El museu dels germans Carreras, èmuls de l’immortal científic Cardona i Orfila

Em fa la sensació inquietant que els menorquins d’avui no valoram prou la importància del museu de ciències naturals dels germans Carreras Torrent de Ferreries. No ho dic en termes categòrics —quedin de seguida matisades les meves paraules—, perquè m’han arribat molts comentaris d’admiració i d’altres d’elogiosos expressats per autoritats en la matèria. Però em sembla del cas que les opinions estàndards no se’l miren més enllà del simple col·leccionisme de dos amateurs portat a l’infinit —o, si voleu, al paroxisme, que ja dura ben bé cinquanta-cinc anys. Crec, per tant, que predomina encara una opinió pública més tost freda a la meravella que suposa aquella obra excepcional.

Diria que la Menorca de la cultura es va despertar tardanament a voler-se dotar d’equipaments museístics, entesos en un sentit contemporani. Per mi, en els camps de la ciències, el veritable pioner fou la persona de Francesc Cardona i Orfila, capellà maonès i naturalista competentíssim de la segona meitat del segle XIX. Primer, ho va iniciar amb una exposició permanent de materials instal·lada en el seu domicili del carrer des Forn. Més tard, ho va millorar organitzant sengles col·leccions per a l’institut de secundària de Maó (curs 1868-69) i per al seminari conciliar de Ciutadella en el mateix any acadèmic, fins arribar a una plenitud que va incloure gabinets de Física, Arqueologia i Biblioteca (1880-81). En cap dels tres centres, com és ben lògic, es pretenia una incidència pública. L’exposició domiciliària sols era freqüentada per científics en visita facultativa a l’illa, mentre que els gabinets dels centres d’ensenyament a penes donaven servei a professors i alumnes, res més. Per a la ciutadania en general, entretant, passaven gairebé inadvertits. Diríem que mai no van tenir repercussió social.

El signe de les coses, però, s’ha capgirat actualment. Com de la fosca nit del passat al dia esplendent d’ara mateix, Joan i Miquel Carreras Torrent han estat els creadors del més espectacular i rigorós museu mai dedicat abans al patrimoni naturalístic de Menorca, capaç de posar-se a l’alçada dels més famosos d’Europa, privats i potser també públics.

La simple relació de dades i xifres resulta eloqüent del que afirmam. Situat, ara com ara, a les cases rurals de la finca de Binissuès, del segle XVIII, en plena natura i amb unes delicioses vistes sobre la geografia agropecuària que mena cap als paratges dels Alocs, el museu s’organitza en departaments de micologia, zoologia, malacologia, geologia i botànica.

És el fruit ben quallat i modèlic d’una feina gairebé heroica que ja depassa el mig segle, fent l’aplec sistemàtic de tots els materials, a vegades comprant-los en els mercats internacionals; i d’altres, fent la captura personal en sortides planificades al camp, en tot moment estimulats per l’amor apassionat a la natura; de procurar l’estudi i la classificació documentada; i d’abordar els complexos treballs de recerca i consulta amb els experts abans de donar per ben incorporades cadascuna de les peces que hi ha reunides a les diverses sales.

La secció de zoologia consta de tres-centes espècies de vertebrats (aus, mamífers, peixos, amfibis i rèptils); i d’altres cent peces procedents de Menorca. Però encara hi haurem d’afegir els sis mil invertebrats (insectes, aranyes, crustacis i d’altres), dels quals dos mil també són originaris de l’illa.

Recentment, els germans, imbuïts d’una constància extraordinària, han catalogat una nova casta d’escarabat per a les illes Balears i nova subespècie per a Menorca. Es tracta de la «Potosia cuprea ferreriesensis», una denominació que ells han maldat que fos acceptada per la comunitat científica en honor al poble on els descobridors la van localitzar per primera vegada. Segurament —segons que ells mateixos asseguren—, es tracta del primer escarabat que porta el nom de Ferreries. «Sí, sí, un coleóptero nuevo para la ciencia», han proclamat els especialistes foranis.

A la secció d’artròpodes, s’hi presenten veritables portents. Per exemple: l’aranya, l’escorpí i la papallona més grans del planeta en envergadura i en pes. També s’hi poden contemplar més de mil espècies de caragols i mol·luscs que proven de totes les latituds possibles del planeta.

