Des de 2010, l’arqueòloga Irene Riudavets participa en les excavacions de la missió arqueològica d’Oxirrinc, l’actual El-Bahnasa a la província de Minia, a uns 160 km al sud-est del Caire, a Egipte. Al llarg d’aquests quinze anys, Riudavets ha anat fornint un coneixement sobre les diferents relacions entre Menorca i la terra dels faraons a través del temps, des de la prehistòria fins al priemr terç del segle XX, que ha estat el tema de la seva xerrada el passat dijous a la Biblioteca Públic d’Alaior, organitzada pel Fòrum-Centre d’Estudis Locals d’Alaior.
La troballa de la figureta de bronze que representa el déu egipci Imhotep el 1974 durant les excavacions dirigides per Guillem Rosselló Bordoy al recinte de taula de Torre d’en Galmés, a Alaior, i per altra banda de l’estatueta en forma de falcó que representa el déu Horus amb la doble corona de l’alt i del baix Egipte a Torelló d’en Sintes, a Sant Climent, encara que fora del seu context arqueològic, demostren les relacions de la Menorca talaiòtica i Egipte, «realment són les úniques figures d’aquest tipus, egípcies, trobades fora d’Egipte en context arqueològic que provenen de la prehistòria en tot el Mediterrani», assegura Riudavets.
L’arqueòloga menorquina assenyala que fa uns anys el llavors director de les excavacions a Egipte li va recomanar el llibre «A través del Egipto», del català Eduardo Toda i Güell, que el 1884 va ser cònsul general d’Espanya en El Caire, en què es refereix a la presència de menorquins amb els llinatges Vivó, Picó i Pons. «Vaig contactar amb els Vivó de Ciutadella, tenen records de la seva família fins a mitjan segle XX, quan la llei de reforma agrària del president egipci Nasser, que va expropiar terres als estrangers, com les plantacions que els Vivó tenien a Egipte. És molt interessant perquè a Menorca van comprar llocs, als que van posar els noms d’Egipte i de Mallawi, on havien tingut les propietats», assenyala.
Finalment, Riudavets es refereix a l’antropòloga i arqueòloga anglo-india Margaret Murray (1863-1963), que va ser la primera dona egiptòloga. A la dècada de 1930, Murray va excavar els recintes de taula de Trepucó i Sa Torreta i compara la taula com un obelisc egipci, que era un símbol solar per als egipcis, la part important de l’obelisc és el piramidó, que corona l’obelisc i que normalment estava folrada d’or i simbolització el poder de Ra, del Sol. «La seva hipòtesi principal és que la pedra suport de la taula seria un suport efectiu per a un capitell que realment representaria aquesta divinitat, per als talaiòtics la divinitat seria el capitell de la taula, fent el símil amb l’obelisc egipci. Una connexió entre Menorca i Egipte que avui en dia està superada», subratlla.