El Cor Illa de Menorca i la Coral s’Estel de Ciutadella interpretaran conjuntament aquest diumenge, a les 19 hores, l’oratori «El Pessebre», amb música de Pau Casals i lletra de Joan Alavedra i Segurañas, a l’església de Santa Maria, de Maó, amb la direcció del mestre Antoni Pons Morlà. El concert anirà a càrrec d’una norantena de cantaires de les dues agrupacions corals, en què els solistes seran la soprano Noemí Anglada, la mezzosoprano Lorena Medina, el tenor Roger Berenguer, el baríton Jaume Gelabert i el baix Paulino Maria.
Des de quan li ve aquesta afició per la música i el cant?
—Quan tenia 6 anys ma mare em va apuntar a música, vaig tocar guitarra, piano i violí, em va agradar però no per dedicar-me a cap d’aquests instruments.
Quan va descobrir que volia ser cantant?
—Als 9-10 anys la meva veu es va desenvolupar i vaig anar a classes de música amb el capellà Guillem Coll al Seminari de Menorca, ell va ser el motor de la meva sensibilitat, em donava a fer petits ‘solos’ en diferents obres, sempre fèiem cosetes en el cor, també feia duos.
Quins han estat els seus mestres?
—Després vaig anar a classes amb Martina Garriga al Conservatori de Menorca, em va introduir amb Silvia Corbacho i Simon Orfila. Vaig anar a estudiar a Mallorca amb Silvia Corbacho i Toni Aragón, fent el grau mitjà de cant.
De Balears va fer el salt a Holanda, com va ser?
—Abans, vaig fer el grau superior al Conservatori del Liceu amb Eduardo Giménez i acabada la carrera vaig fer un màster de cant a Holanda, va ser el primer contacte que com a cantant vaig tenir en un teatre.
Expliqui com va poder entrar al Deutsche Oper Berlín, no devia ser gens fàcil...
—Vaig tenir l’oportunitat d’ingressar en aquesta companyia d’òpera a Berlín, que és un cor fix. La prova va ser de cinc hores, vaig competir amb veus molt bones d’altres països europeus i el 2011 vaig treure la posició, és a dir, ser funcionària d’aquesta òpera alemanya. A Alemanya, tots els teatres tenen solistes, a Espanya només és al Liceu de Barcelona.
Quin és el funcionament d’aquest cor?
—La Deutsche Oper Berlin som la primera en innovació d’escenes en òperes, feim fins a cinc òperes en una mateixa setmana amb solistes de primera línia, assatjam fins a quatre o cinc vegades setmanals. Es tracta d’una òpera moderna, en què els solistes baixam de l’escenari i cantam dins el teatre, a la zona de les butaques, a l’entrada.
Quin és el seu compositor preferit?
—En cada concert sempre agrada un més que l’altra, ara mateix estic fent al teatre l’òpera «La dama de piques», de Txaikovski, feim el que es diu la premier, la cream noltros, li donam vida, és una feina molt creativa. La veu de mezzo és una veu greu i ara la disfrut molt, però si he de dir un compositor seria Mozart, per la seva obra, la seva frescor, el seu humor, el seu enginy.
I avui ‘El Pessebre, ha cantat aquest oratori alguna vegada?
—No, és la primera vegada que el cant, perquè m’ho van demanar el director Antoni Pons Morlà i Martina Garriga. Tenc la meva feina a Alemanya, però m’agrada molt formar part de Menorca, venir a l’Illa i compartir la música i el cant. No la coneixia, la meva part és la greu, per jo és un repte, és una obra amb orgue, que és diferent a cantar amb orquestra o al piano.
Com definiria aquesta obra de Pau Casals?
—’El Pessebre’ és una obra de religiositat cristiana, amb text de Joan Alavedra, que representa la pau i els valors de la puresa, la sinceritat, la generositat de l’ésser humà, en què s’explica el naixement de Jesús a Betlem. És una obra molt polida i la presència del cor li dona molta grandiositat, és molt expressiva i romàntica, es nota que Casals era violoncel·lista.