dunes serien els hàbitats que estan més ben conservats tant pel que fa al nombre com cobertura d’espècies introduïdes, fet que s’explica perquè són hàbitats que presenten unes particularitats ecològiques molt concretes i llavors en aquests hàbitats els costa establir-se aquestes espècies introduïdes que habitualment venen, són plantes que tenen un origen neotropical i llavors estan acostumades a tenir major disponibilitat hídrica i per açò als torrents precisament és on la cobertura d’introduïda és més alta», assenyala.
Normalment, les vies d’entrada que predominen són per les plantes que tenen un valor ornamental i que tenen més requeriment d’humitat i no arriben a colonitzar ecosistemes més madurs, com puguin ser boscos o condicions ecològiques més servers com puguin ser els sistemes dunars.
«La conclusió general és que recomanam continuar els esforços de gestió de les espècies introduïdes a les zones ben conservades per evitar l’expansió de les que pugui haver-hi o que arribin de noves per tal de mantenir el valor natural d’aquests indrets», subratlla Cursach.