La Menorca contemplativa de Damià Coll

Trenta-sis imatges de la Menorca d’hivern captades per Damià Coll, acompanyades per un text elaborat per trenta-sis dones, formen el llibre «La Menorca contemplativa», el darrer llibre del fotògraf ferrerienc que d’aquí a pocs dies veurà la llum. «És la Menorca que a jo m’agrada a l’hivern, la Menorca nostra quan les platges estan buides, tot són paisatges nus en què no hi ha gent, tot és molt místic, molt minimalista, amb imatges dels diferents municipis de l’Illa», assegura Damià Coll.

L’origen del llibre «La Menorca minimalista» es remunta a cinc anys enrere, amb la idea de retratar els paisatges amb les protagonistes dels textos, però la irrupció de la pandèmia de la covid-19, amb els períodes de confinament i de restriccions sanitàries, va desbaratar el projecte inicial. «Jo tenc Menorca molt fotografiada, però volia fer una cosa diferent i vaig decidir fer excursions amb persones que després col·laboressin amb un escrit, però sempre des d’una visió femenina, per açò es titula ‘La Menorca contemplativa’, una illa amb nom de dona. La iniciativa es va aturar, vaig veure que era molt difícil, hi havia gent de fora que havia de venir a l’Illa. Llavors vaig fer un paisatge molt contemplatiu, molt minimalista, i després vaig proposar a un grup de dones, escriptores i alguna artista, si volien col·laborar, i els vaig enviar diverses fotos perquè s’inspiressin en una d’elles», assenyala Coll.

El nom de «La Menorca contemplativa» és fruit de l’aportació d’una col·laboradora del llibre que, enfront de la idea inicial de l’autor de «La Menorca minimalista», li va manifestar que ell era una persona massa contemplativa, per la qual cosa va optar finalment per aquest adjectiu.

Minimalisme

Damià Coll afirma que és autor d’una fotografia molt minimalista, en què prioritza la sincronització de la mirada i la ment davant la tècnica i l’espectacularitat del resultat. Per aquest motiu el fotògraf ferrerienc assegura que «en la fotografia contemplativa i minimalista no es tracta de cercar la perfecció tècnica ni la imatge espectacular, sinó la connexió sincronitzada entre la mirada i la ment. És un procés que va més enllà d’aturar-nos i fer una simple captura: és respirar i permetre que allò que observem davant nostre es reveli sense pressa, sense expectatives i sense judicis».

Per tant, «La Menorca contemplativa» pretén ser una reflexió sobre la contemplació i la lentitud durant el període de l’any en què l’Illa reposa, constituint un homenatge a la Menorca plena d’espais de molta solitud, de molta calma, de molta pau, amb els que el fotògraf se sent plenament identificat. «Quan la ment s’alinea amb la mirada, apareix una qualitat d’atenció que moltes vegades perdem. És llavors quan els detalls més simples i senzills es converteixen en petites revelacions que volen transmetre calma i simplicitat, intentant despertar en l’espectador les mateixes sensacions que hom ha sentit en aquell instant de presència», subratlla.