La rendibilitat i la falta de relleu generacional són dos dels motius que expliquen els canvis soferts darrerament en el sector pesquer amb arts menors de l’Illa, segons va exposar ahir la investigadora Marta Albo Puigserver, del Centre Oceanogràfic de Balears, en les IX Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears que es celebren fins avui a la seu de l’IME.
Marta Albo va oferir la comunicació «La resiliència del sector pesquer amb arts menors en un entorn de canvi», elaborada juntament amb altres investigadors, en què es planteja com s’afronta el futur de la pesca a les Balears en un context de canvis ecològics i també socioeconòmics. «Veure de tant en tant notícies com fa cinc anys d’onades de calor que afecten els hàbitats marins al Mediterrani i també a espècies invasores que es veuen afavorides per aquestes condicions climàtiques, com l’alga asiàtica que està afectant molt la pesca d’arts menors, o l’estudi d’aquest any que mostrava la redistribució de les espècies, fa que haguem afrontat l’estudi dels canvis que està vivint el sector pesquer en arts menors i també avaluar la resiliència que tenen i explorar possibles mesures per augmentar aquesta resiliència i capacitat d’adaptació», va assegurar Albo.
L’equip investigador ha elaborat una enquesta entre 75 professionals de la pesca d’arts menors a Balears, dels quals 16 són de Menorca, el que representa més del 30 per cent del sector illenc, amb l’objectiu d’entendre els canvis i conèixer de primera mà els testimonis locals i com està canviant, amb entrevistes a professionals de diferents edats.
Arts de pesca
Quant a les arts de pesca que s’han deixat d’utilitzar a Menorca són les arts de parada, les nanses de llagosta perquè ara es capturen amb tresmall, i també s’han deixat d’utilitzar molt els palangres, entre altres coses, perquè ha hagut un increment important del puu, el que en opinió de la investigadora seria molt interessant estudiar, a més de l’especialització en la pesca de la llagosta. «Quines són les raons dels canvis d’arts de pesca a Menorca? Sobretot pel tema de la rendabilitat i perquè no surt molt a compta pescar altres espècies, hi ha molts pescadors que només fan la temporada de llagosta, entre la gent també hi ha canvis en l’hàbit de consum i algunes espècies ja no interessen. A les altres illes no està tan marcat i les causes del canvi de les pràctiques de pesca són més diverses», va assenyalar.
L’enquesta també reflecteix la manca de relleu generacional en aquest ofici, el que fa que no hi hagi gent que tengui els coneixements d’aquestes arts de pesca més tradicionals, per la qual cosa s’han deixat d’utilitzar.
Quant a la part ambiental, els enquestats han coincidit en l’increment important de la temperatura de la mar. A Menorca, el més destacable és que de cada vegada bufa menys la tramuntana, un fet que no es posava en els models d’investigació i ara s’està incorporant, «és un forma de com el coneixement local ens pot informar als investigadors de com dirigir les nostres investigacions. En general, els enquestats creuen que a la llarga els canvis ambientals els afectaran negativament, però també hi ha professionals que pensen que els pot afectar positivament, perquè en haver-hi menys vent podran sortir més dies a pescar», va assegurar.
Quant a l’activitat humana, el sector pesquer d’arts menors assenyala que els afecta negativament la pesca recreativa, amb molt menys control, la interacció de la pesca industrial sobretot la pesca d’arrossegament d’altres indrets i la interacció en l’espai marítim amb la navegació recreativa que invadeix les zones on s’han calat les xarxes.
Todos los sectores “protegidos” que han conseguido normativas para que no puedan entrar otros profesionales,acaban sucumbiendo a su propio proteccionismo. Este es el caso de los pescadores profesionales y sobre todo entre los de bajura artesanales.