Marc Pallicer: «La Conquesta va significar l’origen de la menorquinitat actual»

És una de les figures més destacades en l’àmbit de la investigació històrica i arxivística de Menorca i, per tant, un perfecte candidat per pronunciar la conferència institucional de Sant Antoni a Ciutadella. L’historiador Marc Pallicer Benejam oferirà aquest divendres al Teatre des Born (19 hores) una anàlisi dels fets que van marcar la Conquesta de Menorca, repassant els pilars que conformen la nostra identitat. La dissertació tindrà un vessant divulgatiu amb l’objectiu d’apropar la història de Menorca a tots els illencs i fer-ne un relat apassionant i captivador.

Pallicer és, des de l’any 2006, el responsable de l’Arxiu Municipal de Ciutadella. Aquesta tasca l’ha compaginada fins al 2024 amb la direcció de l’Arxiu Diocesà. És docent d’Història de Menorca a l’Escola d’Adults de Ciutadella i a la Universitat Oberta per a Majors. Alhora és autor de nombroses publicacions sobre història social, militar i marítima.

Com a historiador, ha ofert nombroses xerrades, però serà la primera vegada que pronunciï la conferència institucional de la Diada a Ciutadella. Suposa un repte especial per a vostè?

—És un repte, perquè un acte institucional a diferència d’altres conferències, és analitzat, criticat i fins i tot, es pot arribar a polititzar. Consider que si et conviden és perquè confien en tu i has d’acollir l’encomana amb il·lusió i responsabilitat.

«Menorca, els pilars de la seva identitat» és el títol elegit. Quin missatge vol transmetre?

—Després de la Conquesta es van crear unes noves lleis, es va repartir l’Illa i es va colonitzar amb la Carta de Franquesa, per tant, va néixer un poble i una forma de ser. A través d’aquest origen, analitzaré l’evolució de les nostres lleis al llarg dels segles fins avui, perquè els assistents a l’acte puguin entendre el que som d’acord amb els valors fundacionals.

I quins són aquests pilars fonamentals que configuren el caràcter menorquí?

—El que és important és no ser un poble dormitori. Un poble que té orgull té identitat, que es manifesta principalment amb la llengua; té pertinença basada, sobretot, en l’amor cap a la terra; té sobirania en defensa de les nostres lleis i té una forma de ser.

La Conquesta ha estat un element clau en la formació d’una identitat illenca singular. Per què té aquest paper tan determinant?

—Perquè fou un canvi radical. Des del moment que es deporta l’antiga població i en ve una de nova a colonitzar, suposa començar de nou. Va marcar un abans i un després, fou un nou inici. I jo ho entronc amb la Carta de Franquesa on s’estableixen les bases d’una societat igualitària i sobirana, capaç d’autogestionar-se. Va significar l’origen de la menorquinitat actual.

En l’acte dels Tres Tocs, el sentiment d’identitat col·lectiva es fa especialment present. Considera que és la recreació històrica que millor reflecteix aquest sentiment?

—Pens que sí, més abans que ara. Perquè antigament també se celebrava a Maó. La festa dels Tres Tocs evoluciona, però sempre ha tingut dos elements. Un és la bandera de Menorca i l’altre són els Tres Tocs, perquè és l’entrada dins la ciutat de les tropes i el Rei. De fet, en moltes èpoques, part dels protocols han canviat. Durant la segona República es va considerar que les autoritats civils no havien de formar part d’una festa que es considerava religiosa. O, a partir de 1835, els frares van deixar de participar perquè van ser desamortitzats. Avui hi ha menys preveres que fa cent anys. La meva pregunta és: Com serà d’aquí a cent anys la festa de Sant Antoni? Puc dir que segurament hi haurà la bandera i els Tres Tocs. La resta ja no ho sabem.

Conèixer la història és un primer pas imprescindible per créixer com a societat. Creu que els menorquins la coneixem prou bé?

—Com a historiador crec que no hi ha prou coneixement. La gent és més donada a llegir novel·les que llibres d’història. Ho respect i no els culp perquè és més divertit. Quan don classes d’Història de Menorca m’adon que la gent sí que sap de la Conquesta, de la Desgràcia de Ciutadella... però no s’acaba d’analitzar prou. En general, hi ha poc coneixement. En l’acte institucional intentaré divulgar. També crec que cada dia la gent té un interès més gran. Els historiadors i els mitjans de comunicació han de fer una passa, fer divulgació de la història. Però crec que cada dia anam més cap aquí. Es fa feina. A prova d’exemple, el curs d’Història de Menorca que es dona a l’Escola d’Adults té cada any més alumnes, de fet ja hi ha llista d’espera. El poble de Menorca vol saber. Però encara hi queda molt per fer.

L’encreuament de diferents cultures al llarg dels segles s’ha reflectit en la manera de ser dels menorquins?

—Clar que sí, però sobretot, amb els pilars de la sobirania hem de mantenir la nostra identitat, per tant, a través d’aquesta identitat hem pogut ser un poble tolerant, no en retrocés. Ser una illa no ens aïlla, ans al contrari, ens obre cap a fora.

I fins a quin punt la insularitat ha marcat el nostre caràcter col·lectiu?

—Hem de tenir present que som una societat petita, tots ens coneixem i tenim uns valors similars que s’han anat transmetent de generació en generació i se seguiran transmetent.

Parlem de la nostra llengua, del rallar en pla, un altre element clau de la identitat. Quin diria que és avui el seu estat de salut?

—La llengua té un problema, un nou repte, la globalització. El fet que sigui llengua cooficial, provoca que qui no xerra el nostre idioma no està obligat a fer-ho. I tampoc no els vull obligar. La cooficialitat fa que progressivament decreixi la nostra llengua. A partir de l’Estatut d’Autonomia, va començar a ser protegida, però som una illa turística i el turisme duu immigració i l’immigrant sempre podrà triar una de les dues llengües cooficials, el que fa impossible que la nostra llengua es pugui salvar. També ha estat un element polititzat. Avui en dia xerrar de llengua és un motiu de discussió i això és molt trist. És un debat estèril. No hi hauria de ser. Xerram el mateix català que xerraven els nostres avantpassats fa 700 anys i que s’ha transmès de generació en generació. Aquest debat va sorgir arran del procés independentista de Catalunya que va radicalitzar postures i es va crear un debat que no era necessari.

Finalment, la identitat menorquina està en perill o, paradoxalment, es veu reforçada en un món cada vegada més globalitzat?

—El poble menorquí té una identitat forta, unida, amb uns costums i festes ben arrelades. I la identitat no pateix, però un dels pilars és la llengua i si la perdem ho perdem gairebé tot. Per tant, crec que sí que està en decreixement, però, així i tot, és forta. Un exemple el veiem quan visitam les illes veïnes. La seva identitat està sofrint una globalització de forma més forta. La globalització, en un sentit estricte, és contrària a la identitat perquè globalitzar és fer-nos tots iguals. De petit sempre em deien: «Per ser iguals que els altres sempre hi som a temps». Per tant, això és el que hauríem d’aplicar a la nostra identitat.