Carme Mesquida i la pregària com a missió transformadora

Carme Mesquida Pons va néixer a Ciutadella el 16 de desembre de 1944 en el si d’una família senzilla i humil, essent la petita dels 4 germans. Recorda amb molta alegria la seva infància i créixer en un entorn familiar acollidor i proper. Dels fets més polits que dur al cor és el naixement dels seus nebots i nebodes.

Va començar a la Consolació i als 8 anys va passar a l’escola pública. Als 14 va treure el graduat escolar i va començar a fer feina d’ajuntadora. A la JOC a través de la revisió de vida va ser una forma excel·lent per reflexionar i contrastar la vida amb l’Evangeli. Tenia inquietuds socials i encara estàvem en plena dictadura. Na Fela Juan la va animar a preparar-se a fer l’ingrés al batxillerat i, als 18 anys, el va iniciar per lliure. Finalment, va cursar el batxillerat superior de manera presencial a l’institut Josep Maria Quadrado.

A quina edat i com va sorgir la idea de ser monja?
—Vaig sentir la crida de Jesús als 25 anys. Va ser un any especial: havíem acabat el primer campament d’Escoltes a Son Xoriguer. Amb un grup d’amigues vam anar al Toro a fer els exercicis Espirituals. Vaig descobrir la importància i la necessitat de la pregària i de la vida contemplativa com una missió transformadora. I als 27 anys, després d’un procés de discerniment el 3 d’octubre de 1972 vaig entrar a Santa Clara.

Quin procés de formació?
—Vaig fer un any de postulantat per arrelar i conèixer la fraternitat. Després vaig viure dos anys de noviciat: el primer a Ciutadella i el segon al noviciat comú de Clarisses a Soria, on m’endinsava en la Paraula de Déu, la pregària, la vida comunitària i l’espiritualitat franciscana i clariana. Un cop professats els vots simples, vaig iniciar estudis bíblics per correspondència i vaig fer diversos cursos de litúrgia i temes franciscans i clarians a Barcelona i Madrid.

Com recorda el dia que li entregaren els hàbits?
—És un moment molt especial, d’il·lusió, de responsabilitat, és com despullar-te del superficial per revestir-te d’una nova identitat, la de Jesús, de fet, és una reafirmació del baptisme.

Com està organitzada una comunitat?
—L’organització és circular: hi ha una germana que anima la comunitat però en comunió i corresponsabilitat amb totes les germanes. Com diu santa Clara: «és l’Esperit mateix el qui a vegades revela a la més petita el que és millor».

Quin contacte tenen amb la societat?
—A través de les persones que compartim, l’Eucaristia, i activitats que feim al convent, i a través dels mitjans de comunicació.

L’Església en particular, necessita posar-se al dia?
—L’Església ha d’estar en constant procés de renovació, com va impulsar el Concili Vaticà II, per tornar a l’essencial, genuí i essencial de l’Evangeli. Ha de deixar enrere la parafernàlia, ha de mostrar amb claredat la persona de Jesús, reconèixer la igualtat de la dona, denunciar les injustícies, acollir els col·lectius Lgtbiq+ creients i obrir-se a tothom com a testimoni del Déu-Amor.

Com voldria ser recordada?
—Com una dona cristiana que ha viscut estimant.

Com veu la situació del món d’avui?
—Personalment, de forma global, el veig un poc perdut i desconcertat, però també hi ha molts brots d’esperança que posen un color d’estimació, respecte i bondat al nostre món.