En el camp de la geologia, el visitant hi troba devers tres-centes espècies de minerals, roques i fòssils. En malacologia, altres mil espècies de bivalves i gasteròpodes, entre els quals hi ha tots els caragols terrestres coneguts actualment arreu del nostre territori.

Pel que fa a la botànica, consta de seixanta-quatre fotografies exhibides i emmarcades, sota les quals apareix una fitxa corresponent escrita en català, castellà i anglès amb el nom científic, el nom comú, la data i el lloc on es va ser fotografiada, el nom de la família i les característiques i dades d’interès científic de cada planta. També s’exposen en una pantalla unes 300 fotografies juntament amb les característiques i les descripcions de cada planta.

Tot en conjunt —val a remarcar-ho—, allunya les col·leccions de la simple intenció plàstica, o el mer entreteniment visual: hi predomina, al capdavall, el cientifisme i el rigor que demana un museu dotat de veritables valors per a la ciència. Potser com ho hauria aplaudit Cardona i Orfila, la nostra primera autoritat històrica en aquests camps del saber naturalístic.

Finalment, a la secció de micologia (o de bolets), Joan i Nito Carreras hi han aportat per damunt de mil reproduccions, recreades amb total cura i realisme. Són recreacions que ells han treballat a mà, elaborades amb fang i pintades convenientment, fins assolir la màxima autenticitat plàstica. Totes elles són representatives de les dues-centes vint-i-cinc espècies pròpies dels boscos menorquins, de les cames-seques a l’idolatrat esclata-sang com a ambrosia per excel·lència de la nostra culinària de tardor.

Un dels naturalistes d’anomenada a la nostra Comunitat Autònoma, Joan Mayol, ha fet observar a la revista nacional «Quercus» que «todas han sido perfectamente modeladas y pintadas por estos naturalistas de propia mano, quienes se han preocupado también de rodearlas de los elementos que constituyen su hábitat propio. En unos pocos minutos puede observarse lo que llevaría años localizar en el campo. Los Carreras han trabajado sobre modelos en fresco, con un resultado espectacular debido a la apariencia viva de las reproducciones, y tienen en preparación varios cientos de ejemplares más». Són rèpliques exactes de les trobades al bosc, amb qualitat científica i, per tant, útils per ser sotmeses a estudi i a descripcions morfològiques. La cura, idò, permet fer bona l’opinió de Mayol, quan ha insistit que els germans Carreras, en aquesta i d’altres seccions del museu, es demostren un veritables «artistes de la naturalesa» de Menorca i per a Menorca.

El mateix científic mallorquí hi ha afegit encara aquestes altres consideracions: «El museo es el resultado de lustros de trabajo constante y filantrópico por parte de sus fundadores, seducidos al principio por las aves de Menorca, pero que han ampliado sus horizontes a todo el patrimonio natural. Resulta ser un caso extraordinario, ya que el apoyo institucional es muy limitado, y los Carreras no se han podido plantear ninguna dedicación profesional a esta colección, que los museos de ciencias naturales de Madrid y Barcelona reconocen como de primer nivel. Es más: las tres instituciones mantienen un fluido contacto y relaciones de colaboración. Una vida fértil, la de los hermanos Carreras, que han constituido una fundación para dar continuidad a su labor» [Maig 2017, 375, 8-9].

En efecte, legalment, el museu està fonamentat en la figura jurídica d’una fundació. L’entitat va ser presentada públicament el 12 de gener del 2013 al restaurant Binissuès, al costat mateix del museu, amb l’assistència de dues-centes persones. Porta per nom «Fundació Museu de Ciències Naturals de Menorca, Col·leccions Carreras Torrent». D’entre les finalitats estatutàries s’hi consignen, a banda de la gestió ordinària del museu, la realització i promoció d’accions i activitats dirigides a la investigació, animar els estudis científics, assegurar la sensibilització, educació ambiental, divulgació, protecció i conservació del patrimoni natural i del medi ambient, així com qualsevol altra intenció relacionada amb la biodiversitat i les ciències, molt particularment en tot allò que ateny l’àmbit geogràfic de Menorca i les illes Balears.

En definitiva: el museu disposa d’un fons científic amb més de 70.000 peces i exemplars de tot el món, que permeten l’ampliació i reestructuració constant de l’exposició.

