Enguany fa deu anys de la mort del músic caribeny Russell Henderson (1924-2015), un pianista de jazz i defensor del steeldrum que als anys seixanta va impulsar la desfilada del famós Carnaval de Notting Hill i durant prop de quaranta anys va tenir casa a Menorca per gaudir de la pau i la llibertat que li atorgava el seu refugi mediterrani.
Nat a la República de Trinidad i Tobago, Russell Henderson es va imbuir de la musicalitat del mar Carib i durant la seva joventut va fer actuacions amb el steeldrum o tambor metàl·lic, l’instrument autòcton caribeny i el piano que cada vegada atreien a més gent. Amb els anys i la seva voluntat d’obrir nous horitzons en l’àmbit personal i musical, el seu país insular se li va quedar petit i el 1951 va viatjar a la Gran Bretanya, on es va establir i va fundar el primer conjunt de steeldrums, aconseguint fer-se un racó en el món de la música caribenya i de jazz.
Quinze anys després, el 1966 va promoure la primera desfilada del Carnaval de Notthing Hill i al llarg de la seva vida va fer concerts de jazz, alguns d’ells acompanyat amb la veu de cantants. La seva dedicació al jazz no va passar desapercebut i el 2006 la reina Isabel II el va anomenar Membre de l’Orde de l’Imperi Britànic (MBE) i sis anys després, el 2012, es va col·locar una placa blava a l’emblemàtica barriada de Notting Hill que recorda la seva participació en la creació del famós carnaval.
Captivació
A mitjan dècada de 1970, el seu amic amb qui formava un duo i cantava cançons romàntiques dels anys trenta a la capital britànica i que, a més, tenia casa as Castell, el va convidar a visitar-lo un estiu. Així ho va fer el 1976 quan Russell Henderson va visitar Menorca i des del primer moment va quedar captivat per l’Illa, el seu paisatge i la seva gent.
El pianista de jazz va decidir comprar-se una casa a l’Illa i, mitjançant les gestions de la mare de l’empresari britànic Richard Branson, que tenia una casa a Maó, el 1978 va aconseguir fer realitat el seu somni comprant una casa a Sant Lluís.
Des de llavors, Menorca es va convertir en el seu refugi mediterrani, al principi visitava l’Illa durant la primavera per passar unes setmanes el mes d’abril i desconnectar de la vida d’una gran ciutat com Londres, on va continuar tocant el piano en pubs i altres escenaris, fins que a finals de la dècada de 1990, quan tenia 75 anys, les seves estades a l’Illa van ser més prolongades i s’hi quedava de maig a setembre.
A Sant Lluís, Henderson va entaular, entre altres, una gran amistat amb Vicente Coll, aficionat a l’acordió, la guiterra i l’harmònica, que vivia a la casa situada davant la seva, amb qui solia acompanyar-lo amb el steeldrum al pati de ca seva o l’estiu en reunions de vesins asseguts al carrer per passar l’estona.
Actuacions
Precisament, van ser els seus amics santlluïsers que van informar l’Ajuntament de Sant Lluís de la presència al poble de tan distingit músic i de la idoneïtat d’organitzar algun esdeveniment musical. El primer concert amb el tambor metàl·lic va tenir lloc el dijous 18 de setembre de 1997 a la sala d’actes de l’Ajuntament, durant les festes de Santa Tecla que aquell any es van recuperar durant anys d’absència. L’any següent, el divendres 18 de setembre, es va repetir l’experiència aquesta vegada amb un concert de piano a l’església de Sant Lluís també a les festes de Santa Tecla.
A més, va participar en les sessions de jazz a Sant Climent, organitzades per primera vegada el 1976, amb el pianista Ian Paice, del grup Deep Purple, el trompeta Manel Carretero, el contrabaix Bep Mercadal i el saxo Carlos de la Primavera, entre altres.
El pianista de Trinidad i Tobago que es va enamorar de Menorca va morir el 18 d’agost de 2015 a Londres, un any després d’haver estat a l’Illa per darrera vegada.
Gracias a el y sus hijos, conocí al qué hoy es mi marido en su casa de Sant Lluis.