Pràcticament, quasi mai la superfície de la mar no és en repòs absolut, donat que sempre és afectada per variacions de nivell, en què algunes d’elles són lentes i altres ràpides, i també algunes són periòdiques i, en canvi, altres no tenen cap regularitat, assenyalen Agustí i Xavier Jansà a la part d’oceanografia de l’Enciclopèdia de Menorca.
La situació anticiclònica d’aquests dies de gener a l’Illa ha afavorit un fenomen molt conegut en aquest indret de la Mediterrània, com són les anomenades seques de gener, que consisteix en la baixada del nivell de la mar a causa de la pressió atmosfèrica. Es tracta d’un fenomen que es produeix any rere any, com mostren les imatges que il·lustren aquesta pàgina, fetes ahir a Ses Salines, al municipi des Mercadal.
Fa 50 anys, «Es Diari» publicava en l’edició del 5 de gener de 1976 una nota a la secció «Cosas de la Isla» sobre un episodi de les «seques de janer» [sic] i les condicions òptimes per anar a recollir dàtils: «Las tradicionales seques de janer han llegado a Menorca este año con una puntualidad britànica (...). En el puerto de Mahón era realmente espectacular ver en la Colársega como la retirada de las aguas habían dejado seco un gran espacio. Buen tiempo pues para los mariscadores que se dedican a la recolección de los riquísimos dátiles (...)».
Segle XIX
A finals del segle del XIX, el capità de la marina mercant i historiador maonès Pedro Riudavets ja fa referència a les seques de gener, encara que sigui per comparar-les amb unes hagudes el mes de març de fa cent quaranta-tres anys. A la «Historia de la isla de Menorca», de 1888, assenyala que les torrentades de cinc anys abans -el 1883- havien estat precedides els dies 10 i 11 de març per una important nevada que va cobrir totalment l’Illa, com no s’havia vist des de feia cinquanta-tres anys, amb una temperatura baixíssima de la mar. Afirma que «el termómetro llegó a marcar cero grados, frío que fue indicado por intensas presiones atmosfèricas, que ejercieron tal presión sobre las aguas de nuestro puerto [es refereix al port de Maó], que nunca se había conocido una bajada de mar tan considerable», que ell anomena «seca».
En aquest context meteorològic, afirma que la situació va afavorir el marisqueig ben enfora de la vorera, una pràctica que a Menorca com a territori costaner que és s’ha fet des de temps immemorial. «La bajada de mar permetia mariscar bastante lejos de la orilla a pie enjuto, y que no tuvo comparación con las bajas anuales que se experimentan por enero, conocidas en el país con el nombre de secas de janer [sic]», afirma.
Biel Olivarsi senyor,abans es podia anar a peu de Fornells fin ses Salines velles per sa vorera de costa,de fa uns anys cap aquì ja no se pot...