Expositivament, el museu està concebut a base de vitrines rigorosament ordenades per grups, famílies i espècies. S’hi troben també nombrosos diorames dedicats a les aus menorquines, sense que hi manquin certes rareses notables, moltes de les quals havien estat recollides i transformades en peces de taxidèrmia anteriors a la protecció legal de les espècies que ara regeix la matèria amb absoluta contundència.

De fet, tots dos germans eren encara adolescents quan van resseguir a Madrid un curs de formació en els secrets de la taxidèrmia, entesa com a tècnica per a la conservació d’animals morts, per tal de preservar-ne la morfologia general, la textura i el color naturals. La intenció en ells, llavors i ara, volia recrear l’aparença natural de les espècies, no pas amb finalitats decoratives, sinó científiques i educatives, com ara les mateixes que no han perdut els elements reunits en el museu.

En una línia similar, també s’hi ofereixen col·leccions completes de distints grups faunístics, com és el cas dels mol·luscos terrestres presentes a l’illa, i una abundant mostra dels peixos i els mamífers.

En definitiva: un museu que ha esdevingut un temple de conservació i d’ordenació del fabulós patrimoni natural d’un territori en brama de preservat, amb plausible biodiversitat i mereixedor de proclamar els valors mediambientals continguts en el Programa Man and Biospher de la Unesco, al voltant del qual ens vantam com a proclamada Reserva de la Biosfera que som d’ençà de 1993.

El Museu de Ciències Naturals de Menorca, en total sintonia amb els valors mediambientals i amb tot el que representa haver triat Menorca com a seu mundial de les reserves de la biosfera en territoris insulars, té una gran oportunitat per posar en valor la riquesa natural i científic, circumstància que cal aprofitar perquè les seves activitats, entre altres coses, estiguin dirigides a favor de la ciència, sense renunciar al denominat «turisme de naturalesa». Aquestes orientacions poden ajudar Menorca a esdevenir un referent en aquest tipus d’afluència turística en el conjunt de les Balears i l’àrea occidental del Mediterrani.

Acord amb el CSIC

En els darrers temps, la bona sendera científica per la qual transita el museu ha duit a establir acords entre la Fundació i el Museo Nacional de Ciencias Naturales-CSIC de Madrid. En concret, tenen pactat un conveni de col·laboració per al desenvolupament d’activitats científiques, museogràfiques i de qualsevol altra mena relacionades amb la biodiversitat i les ciències naturals.

Amb aquest objectiu, es procura l’elaboració i execució conjunta de projectes i activitats en els camps de ciències que li són propis, adreçats a la investigació, les exposicions, conservació, educació ambiental, sensibilització, divulgació i protecció de la naturalesa, entre d’altres.

A la vegada, es pretén l’intercanvi d’informació i assessorament recíproc en la gestió i execució de projectes en àrees d’interès mutu, tot abastant la cooperació en programes de formació del personal investigador i tècnic, així com l’assessorament comú en qüestions relatives a l’activitat de totes dues institucions científiques.

Les noves tecnologies audiovisuals no són tampoc aspectes aliens al bon equipament del museu. S’hi ha habilitat una dependència que disposa de ben bé un milenar de documentals sobre naturalesa, i un grapat singular de noranta fotografies sobre la mateixa temàtica.

L’actual emplaçament a les cases predials de Binissuès, però, podria trobar-se en un punt de provisionalitat. L’inversor immobiliari Víctor Madera, fascinat pel paisatge i l’arquitectura tradicional menorquina, podria estar considerant d’aportar-hi ara mateix un factor d’estabilitat. Com a propietari de les àmplies naus comercials de l’antiga empresa de Mobles Barber, situades a l’avinguda Jaume Mascaró de Ferreries, es treballa actualment en definir els termes d’un acord de cessió de la important superfície a favor de l’Ajuntament de la vila, amb el compromís d’instal·lar-hi el museu sota una certa tutela d’un poder públic. Es desconeix, ara com ara, en quin punt es troba el procés, però les esperances hi són totes dempeus. I ben vives, tan vives com ho estan les peces mortes que componen el fabulós museu dels germans Carreras Torrent, els més grans èmuls de l’històric naturalista Francesc Cardona i Orfila.